Mapage cerebral
El mapage cerebral és un conjunt de tècniques de la neurociencia dedicades a la cartografia de les cantitats o propietats (biològiques) en les representacions espacials del cervell (humà o no humà) resultant en «mapes». El mapage cerebral es definix ademés com l'estudi de l'anatomia i funcionament del cervell i la mèdula espinal per mig de l'us d'imàgens, inmunohistoquímica, la optogenética, cèlules mare, la biologia celular, l'ingenieria (material, elèctrica i biomèdica), la neurofisiología i la nanotecnología.
Panorama general
Tota neuroimagen pot ser considerada com a part del mapage cerebral. El mapage cerebral pot ser concebut com una forma superior de neuroimagen, com la producció d'imàgens cerebrals complementades pel resultat adicional de processament de senyes o anàlisis, tals com els mapes proyectantes de les regions del cervell. Un d'estos mapes, cridat conectograma, representa regions corticales al voltant d'un círcul, organisada per lòbuls. Círculs concèntrics dins de l'anell representen diverses medicions neurològiques comunes, com la gruixa cortical o la curvatura. En el centre dels círculs, llínees que representen a les fibres de la matèria blanca ilustren les conexions entre les regions corticales, ponderats per l'anisotropía fraccional i la força de conexió.[1]
Les tècniques de mapage cerebral estan en constant evolució, estes es basen en el desenroll i perfeccionament de les tècniques d'adquisició d'imàgens, de representació, anàlisis, visualisació i tècniques d'interpretació. La neuroimagen funcional i estructural són l'aspecte central del mapage dins del mapage cerebral.
Història
A finals de 1980, en els Estats Units, l'Institut de Medicina de l'Acadèmia Nacional de Ciències va ser l'encarregat d'establir un panel per a investigar el valor d'integrar l'informació neurocientífica a través d'una varietat de tècniques.[2]
És d'especial interés l'us d'imàgens estructurals i imàgens per resonància magnètica funcional (IRMf), la resonància magnètica de difusió (IMRd), magnetoencefalografía (MEG), electroencefalografia (EEG), tomografía per emissió de positrones (PET), espectroscòpia de l'infrarroig propenc (NIRS) i atres tècniques no invasivas d'exploració per a mapear l'anatomia, la fisiologia, la perfusión, la funció i els fenotips del cervell humà. Abdós cervells, sans i malalts, poden ser mapejats per a estudiar la memòria, l'aprenentage, l'envelliment i els efectes de drogues en vàries poblacions, com les persones en esquizofrènia, autisme i depressió clínica. Açò va comportar a la creació del Proyecte Cervell Humà.[3] També pot ser crucial per a la comprensió de lesions cerebrals traumàtiques (com en el cas de Phineas Gage)[4] i millorar el tractament feya les lesions cerebrals.[5]
Despuix d'una série de reunions, el Consorci Internacional per al Mapage Cerebral (per les seues sigles en anglés, ICBM) va evolucionar.[6] El seu objectiu final és el de desenrollar Atles computacionals flexibles del cervell.
El 5 de maig de 2010, la Cort Suprema de l'Índia (Smt. Selvi vs. Estat de Karnataka) va declarar al mapage cerebral, la prova del polígrafo i el narcoanálisis inconstitucional, violant l'artícul 20 (3) dels Drets Fonamentals. Estes tècniques no es poden portar a terme a la força sobre qualsevol individu i requerix el consentiment del mateix. Quan es porten a terme en consentiment, el material obtingut es considerarà com a prova durant el juí dels casos, d'acort en la Secció 27 de la Llei d'Evidència Hindú.[7]
Referències
- ↑ Irimia, Andrei; Chambers, Micah C.; Torgerson, Carinna M.; Horn, John D.(2012).«Circular representation of human cortical networks for subject and population-level connectomic visualization».NeuroImage.60(2): 1340–51.doi:10.1016/j.neuroimage.2012.01.107.
- ↑ Pechura, Constance M.; Martin, Joseph B. (1991). Mapping the Brain and Its Functions: Integrating Enabling Technologies Into Neuroscience Research, Institute of Medicine (U.S.). Committee on a National Neural Circuitry Database.[pàgina requerida]
- ↑ Koslow, Stephen H.; Horta, Michael F. (1997). Neuroinformatics: An Overview of the Human Brain Project.[pàgina requerida]
- ↑ Van Horn, John Darrell; Irimia, Andrei; Torgerson, Carinna M.; Chambers, Micah C.(2012).«Mapping Connectivity Damage in the Case of Phineas Gage».PLoS ONE.7(5): i37454.doi:10.1371/journal.posa.0037454.
- ↑ Irimia, Andrei; Chambers, Micah C.; Torgerson, Carinna M.; Filippou, Maria(2012).«Patient-Tailored Connectomics Visualization for the Assessment of White Matter Atrophy in Traumatic Brain Injury».Frontiers in Neurology.3doi:10.3389/fneur.2012.00010.
- ↑ (2002) Brain Mapping: The Methods. ISBN 978-0-12-693019-1.[pàgina requerida]
- ↑ http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3171915/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mapeo cerebral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.