Paleocorteza
La paleocorteza o corfa del bulbo olfatori és la part de la corfa cerebral que correspon a les àrees de terminació de les vies olfatòries. En esta capa es troba el cervell olfatori. Junt en l'arquicorteza forma l'allocorteza, estructura que conforma el 10% del volum total de la corfa cerebral humana.[1]
Filogenia
Des del punt de vista filogenético o evolutiu, es troba a mig camí entre les àrees més primitives de la corfa cerebral (arqueocorteza) i les més recents o evolucionades (neocorteza).
Aixina, és el tipo de corfa predominant en els vertebrats inferiors, organisant-se en un número variable de capes (la neocorteza s'organisa en sis).
Dins del cervell humà, la paleocorteza es localisa en les àrees olfatòries primàries (àrees septales i corfa prepiriforme) i en les àrees olfatòries secundàries (corfa entorrinal i parahipocampo).
Funcions
En els humans se supon que permet enfrontar-se a les situacions de la vida d'una manera prerracional, intuïtiva, llaurada per l'ambient en les estructures neuronals a lo llarc de millons d'anys.==Referències==
- ↑ Purves, Dona-li; Augustine, George J; Fitzpatrick, David; Hall, William C; LaMantia, Anthony-Samuel; White, Leonard I (2011). Neuroscience, 5th edició, Sinauer Associates Inc. ISBN 9780878936465.
Bibliografia
- Parent, A. (1996). Carpenter's human neuroanatomy (9th ed.). Philadelphia: Williams &Wilkins. (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paleocorteza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.