Rongo rongo

Rongo rongo

Símbols rongo rongo.

Es coneix en el nom de rongo rongo (en rapanui: roŋorŋo)a un sistema d'escritura descobert en l'illa de Pasqua en el XIX, tallat primordialmente en puntes d'obsidiana i després repassades en dent de taburó, en la seua majoria sobre tablillas de fusta. Es creu que el primer registre més antic trobat de rongo rongo és una tablilla de fusta que data entre els sigles XV a XVI. No obstant hi ha atres indicis de que es tracta d'un desenroll molt anterior a qualsevol exposició a atres escritures i que siga més de lo que es pensa, com els mils de petroglifos (alguns d'ells en moáis) que hi ha en l'illa que s'assemblen als caràcters del rongo rongo, açò podria sugerir un us més antic d'este sistema d'escritura de rongo rongo.

Els rapanuis la varen cridar també kohau rongo rongo. La traducció corrent del terme kohau és fusta que servix per a fabricar el caixco de les canoas, i rongo rongo (en rapanui: roŋorŋo) és mensage.

Hi ha autors que diuen que esta forma d'escritura és l'única escritura estructurada en tota Oceania, encara que falta encara un dessiframent fiable per a comprovar-ho. Els símbols o els glifos vénen tallats a lo llarc de recalats fets en antelació al gravat en els artefactes i són d'una altura mija d'entre 9 i 14 mm. Semblen representar gràficament chicotetes figures de sers antropomórficos en diverses postures, atres criatures de fantasia que s'assemblen a les aus, a les plantes i a atres animals terrestres i aquàtics, objectes celests, aixina com també objectes geomètrics, menuts hams, entre uns atres. Entre una de les particularitats del rongo rongo és que la primera llínea s'escrivia d'esquerra a dreta, després es donava regrés a la taula 180 graus per a escriure la següent llínea, i aixina successivament. Aproximadament hi ha uns 400 caràcters registrats de rongo rongo.

Descripció

Tablilla escrita.

Els signes que componen els texts estan majorment ben estilisats, tenen casi la mateixa altura i vénen alineats sense aparent divisió (espais blancs o signes de puntuació) entre ells, formant un tipo de escritura contínua, típica d'alguns sistemes d'escritura antics, p.ej. els texts antics de la lliteratura grega o certes mostres del idioma etrusc. Les inscripcions terminen quan apareix algun "nuc", alguna protuberància natural o una atra irregularitat (per eixemple fragments carcomidos, cremats pel fòc, arruïnats per la humitat) sobre la superfície dels objectes o com és d'esperar, quan l'espai físic sobre ells s'agota. El tamany i la forma de les taules, l'edat de les quals està encara per determinar en exactitut, són dispars. En total, les 27 peces trobades contenen texts que sumen uns 17.000 glifos. A diferència del nostre alfabet llatí, que conté 26 caràcters únics, el rongo rongo té uns 400. Comparant-la en l'escritura cuneïforme, la més antiga que es coneix en el món i que prové de Mesopotamia, conta en més de 600.

