Amígdala palatina
Les amígdales palatinas, també cridades tonsilas[1] o angines,[2] són dos acumulacions de teixit linfoide situades al fondo de la cavitat bucal, a abdós costats de la faringe. Formen part del anell de Waldeyer que està constituït per l'amígdala palatina, l'amígdala faríngea i l'amígdala llingual.[3] Té una funció defensiva, puix protegix a la mucosa respiratòria i digestiva d'agressions externes per microbis patógenos i infecciosos.
Descripció
editar
La tonsila palatina sol ser de major tamany en l'infància, començant a disminuir a partir dels 10 anys, procés que es coneix com a involució fisiològica. Està situada a abdós costats de l'orofaringe en el lloc conegut com a cela amigdalina.[3] Els seus llímits són els següents:
- Pilar anterior del múscul palatogloso.
- Pilar posterior del múscul palatofaríngeo.
- Lateralment pel múscul constrictor superior de la faringe.
Inervación
editarRep branques nervioses procedents del nervi glosofaríngeo i del nervi palatino menor.[3]
Referències
editar- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lliure virtual de formació en ORL.
- Archivat el 30 de octubre de 2017 archivat en Wayback Machine. Cap. 75. Fisiopatologia de l'anell de Waldeyer. Autors: Eva María Mingo Sánchez, Javier Chacón Martínez, Manuel Padilla Parrado. Consultat el 3 de febrer de 2018
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amígdala palatina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.