Hemisferi cerebral

Hemisferi cerebral

Es diu hemisferi cerebral a cada una de les dos estructures que constituïxen la part més gran del encéfal. Són inversos l'u de l'atre, pero no inversament simètrics: són asimètrics, com els dos costats de la cara de l'individu. Una cisura sagital profunda en la llínea mija (la cisura interhemisférica o llongitudinal cerebral) els dividix en hemisferi dret i hemisferi esquerre. Esta cisura conté un plec de la duramadre i les artèrias cerebrals anteriors. En lo més fondo de la cisura, el cos calloso (una comissura formada per un conglomerat de fibres nervioses blanques), conecta abdós hemisferis creuant la llínea mija i transferint informació d'un costat a l'atre.

Vies

La substància blanca dels hemisferis cerebrals, es troba baix de la corfa i està formada per axones mielinizados. Les fibres nervioses que formen la substància blanca del hemisferi cerebral es classifiquen com:

1. Fibres comisurales, conecten i transmeten els impulsos nerviosos des d'un hemisferi a l'atre; creuen la llínea mija, formant una grossa i compacta estructura (cos calloso).
2. Fibres d'associació, operen en les circumvolució d'un mateix hemisferi: comuniquen neurones d'una part de la corfa d'un hemisferi en les d'una atra part del mateix hemisferi.
3. Fibres de proyecció, transmeten els impulsos des del cervell cap a la mèdula espinal (i viceversa); partixen de la corfa a centres inferiors; partixen de casi totes les zones de la corfa i convergixen cap a la càpsula interna. Esta làmina de substància blanca separa als núcleus basals del tàlem.

Funciones

Plantilla:Morfologia del cervell Les diferències funcionals entre hemisferis són mínimes i solament en algunes poques àrees s'han pogut trobar diferències sobre el funcionament i estes no estan en totes les persones. La part de la diferència de competències entre els dos hemisferis cerebrals sembla ser exclusiva del ser humà. S'ha dit que els nostres cervells s'han especialisat d'esta manera, perque el llenguage i la llògica necessiten processos de pensament més ordenats i sofisticats que els que necessita, per eixemple, l'orientació espacial.

Les dos mitats del cervell són complementàries, en la majoria dels adults, els centres del parla estan situats en el costat esquerre. No obstant, al voltant d'un 15 % dels esquerrers i un 2 % dels que usen preferentment la mà dreta, tenen centres del parla en abdós parts del cervell.

Alguns esquerrers desenrollen el parla en el hemisferi esquerre únicament; menys de la mitat la tenen en la part dreta. Aun cuando el costat dret del cervell controla principalment el costat esquerre del cos, i el costat esquerre del cervell controla, en gran part, el costat dret del cos, el fet de ser ambidiestro indica que les dos mitats del cervell no han aplegat a estar tan completament especialisades com lo estan en els individus destres.

En els chiquets de curta edat, cada costat del cervell té el potencial de la facultat del parla i del llenguage. Una lesió en el costat esquerre en els primers anys de vida, produïx com resultat el desenroll de la facultat del llenguage en el costat dret del cervell. El domini del parla i provablement també d'atres facultats s'establix fermament en un dels hemisferis cap als dèu anys d'edat i no pot transmetre's a l'un atre posteriorment.

El cervell processa l'informació sensorial, controla i coordina el moviment, el comportament i les funcions corporals homeostáticas, com els clapits del cor, la pressió sanguínea, el balanç de decorreguts i temperatura corporal.

El cervell és responsable de la cognició, les emociones, la creativitat, la memòria i l'aprenentage.

La capacitat de processament i almagasenament d'un cervell humà estàndart supera encara als millors computadores hui en dia.

Fins a no fa molts anys, es pensava que el cervell tenia zones exclusives de funcionament fins que per mig d'imagenologia es va poder determinar que quan es realisa una funció, el cervell actua de manera semblant a una orquesta simfònica interactuant vàries àrees entre sí. Ademés es va poder establir que quan un àrea cerebral no especialisada, és danyada, una atra àrea pot realisar una tongada parcial de les seues funcions.