Es diu que les tablillas es deuen llegir a partir de la primera llínea del racó esquerre del recte i continuar de manera llineal fins al fi del rengló i després donar-li el regrés per a seguir en el pròxim. (No obstant, el text inscrit damunt del Bastó de Santiago resulta una excepció). No obstant, no està prou clar si totes les tablillas contenen un document de caràcter unitari o si alguna d'elles podria servir de depòsit o colecció de documents diferents, per lo que el punt de partida de llectura és un assunt pendent. Observant la fragmentació del text en seqüències desiguals, hi ha raons per a creure que algunes tablillas retenen eixa funció. Fischer diu que la tablilla Mamari té l'apariència de ser un encadenament de vàries seqüències de distintes classes Segons pareix, Fischer estava en lo cert, puix en analisar estructuralment el text C, cridat «tablilla Mamari», s'observen grups de seqüències que es repetixen en abdós costats de l'artefacte. Eixes distintes seqüències, compostes en major grau d'elements idèntics o semblants, podrien testificar a favor de «llistes», «estribillos» o «fòrmules», tan arraïlats i comunes en el folclore antic de Rapanui. Varis estudiosos donen conte de la possibilitat de llistes incloses en varis objectes rongo-rongo en consideració de glifos delimitadors sense valor fonètic del tipo 380.1 (3/52), vore Barthel (1958), Horley (2007:28). Verbigracia, eixos glifos senyalarien l'inici o el fi d'oracions paganes relacionades en pràctiques màgiques, destinades a capturar presoners de guerra i possiblement tramitar venjança i mort als malfatans; no faltarien tampoc seqüències toponímiques o onomàstiques insertades entre dits delimitadors. És d'esperar que els glifos rongo-rongo organisats i incrustats en tals grups seqüencials, reflectixquen part de la cultura precristiana pascuense. Seria desgavellat pensar que l'escriga balafiara talent, material preciós i escàs —fusta— i temps per a gravar un galimaties de símbols i bobadas paregudes en la superfície de la tablilla 'Mamari'.

Anàlisis de l'escritura, possiblement un calendari.

Quan Jacques B.M. Guy comenta tres tablillas, la de 'Gran Santiago' (Text H), la de 'Gran Leningrado' (Text P) i la de 'Menuda Leningrado' (Text Q), que ell considera que transmeten «casi exactament el mateix text jeroglífic», i les compara en el contingut de la tablilla Tahua (Text A o ‘el Rem’), observa que esta té l'aspecte de ser ‘‘una compilació, com a colecció de texts abreviats, ya perduts, llevat el seu principi, trobats en eixes atres tres tablillas’’

Seqüència de signes.

Mencionem de nou que el material utilisat per al gravat dels signes rongo-rongo, el soport en atres térmens, és fusta. L'elecció del soport està establida comunament pels recursos materials que el perímetro natural puga oferir als escrigues natius. En el cas dels antics rapanuis, la major part dels signes tallats apareixen sobre fusta, i en menor mida sobre material rupestre, com petroglifos, i possiblement sobre ossos de peixos grans i mamífers marins. Si els escrigues hagueren gravat en atres materials peridors com carabassa o cuiro, s'espera que en el pas de temps, s'hagueren destruït els ‘texts’ que venien allà. En cas de soports perdurables, com a fusta dura o pedra, la provabilitat de supervivència és major; no obstant, les condicions atmosfèriques i físiques de l'entorn combinades en la violència eixercida pels humans, són soberanamente determinants. Ademés, caldrà rememorar que el soport condiciona la forma dels signes. Per tant, la solidea i la textura de fibres de la llenya condicionarien fins a cert punt la simplificació o sofisticació morfològica dels signes rongo-rongo incisos en les tablillas. El material en el que s'han gravat els glifos pertany a vàries espècies d'arbres autòctons o forasters. Entre els arbres natius, es podrien citar el toromiro (Sophora toromiro), el makoi (Thespesia populnea), el hau (Triumfetta semitriloba) i el sàndal (Santalum). Aixina, Métraux (1940:17) comentava que «la fusta d'una de les tablillas [rongorongo] en el Museu de l'Art Popular en Viena (22869) ha segut analisada i reconeguda com Thespesia populnea». En el cas del material ‘foraster’ això és comprensible, si tenim en conte l'escassea de la forestación en l'illa de Rapanui, especialment en un periodo relativament tardà del seu història. Els habitants arreplegaven al encert peces flotants de fusta a la deriva per a poder inscriure-les i seguir aixina en la tradició.

Primer document rongo rongo conegut. Firma dels caps rapanui de l'acta d'anexió de l'Illa de Pasqua a la Corona espanyola, en certs caràcters segons el seu estil, 20 de novembre de 1770.

