Corfa auditiva primària
La corfa auditiva primària o A1 és la regió del cervell humà responsable del processament de l'informació auditiva. Es localisa en el lòbul temporal, concretament en les circumvolució transversas o àrea de Heschl.[1] Aproximadament, es correspon en les antigues àrees de Brodmann 41 i 42.
Ademés de rebre l'informació que li aplega des dels oïts i els centres basals del cervell, la corfa auditiva primària també torna senyals cap a estes àrees.
Estructura
[editar | editar còdic]La corfa cerebral auditiva primària (A1) es localisa en el lòbul temporal. La seua ubicació i estructura exacta varien entre els primats. Varen ser necessaris estudis estructurals i funcionals per a la seua completa caracterisació.
Macro-estructura
[editar | editar còdic]S'ubica sobre la part posterior de la circumvolució temporal superior, dins de les denominades circumvolució temporals transversas, concretament, en l'àrea de Heschl.[2][3]
En els cervells humans, quan està present solament un àrea de Heschl, el núcleu visual es llimita a esta àrea i ocupa els seus terços medial i central.
La corfa auditiva primària (A1) ocupa aproximadament la mitat del volum total de l'àrea de Heschl.[4]
La gruixa de la corfa sensorial humana en la superfície del gir temporal transverso, pot ser major de 3 mm en la corfa auditiva primària (A1).
Micro-estructura
[editar | editar còdic]El núcleu auditiu A1, es diferencia per ser una zona altament celular d'aspecte granular cridada koniocorteza.
La corfa auditiva primària (Al) presenta les capes II i IV denses i uniformes. Este núcleu té una capa celular IV ben desenrollada, per una aferencia densa de la part auditiva del tàlem. La capa celular III del núcleu auditiu es caracterisa per la presència de cèlules piramidals de tamany chicotet a mijà.
- Quimio-arquitectura
La corfa auditiva primària A1, es caracterisa per presentar una alta activitat de acetilcolinesterasa (AChE) i citocromooxidasa (CO).
La citocromo oxidasa o la Dihidrolipoil deshidrogenasa (NADH diaforasa) es concentren en la capa IV de les àrees sensorials primàries, inclosa la A1.
- Mielo-arquitectura
S'ha utilisat l'estudi de la densitat de localisació de les fibres de mielina com a indicador d'ubicació de A1. Les àrees que reben les grans proyeccions sensorials estan fortament mielinizadas, i la mielinizaació disminuïx en la distància d'estes àrees.
L'àrea auditiva primària es pot identificar en imàgens de resonància magnètica (RM) pel seu alt contingut de mielina.
L'image de IRM estructural in viu ya s'està utilisant per a distinguir entre l'àrea auditiva primària en els seus alts nivells de mielina en les capes profundes i àrees adjacents com LP, que tenen nivells molt més baixos de mielina.
En l'àrea de Herschl medial, les seccions de Vogts-Hopf 146, 148 i 151 reflectixen la corfa visual primària (PAC) humana.
En els primats, es poden identificar tres sectors principals en esta corfa, que generalment es denominen núcleu (core), cinturó intern (belt) i faixa externa (parabelt).
En la corfa auditiva primària humana se sugerixen dos sectors dins del núcleu (core): el sector A1 i el sector R (rostral).
Varis camps menys granulars rodegen al núcleu auditiu primari. En estos camps perifèrics el empaquetamiento de cèlules és menys dens que en el núcleu, i les cèlules piramidals en la capa III són més grans i més numeroses.
Un àrea en una estructura granular reduïda cridada parakoniocortex, en grans neurones piramidals en la capa IIIc s'ha informat en el "cinturó extern" (parabelt).
Existixen atres àrees de la corfa cerebral involucrades en el processament del sò, en el lòbul frontal i el lòbul parietal. S'han realisat estudis en animals que indiquen que les zones auditives de la corfa cerebral reben un input ascendent procedent del tàlem auditiu. Estes zones estan interconectadas entre sí i en les del hemisferi cerebral opost. Aixina, la corfa auditiva es compon de diferents zones que es diferencien tant per la seua estructura com per la seua funció.[5]
Funció
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que ocorre en atres àrees de la corfa primària sensorial, les sensacions auditives solament desencadenen el procés de percepció sonora si són rebudes i processades en una zona de corfa cerebral. Este fenomen s'ha comprovat per mig d'estudis de lesions en pacients humans que presentaven danys importants en àrees corticales, deguts a un tumor cerebral o un accident cerebrovascular.
- També s'han realisat experiments en animals als que se'ls desactivaven determinades àrees corticales per mig de tècniques de refredat, o l'aplicació local de fàrmacs.
