Clavada
La clavada és un orgue linfoide primari i especialisat del sistema inmunitario. Dins de la clavada maduren els limfocits T (també coneguts com a cèlules T). Estos limfocits són imprescindibles per al sistema inmunitario adaptatiu, que és el lloc en a on el cos s'adapta específicament als invasores externs.
La clavada està composta de dos lòbuls idèntics, ubicats anatómicament en el mediastino superior anterior, enfront del cor i darrere del esternó. Histológicamente, cada lòbul de la clavada pot dividir-se en una mèdula central i en una corfa perifèrica, que està rodejada per una càpsula externa. La corfa i la mèdula eixerciten diferents papers en el desenroll dels limfocits. Les cèlules de la clavada poden dividir-se en cèlules estromales tímiques i en cèlules d'orige hematopoyético (derivades de les cèlules mare hematopoyéticas originades en la mèdula òssea). Els limfocits en desenroll es denominen timocitos i són d'orige hematopoyético. Les cèlules estromales inclouen a les cèlules epiteliales de la corfa i de la mèdula tímica, aixina com a cèlules dendríticas.
La clavada brinda un entorn inductivo per al desenroll dels limfocits, procedents de les cèlules progenitores hematopoyéticas. Ademés, les cèlules estromales tímiques permeten la selecció d'un repertori de limfocits funcionals i auto-tolerants. Per lo tant, un dels objectius més importants de la clavada és l'inducció de la tolerància central.
Quan la clavada es mostra majorment actiu i en major tamany és durant els periodos neonatals i preadolescentes. A principis de l'adolescència, la clavada escomença a atrofiarse i el estroma tímico és reemplaçat per teixit adiposo. No obstant, la linfopoyesis T residual continua durant tota la vida adulta.
Estructura
[editar | editar còdic]
La corfa és l'ubicació de la principal posada a punt per al desenroll dels timocitos, a on es porta a terme el reordenamiento i la positiva selecció del gen receptor de cèlules T. En els chiquets, la clavada és d'un color gris rosáceo, dúctil i lobulado per les seues superfícies. En el naiximent és d'uns 5 cm de llarc, 4 cm d'ample i uns 6 mm de gruixa. L'orgue s'engrandix durant l'infància i es atròfia en la pubertat. La clavada alcança un pes màxim (de 20 a 37 grams) en el moment de la pubertat. La clavada de les persones majors és a penes distinguible pel teixit adiposo circumdant. Conforme es va envellint, la clavada s'encull llentament, degenerando en el transcurs del temps en chicotetes illes de teixit adiposo. A l'edat de 75 anys, la clavada pesa solament uns 6 grams. En els chiquets, la clavada és d'un color gris rosáceo i en els adults de color groc.
Si és examinat quan el seu creiximent és més actiu, podrà trobar-se que consistix de dos lòbuls laterals, situats en estret contacte a lo llarc de la llínea mija, ubicat parcialment en el tórax, en part del coll, i estenent-se des del quart cartílec costal cap a dalt, tan elevat com la vora inferior de la glàndula tiroides. Està cobert pel esternó i pels orígens dels músculs esternotiroideo i esternocleidohioideo. Està recolzat en el pericardi, estant separat des del arc aòrtic i dels grans gots per una capa de fascia. En el coll, la clavada es troba en la part frontal i en els costats de la tráquea, darrere del esternotiroideo i el esternocleidohioideo. Els dos lòbuls diferixen llaugerament en tamany i poden estar units o separats.
Cada lòbul lateral està compost de numerosos lòbuls units per delicat teixit areolar; tot l'orgue està tancat en una càpsula d'inversió d'una estructura similar, pero més densa. Els lòbuls primaris varien en tamany des del del cap d'un alfiler fins al d'un chicotet pésol, i estan composts d'un número de chicotets nòduls o folículs.
Els folículs són irregulars sobre la seua forma i estan més o menys fusionats, especialment cap a l'interior de l'orgue. Cada folícul és d'1 a 2 mm de diàmetro i consistix d'una porció medular i cortical, i estos diferixen en molts detalls essencials l'u de l'atre.
Corfa
[editar | editar còdic]
La porció cortical està composta principalment de limfocits T, recolzats per una ret de cèlules epiteliales regulars finament ramificadas, que continua en una ret similar en la porció medular. Esta ret forma una adventicia fins als gots sanguíneus.
