Anell de Waldeyer

Situació de l'amígdala palatina en l'orofaringe.

El anell de Waldeyer (anulus lymphoideus pharyngis) o anell amigdalino és un conjunt d'estructures de teixit linfoide localisades en la faringe. Encara que es troba present de forma difusa en la paret faríngea, forma varis conglomerats principals que reben el nom d'amígdales. Es distinguixen quatre tipos: amígdales palatinas situades en l'orofaringe, amígdales llinguals en la base de la llengua, amígdales faríngees, també cridades adenoides, en la rinofaringe, i amígdales tubáricas, de menor tamany, que es localisen junt a l'orifici de la trompa de Eustaquio. De totes elles l'amígdala palatina o tonsila és la que se sol citar en major freqüència i l'única que es veu directament en obrir la boca. L'anell de Waldeyer posseïx una funció immunològica molt important, constituint la primera llínea de defensa front a microbis i atres agents patógenos que penetren en l'organisme a través de la boca o el nas.

Història

Va ser descrit a finals de el XIX pel mege alemà Heinrich Wilhelm Gottfried Waldeyer.

Donat el component limfàtic i la seua característica distribució, la seua fisiologia està relacionada en la funció inmunocompetente de la porció més cefàlica del tracto aerodigestivo, establint-se aixina una autèntica barrera física front a antígenos externs.

Heinrich Wilhelm Gottfried Waldeyer.