En els sers humans, els danys en la corfa auditiva primària provoquen una pèrdua de consciència del sò, encara que es conserva la capacitat de reaccionar de forma reflectix als sons, ya que existix una gran cantitat de processament subcortical que té lloc a nivell del tronc de l'encéfal i del mesencèfal
Les neurones de la corfa auditiva estan organisades segons la freqüència dels sons als que responen en major eficàcia. Les neurones situades en un extrem de la corfa auditiva responen millor a les freqüències baixes (2 Hz), i les ubicades en l'atre extrem, responen millor a les freqüències més altes (128 Hz).
Existixen múltiples àrees auditives, que poden distinguir-se anatómicament, i que conformen un complet "mapa de freqüències".[6] El propòsit d'este mapa de freqüències (conegut com mapa tonotópico) és desconegut, i sembla reflectir el fet de que la cóclea està organisada aixina mateix per a respondre selectivament davant les diferents freqüències sonores. La corfa auditiva està implicada en tasques com l'identificació i diferenciació de "objectes" auditius, aixina com en la localisació espacial d'un sò.
Alguns estudis realisats per mig de tècniques d'escàner cerebral han mostrat que una chicoteta regió perifèrica d'esta àrea cerebral s'activa en intentar identificar l'altura d'un sò. Les cèlules individuals són excitades consistentement per determinats sons emesos a unes freqüències específiques.
La corfa auditiva és una part important, encara que ambigua, del procés auditiu. No està totalment clar lo que ocorre exactament quan els impulsos sonors apleguen a la corfa. El músic i científic James Beament va escriure al respecte: «La corfa és tan complicada que lo màxim a lo que podem aspirar és a conéixer-la superficialment, ya que les proves de que disponem en l'actualitat sugerixen que no existixen dos corfes que actuen exactament de la mateixa manera».[7]
En el procés d'oïment es reben múltiples sons simultàneament. El paper del sistema auditiu és el de decidir qué components conformen el sò i desdenyar el restant. S'ha sospitat que l'unió d'estos sons rellevants es basa en la localisació de la procedència dels sons; no obstant, existixen numeroses distorsió dels sons quan reboten en diferents mijos, lo que fa d'esta teoria alguna cosa poc provable. Una teoria alternativa és que la corfa auditiva agrupa els sons basant-se en un atre tipo d'informació més fiable. Per eixemple, en lo que a percepció musical es referix, influirien l'harmonia i l'altura dels sons, entre atres factors.[8]
El número de zones varia segons les espècies; des de les dos dels rosegadors fins a les 15 del mona rhesus. El número, localisació i organisació de les àrees de la corfa auditiva humana no es coneix exactament a dia de hui. Tot lo que es coneix sobre la corfa auditiva humana prové dels estudis realisats en mamífers, incloent primats. Estes senyes s'usen per a interpretar els estudis realisats per mig de tests electrofisiológicos tècniques de neuroimagen funcional en sers humans.
Quan cada instrument d'una orquesta simfònica o d'una banda de jazz toquen la mateixa nota, les característiques de cada sò són diferents, encara que els músics perceben que totes elles tenen la mateixa tonalitat. Les neurones de la corfa auditiva són capaces de respondre davant una tonalitat determinada. S'han realisat estudis en mones que mostren que les neurones que responen específicament davant determinades tonalitats es localisen en una regió cortical propenca a la vora anterolateral de la corfa auditiva primària. Recentment, s'ha pogut trobar este mateix tipo de neurones específiques de tonalitat en sers humans, per mig de tècniques de neuroimagen funcional.[9][10] La corfa auditiva primària es veu modulada per numerosos neurotransmissors com la norepinefrina, que reduïx l'excitabilitat celular en totes les capes de la corfa temporal. La norepinefrina reduïx el potencial excitatorio postsináptico glutamatérgico en els receptors AMPA per mig de l'activació dels receptors adrenérgicos Alfa 1.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Penya-Casanova (2007). Neurologia de la conducta i neuropsicología, Madrit: Editorial meja panamericana, p. 185. ISBN 9788498350357.
- ↑ Zatorre, Robert J. (2002). «Auditory Cortex», Encyclopedia of Human Brain, pp. 289-301.
- ↑ (2018) «Cap.5 Sound, Speech, and Music Perception», Fundamentals of Cognitive Neuroscience, 2 edició, pp. 143-184.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaMoerel,2014 - ↑ Brain Res Bull.60(5–6)
- 457–74.doi:10.1016/S0361-9230(03)00050-9.
- ↑ W. Kalat (2004). «Percepció tonal en la corfa cerebral», Psicologia biològica, 8ª edició, Paraninfo, p. 170. ISBN 8497322851.
- ↑ Beament, James (2001). How We Hear Music: the Relationship Between Music and the Hearing Mechanism, Woodbridge: Boydell Press, p. 93. ISBN 9780851159409.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ (2005).Nature.436(7054)
- 1161–5.doi:10.1038/nature03867.
- ↑ (2005).Nature.436(7054)
- 1093–4.doi:10.1038/4361093a.
- ↑ (2009).Neurochem Res.34(11)
- 1896–906.doi:10.1007/s11064-009-9966-z.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corteza auditiva primaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.