La corfa és l'ubicació de la principal posada a punt per al desenroll dels timocitos, a on es porta a terme el reordenamiento i la selecció positiva del gen receptor de cèlules T.
Mèdula
[editar | editar còdic]En la porció medular, la ret de cèlules reticulars és més grossa que en la corfa, les cèlules linfoides són relativament menors en número i són concèntriques, aixina; són cossos en aspecte de niu o cau, cridats corpúsculs de Hassall. Estos corpúsculs concèntrics estan composts d'una massa central, que consistixen d'una o més cèlules granulars i d'una càpsula formada per cèlules epiteliales. Són els restants dels tubos epiteliales, que creixen cap a fòra de les terceres bosses faríngees del embrió per a formar la clavada. Cada folícul està rodejat per un plexe vascular, del com passen els gots cap a l'interior i irradian des de la perifèria cap al centre, formant una segona zona just dins del marge de la porció medular. En el centre de la porció medular hi ha molt pocs gots que són de tamany diminut.
La mèdula és l'ubicació dels últims events en el desenroll dels timocitos. Els timocitos que apleguen a la mèdula ya han passat en èxit el reordenamiento i la selecció positiva del gen receptor de cèlules T, i han segut exposts a un grau llimitat de selecció negativa. La mèdula està especialisada per a permetre que els timocitos se someten a rondes adicionals de selecció negativa per a eliminar les cèlules T autorreactivas del repertori madur. El gen AIRE s'expressa en l'epiteli medular de la clavada, i impulsa la transcripció de gens específics d'òrguens com l'insulina per a permetre la maduració dels timocitos per a estar exposts a un conjunt més complex de antígenos propis que està present en la corfa.
Suministrament de sanc
[editar | editar còdic]Les artèries que irrigan la clavada deriven de l'artèria toràcica interna, i de l'artèria tiroidea superior i tiroides inferiors.
Les venes finalisen en la vena braquiocefálica esquerra (vena innominada) i en les venes tiroidees.
Els nervis són sumament diminuts; que deriven del nervi vago i el sistema nerviós simpàtic. Ramificacions del nervi hipogloso i frénico alcancen la càpsula d'inversió, pero no penetren en la substància de l'orgue.
Història
[editar | editar còdic]La clavada era coneguda pels antics grecs, i el seu nom prové de la paraula grega θύμος (thymos), que significa cor, ànima, desig, vida —possiblement a causa de la seua ubicació en el pit, prop d'a on se senten en forma subjectiva les emociones; o en forma alternativa el seu nom prové del herba thymus (tomello) (en grec θυμάρι), possiblement per la seua semblança en un manojo de tomello—.[1][2]
Galeno va ser el primer en donar-se conte de que el tamany de l'orgue canviava a lo llarc de la vida d'una persona.[3]
A causa de la gran cantitat de limfocits apoptóticos, inicialment la clavada era considerada una "tomba de limfocits", sense una importància funcional. L'importància de la clavada en el sistema inmunitario va ser descoberta en 1961 per Jacques Miller, en extraure per mig d'una cirugia la clavada d'una rata que tenia tres dies d'edat, i observar la deficiència que va sofrir posteriorment la seua contaje de limfocits, que després varen ser denominats cèlules T, en referències a l'orgue d'a on provenien.[4][5] Recentment, estudis en l'immunologia han permés comprendre en detalle com és la funció que complix la clavada en la maduració de les cèlules.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Online Etymology Dictionary.
- ↑ Liddell Scott Greek-English Lexicon
- ↑ Nishino M, Ashiku SK, Kocher ON, Thurer RL, Boiselle PM, Hatabu H(2006).«The thymus: a comprehensive review».Radiographics.26(2)
- 335–48.doi:10.1148/rg.262045213.
- ↑ Miller JF(2002).«The discovery of thymus function and of thymus-derived lymphocytes».Immunol. Rev..185
- 7–14.doi:10.1034/j.1600-065X.2002.18502.x.
- ↑ Miller JF(2004).«Events that led to the discovery of T-cell development and function--a personal recollection».Tissue Antigens.63(6)
- 509–17.doi:10.1111/j.0001-2815.2004.00255.x.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Timo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.