Per a alguns investigadors, estos signes o glifos semblen demostrar l'existència, en el passat, d'una forma d'escritura, aparentment sense antecedent similar en tota Polinèsia. No obstant, en Oceania es dona el cas del document de el “Tractat de Waitangi” (Treaty of Waitangi, en anglés) de 1840 firmat per representants de la monarquia anglesa i un grup de caps tribals maoríes, els qui varen sorprendre als presents per mig de «séries sanceres de símbols» 1935), descrivint per tant la possibilitat d'una escritura emblemàtica entre els natius (vore Métraux 1940:400). També existix certa controvèrsia sobre si l'escritura de Rapa Nui va sorgir de manera independent —ex novo— com en el cas del chinenc o del sumeri, o l'idea de l'escritura va ser presa despuix de contacte en els exploradors europeus, precisament despuix de la visita del navío Sant Lorenzo i la fragata Santa Rosalía, de la Real Armada Espanyola, en novembre de 1770. Durant aquella expedició espanyola, coneguda com Expedició de González de Haedo, els espanyols varen prendre possessió de l'Illa de Pasqua, batejant-la com a illa de Sant Carlos, despuix d'acordar-ho en varis caps indígenes, que varen firmar l'acta corresponent en «certs caràcters segons el seu estil», en lo que va supondre el primer document conegut en el que apareix l'escritura rongo-rongo.

Eixemple d'escritura.

Se sol teorizar que els signes rongo rongo poden ser indicadors d'un sistema logográfico-fonètic, en el qual cada signe o grup de signes podria representar noms propis de cacics i la seua descendència, distintes activitats bèliques o econòmiques o atres conceptes relacionats en la cosmogonia pascuense, etc. Els caràcters estan gravats en llínees horisontals paraleles. Una de les propietats d'esta escritura és que es tracta d'inscripcions en «bustrófedon invers»: mentres en una llínea els signes es troben en posició normal, en la següent es troben invertits respecte al rengló previ de modo que, per a llegir una tablilla, esta deuria invertir-se cada volta que s'inicia una nova llínea. Encara que es desconeix qué signifiquen estos símbols, s'han fet varis intents de decodificar lo tallat.

Identificació botànica i antiguetat

L'estudiosa i publicista francesa Catherine Orliac, del Centre National de la Recherche Scientifique (en París), va publicar en 2005 en la revista Archaeology in Oceania 40:3, l'artícul «The rongorongo tablets from Easter Island: botanical identification and 14-C dating» (traducció: ‘les tablillas de rongorongo de l'Illa de Pasqua: identificació botànica i prova de radiocarbono’), el significat de la qual està vinculat directament en un dels assunts més controvertits del fenomen rongo rongo: l'edat de les inscripcions. Alguns resultats del seu treball i la datació realisada en un laboratori de Miami varen fer saber que la fusta de la chicoteta tablilla de Sant Petersburgo té datació: 1680-1740, en el método d'anàlisis de les fibres i círculs en la fusta i no de carbono 14). Lo que sembla favorir l'opinió que les inscripcions precedixen la visita dels espanyols en 1770, encara que per un atre costat es veuen menyscabats per l'accessibilitat de l'autora a tots els documents disseminats per varis museus del món. Aixina i molt a pesar dels estudiosos, solament un d'ells, el text Q, va ser analisat per mig de la prova de C-14, impossibilitant com a conseqüència l'extracció de conclusions de pes, que podrien obtindre's analisant més manuscrits del corpus. A través este método conegut com datació per radiocarbono, un grup de científics va trobar que a lo manco una de les taules data d'entre finals del XV i inicis de el XVI.