Hi ha moltes teories sobre cóm cada hemisferi afecta a cóm pensa una persona. Una dividix als pensadors en dos camps: simultàneus visuals i seqüencials llineals.

D'acort en esta hipòtesis, la majoria de les persones destres (que usen més el seu hemisferi esquerre) processen l'informació de manera seqüencial llineal en el que un esquema deu completar el seu processament ans que es puga escomençar en el següent.

En canvi, diu el hipòtesis, els individus el hemisferi dret dels quals és dominant, processen l'informació en simultaneidad visual, modo en el que varis esquemes es processen simultàneament.

• Un eixemple per a entendre-ho és imaginar que hi ha mil cloches de dacsa, una de les quals està coloreada de rosa. Un individu seqüencial llineal mirarà una per una les peces fins a trobar la coloreada de rosa, mentres que un individu simultaneidad visual estendrà totes, mirarà visualment al conjunt de cloches i vorà que una és rosa.

Un efecte lateral d'estos modos de processar l'informació és que els individus de lateralitat cerebral esquerra necessiten completar una tasca abans d'escomençar la següent. Als individus de lateralitat cerebral dreta, en contrast, els conforta creuar vàries tasques, per a lo que tenen major habilitat. Açò els fa aparéixer a la majoria, lateral cerebral esquerra, com si no terminaren res. Alternativament, els individus de simultaneidad visual tenen una excelent habilitat multitarea, lo que potser estiga en l'orige de les anècdotes que sugerixen que són més creatius.

La majoria de les persones processen l'informació usant el anàlisis, que és el método de resoldre un problema descomponent-ho en peces i analisant estes una per una. En contrast, els individus de simultaneidad visual processen l'informació usant «síntesis», en a on es resol un problema com un tot, intentant usar un método de relacions per a resoldre el problema.

Finalment, no és un tot o res. L'estil de processament opera com un continu a on en alguns moments i per a algunes tasques les persones són més visualment simultànees pero per a unes atres són més llineals seqüencials, i açò pot anar canviant a través del temps segons l'estat anímic i l'adaptació de l'individu.

Açò pot explicar-se millor en l'informàtica. Un processador de computadora solament pot processar una peça d'informació per volta, independentment de quantes tasques estiga realisant. Pero una computadora en varis processadors fent lo mateix a la mateixa velocitat és més ràpit, lo que representa el cas de l'individu en dominancia per l'hemisferi lateral dret.

Hemisferi esquerre

El hemisferi esquerre és la part motriu capaç de reconéixer grups de lletres formant paraules, i grups de paraules formant frases, tant pel que fa al parla, l'escritura, el sistema de numeració, les matemàtiques i la llògica, com a les facultats necessàries per a transformar un conjunt d'informacions en paraules, gests i pensaments. John Hughlings Jackson, neurólogo britànic, ya en 1878 va descriure el hemisferi esquerre com el centre de la facultat d'expressió. Depenent de la seua severitat, una embòlia que afecte a esta estructura pot produir pèrdues funcionals, pèrdua funcional del parla i afectar destrea motores en el costat dret del cos.

Segons la teoria psicolingüística el procés de construcció d'una frase està regit per un cert número d'idees relacionades entre sí, pero el mecanisme que permet a la ment agrupar paraules per a formar frases gramaticals no està totalment dessifrat. El hemisferi almagasena conceptes que després traduïx a paraules (amor, amour, amore, love, liebe) millor que una memòria textual. El cervell comprén les idees, els conceptes i els almagasena en un llenguage no verbal, que després traduïx a un llenguage o idioma deprés per l'individu per mig de la cultura.

Els tests d'inteligència que investiguen el vocabulari, la comprensió verbal, la memòria i el càlcul aritmètic mental, detecten l'orige de l'activitat en el hemisferi esquerre.

