Anar al contingut

Anell de Waldeyer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Situació de l'amígdala palatina en l'orofaringe.

El anell de Waldeyer (anulus lymphoideus pharyngis) o anell amigdalino és un conjunt d'estructures de teixit linfoide localisades en la faringe. Encara que es troba present de forma difusa en la paret faríngea, forma varis conglomerats principals que reben el nom d'amígdales. Es distinguixen quatre tipos: amígdales palatinas situades en l'orofaringe, amígdales llinguals en la base de la llengua, amígdales faríngees, també cridades adenoides, en la rinofaringe, i amígdales tubáricas, de menor tamany, que es localisen junt a l'orifici de la trompa de Eustaquio. De totes elles l'amígdala palatina o tonsila és la que se sol citar en major freqüència i l'única que es veu directament en obrir la boca. L'anell de Waldeyer posseïx una funció immunològica molt important, constituint la primera llínea de defensa front a microbis i atres agents patógenos que penetren en l'organisme a través de la boca o el nas.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Va ser descrit a finals de el XIX pel mege alemà Heinrich Wilhelm Gottfried Waldeyer.[2]

Donat el component limfàtic i la seua característica distribució, la seua fisiologia està relacionada en la funció inmunocompetente de la porció més cefàlica del tracto aerodigestivo, establint-se aixina una autèntica barrera física front a antígenos externs.
Heinrich Wilhelm Gottfried Waldeyer.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Fisiologia de l'anell de Waldeyer. Autors: Juan Ignacio Barreres, Ignacio Esteban Mintz , Betina Beider. Revista FASO, any 21, nº 2, 2014. Consultat el 6 de febrer de 2018.
  2. Lliure virtual de formació en ORL.
    • Archivat el 30 de octubre de 2017 archivat en Wayback Machine. Cap. 75. Fisiopatologia de l'anell de Waldeyer. Autors: Eva María Mingo Sánchez, Javier Chacón Martínez, Manuel Padilla Parrado. Consultat el 3 de febrer de 2018