Sis tablillas i un reimiro (pectoral decoratiu) gravat en 44 glifos, per eixemple, els texts G i H, B i C, el text Q, els texts K i L, sent l'últim el reimiro, varen ser identificats com a incisos en fusta de Thespesia populnea, família de les Malváceas, conegut en Rapanui en el nom de makoi. Eixos resultats estan en part conforme en el material dels artefactes, i per un atre costat, ells semblen recolzar lo dit per Métraux (1940:17) quan diu que «l'arbre és freqüentment aludit en llegendes i cançons» (This tree is frequently alluded to in legend and songs) .

Thespesia populnea, l'arbre-roser d'Oceania, quan és jove té una llaugera coloració rosa i quan envellix es torna de color rojós obscur en centelleigs/centellejos morats. Pot alcançar una altura màxima de 15 metros i segons l'estudiós Zizka (1991:20, 51), citat per Orliac, va ser dut a Rapanui pels primers colon polinesios en el VIII. Lavachery diu sobre eixe arbre que és llauger, sense consistència, i igualment de talla menuda.

Examinant l'ample de les tablillas per a determinar si elles varen ser gravades en el tall travesser d'una branca o d'un tronc de Thespesia populnea, tampoc va permetre a l'autora aplegar a una conclusió. L'excepció sembla ser la tablilla Mamari que mostra alguns vestigis dels gots de llacor, indicant per tant que va ser incisa en el tall d'un tronc de 19,5 cm de diàmetro, corresponent a un arbre creixcut de 15 m d'alt. Eixe descobriment posa interrogativos sobre l'edat de dita tablilla i en un context més ampli, sobre l'edat de l'escritura rongo rongo. Els primers navegants europeus, Roggeveen (1722), González (1770), Cook (1774) i La Perouse (1786), no mencionen vegetació alguna d'eixa altura en els seus informes, sino semblen coincidir en l'absència d'arbres grans en la superfície de Rapanui. Això podria dir-nos que Mamari haguera segut gravada abans de la desaparició del bosc que antany cobria l'illa, documentada per mig de l'anàlisis del carbó d'haver ocorregut en la primera mitat de el XVII.

L'anàlisis espectrométrico de 20 mg de fusta extrets de l'objecte en el que ve inscrit el text Q, àlies la tablilla 'Menuda de Sant Petersburgo', per la raó que fòra, va donar llectures variades: a) 1680-1740, b) 1800-1930 i c) 1950-1960. Ací caldria incloure dos observacions de l'autora: a) l'esperança de vida de Thespesia... aplega als 80 anys com a màxim i b) l'estat de conservació de l'arbre en les regions tropicals no és òptim per la densitat mijana del tronc; per tant el clim a l'acció dels elements és molt alta. Métraux (1940:393) també es pregunta en cas que les tablillas foren realment antiquíssimes si pogueren haver soportat les condicions físiques en les que es mantenien. «The wooden tablets could not have been kept for centuries in rain-drenched, thatched huts, or in caves» [Trad: ‘Les tablillas de fusta no podien haver segut preservades durant sigles en barraques en sostres fets de fullage i calades per la pluja, o en coves’]. En tals circumstàncies, els objectes rongo-rongo, solament en condicions excelents de conservació, semblades potser a les d'un museu modern, podrien gojar de llarga o molt llarga vida. Un atre argument oferit per Orliac respecte a l'antiguetat de Mamari, és la presència del signe 067, cridat en idioma rapanui «niu» que en realitat significa ‘anou de coco’ i que es podria associar en l'arbre Paschalococos disperta, naunau opata en nom vernàcul, una espècie de palmera que té el tronc alguna cosa unflat a modo d'una botella, emparentada en Jubaea chilensis. La representació de dit disseny tenia que ser realisat en un temps quan la palmera seguia present en l'illa i estava davant la vista dels habitants. Per una atra part, ningú sap en certea si dit signe es relaciona pictográficamente en la palmera, si representa una entitat completament diferent de la botànica o si implica una sílaba o paraula sancera en el llenguage rapanui.