El hemisferi esquerre s'especialisa en el llenguage articulat, control motor de l'aparat fonoarticulador, maneig d'informació llògica, pensament proporcional, processament d'informació en séries d'un en un, maneig d'informació matemàtica, memòria verbal, aspectes llògics gramaticals del llenguage, organisació de la sintaxis, discriminació fonètica, atenció focalizada, control del temps, planificació, eixecució , presa de decisions i memòria a llarc determini.

Els test d'inteligència medixen sobretot l'activitat d'este hemisferi. Moltes de les activitats atribuïdes al conscient li són pròpies. Governa principalment la part dreta del cos. Processa l'informació usant l'anàlisis, que és el método de resoldre un problema descomponent-ho en peces i examinant estes una per una.

Hemisferi dret

El hemisferi dret governa tantes funcions especialisades com el hemisferi esquerre. La seua forma d'elaborar i processar l'informació és distinta del hemisferi esquerre. No utilisa els mecanismes convencionals per a l'anàlisis dels pensaments que utilisa el hemisferi esquerre. És un hemisferi integrador, dins de les facultats vise-espacials no verbals, especialisat en sensacions, sentiments, prosòdia i habilitats especials com les visuals i sonores, per eixemple les habilitats artístiques i musicals.

Concep les situacions i les estratègies del pensament d'una forma total. Integra varis tipos d'informació (sons, imàgens, olors, sensacions) i els transmet com un tot. El método d'elaboració utilisat per l'hemisferi dret s'ajusta al tipo de resposta immediata que es requerix en els processos visuals i d'orientació espacial. El lòbul frontal dret i el lòbul temporal dret semblen els encarregats d'eixercir les activitats especialisades no verbals del hemisferi dret. Açò es correspon, en molts aspectes, en les funcions de control del parla que eixercixen el lòbul frontal i el lòbul temporal del hemisferi esquerre. Els atres dos lòbuls del hemisferi dret, el parietal i el lòbul occipital, tenen segons pareix menys funcions.

No obstant, com a resultat de l'estudi de pacients en el cervell dividit (seccionat), o en pacients que patixen lesions en el hemisferi esquerre, s'ha detectat un chicotet grau de comprensió verbal en el lòbul parietal dret, que té la capacitat de comprendre una selecció de noms i verps simples. I recíprocament, el lòbul parietal esquerre sembla que té certes funcions espacials llimitades. Per lo tant, encara que el hemisferi dret està, sense dubte, especialisat, en les funcions no verbals, concretament en les vise-espacials, no resulta fàcil discernir les diferències entre els dos hemisferis.

El hemisferi dret està considerat, com el receptor i identificador de l'orientació espacial, el responsable de la nostra percepció del món en térmens de color, forma i lloc.

John Huglings Jackson va informar que un pacient en un tumor en el costat dret del cervell no reconeixia objectes, llocs ni persones. Utilisant les seues facultats som capaces de situar-nos i orientar-nos; podem saber en quin carrer estem caminant mirant simplement l'arquitectura dels edificis que hi ha a un i un atre costat d'ella, açò és, la forma i aspecte de les fronteres, de les teulades i de les portes d'entrada. Si anem caminant pel carrer i reconeixem un rostre, l'identificació de dit rostre també corre a càrrec de la memòria visual del hemisferi dret. El nom que correspon a la persona que posseïx dit rostre conegut ho proporciona, en canvi el hemisferi esquerre.

Moltes de les activitats atribuïdes al inconscient li són pròpies. Processa l'informació majoritàriament usant el método de síntesis, component o formant l'informació a partir dels seus elements, a un conjunt.

Controla, ademés, el costat esquerre del cos humà. En este cas, una embòlia pot produir pèrdua funcional o afectar les destrea motores del costat esquerre del cos. També pot causar alteració de l'atenció normal a la part esquerra del cos i les seues afores encara en l'atre.

Vore també

• Afàsia
• Cerebel
• Cervell
• Fisiologia
• Inteligència
• Inteligència espacial
• Michael Gazzaniga
• Paul Broca
• Psique
• Roger Wolcott Sperry
• William "Ned" Herrmann