Cadira curul
Durant la República romana, i posteriorment l'Imperi, la cadira curul (en llatí sagella curulis, que se supon procedix de currus, carro de guerra) era el sitial sobre el qual els magistrats veterans o els promagistrados que posseïen imperium tenien dret a assentar-se, dret que incloïa al dictador, magister equitum, cònsul, pretor i edil curul. També al flamen de Júpiter (flamen Dialis) se li permetia assentar-se, a pesar de no posseir imperium.
Orige i història
[editar | editar còdic]Segons Tito Livio, tant la cadira curul com la toga romana eren originàries d'Etruria[1] i pot vore's en monuments etruscs, servint per a identificar als magistrats.[2] No obstant, les cadires del tipo tijera són conegudes ya des del Imperi Nou d'Egipte.
Segons Mommsen, en el seu "Història de Roma", en temps de la monarquia (especialment durant el regnat de Tarquino) els ciutadans romans tenien prohibit el circular pels carrers de Roma a bordo de carros tirats per cavalls i tal dignitat era solament conferida al monarca. Com a símbol del seu ranc, el rei presidia llavors els actes públics (rogatio, procuratio, etc) assentat en una cadira a bordo del carro. D'esta costum deriva el terme de cadira curul o "cadira del carro".
Segons Dión Casio, a principis de 44 a. C., un decret del Senat va concedir a Juliol César l'us de la sagella curulis en tots els llocs llevat en el teatre, a on duya la seua cadira dorada i la seua corona de joyes, que li posaven a la parell en els deus.[3]
La cadira curul podia oferir-se a modo de tro com un honor als reis estrangers reconeguts oficialment com a amics (amicus) pel poble romà o el Senat.[4]
La cadira curul va figurar també en medallas romanes i en monuments funeraris per a significar una magistratura curul. Quan està travessada per una fins a (llança), simbolisa a Juno.
Descripció
[editar | editar còdic]La cadira curul era habitualment de marfil, en assent quadrat i pates curvades formant una àmplia X. No posseïa respal i els seus braços eren baixos. Podia ser plegada, sent aixina fàcilment transportable per a ser usada pels magistrats i atres usos especials com per als caps militars en campanya (en este cas es dia sagella castrensis). Segons sembla, encara que es tractava d'un element suntuario, la curul resultava intencionadament incómoda si es permaneixia assentat en ella durant llarcs periodos, obligant als servidors públics a ser diligents en el seu treball, i recordant, de pas, que la funció pública és transitòria.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tito Livio, Ab urbs condita, I.8: Em haud paenitet illis auctoribus assentiri, quibus et apparitores hoc genus ab Etruscis finitimis, unde sagella curulis, unde toga praetexta sumpta est...
- ↑ Thomas Schäfer, Imperii insígnia: Sagella Curulis und Fasces. Zur Repräsentation römischer Magistrate, (Mainz) 1989, a on s'estudia les representacions de les cadires curules i el seu significat.
- ↑ Peter Michael Swan, The Augustan Succession: An historical Commentary on Cassius Va donar's Roman History Books 55-56 (9 B.C.-A.D. 14), "Commentary on Book 56", (Oxford 2004) p. 298, anotat per T. Schäfer 1989, pp 114-22.
- ↑ Stefan Weinstock, "The Image and the Chair of Germanicus," Journal of Roman Studies 47 (1957), p. 148 i nota 38.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Silla curul» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.