Lo únic cert d'eixe treball que conté un anàlisis xilológico detallat, és l'identificació de Thespesia populnea com el material usat per a les inscripcions. Sobre l'edat, despuix de la prova de radiocarbono, lo dit per Orliac és desconcertante, «In fact, there is no irrefutable argument enabling one to claim that the small St Petersburg tablet dates to the end of 17th century or the beginning of the 18th, rather than the 19th century» [traducció: ‘de fet, no hi ha argument irrefutable que podria permetre a algú afirmar que la tablilla de Sant Petersburgo estiguera datada a finals del 1600 o a principis del 1700, o durant el 1800’].

Segons un estudi recent de les 27 tablillas de fusta de rongo rongo trobades en l'illa de Pasqua una d'elles data entre els sigles XV i XVI. En este mateix estudi es recalca hi ha atres indicis de que un desenroll molt anterior a qualsevol exposició a atres escritures, com els mils de petroglifos (alguns trobats en moáis) que hi ha en l'illa que s'assemblen als caràcters del rongo rongo, açò podria sugerir un us més antic d'este sistema d'escritura de rongo rongo.

La pròxima generació d'estudiosos

Albert Davletshin

Albert Davletshin del Centre Knorosov d'Estudis Mesoamericanos, de l'Universitat Estatal Russa per a Humanitats Moscou, va presentar en 2002 un artícul relacionat en l'inserció de noms, apelatius i títuls en tres texts distintius rongorongo, la Tablilla de Menuda Santiago [vers] (àlies «text G»), el Bastó de Santiago (àlies «text I») i la Tablilla de Honolulú B.3629 (àlies «text T»). Eixos texts despleguen seqüències enfeixades en les que es nota l'ocurrència freqüent del signe 076 (vore Barthel 1958). El signe en qüestió apunta cap a un element perentori en un text o en seccions de text de caràcter homogéneu, la naturalea del qual seguix encara sent polèmica entre els estudiosos.

Es dona la circumstància que les seqüències en els tres artefactes examinats no són idèntiques. Segons l'autor, el Bastó de Santiago presencia el signe 000/199 (la barra vertical que pot tindre valor logográfico), casi absent o omés en els atres dos texts (vore Melka 2009:38); en els texts del Bastó de Santiago i de la Tablilla de Honolulú B.3629 no apareixen fragments de texts no-marcats i en el vers de la Tablilla de Menuda Santiago, les seqüències glíficas posseint el signe 076 vénen distanciades per segments de text no-marcats pel signe tantejat. Davletshin, ben adestrat en formes d'escritura del món, es desvia de les especulacions inmerecidas i dona explicacions escuetes i estimables sobre els valors del mencionat signe. Despuix d'elaborar la proposta de Butinov i Knorosov (1957), despuix de l'anàlisis de les estructures incrustades de rongorongo i despuix de referències a fonts verídicas acadèmiques, etnogràfiques i històriques, s'oferix a deliberar que en la Tablilla de Honolulú B.3629 (àlies «text T») hi ha llistes de noms parcialment marcats en títuls; en la Tablilla de Menuda Santiago [vers] (àlies «text G») hi ha sis successions de noms, separats per fragments textuals no-marcats en el signe 076, mentres que en el document extens del Bastó de Santiago (àlies «text I») apareix una llista exclusiva de més de 500 noms.

Entre atres supòsits de l'ensaig, el signe 076 ve designat com a ‘silàbic,’ corresponent a “ko,” un marcador de subjecte, sent revisat aixina el valor patronímico de Butinov i Knorosov (1957). Eixe marcador sol anar en posició inicial, davant de noms, en genealogia i inventaris onomàstics. Donada la compilació d'eixos artefactes en a on poden aparéixer tals gèneros de kohau rongo rongo com a «catàlecs de noms de víctimes i sacrificats», «catàlecs de noms de fugitius», acatálogos de «noms de difunts/sucumbits’ i «anals,» lo enunciat per l'autor cobra visiblement força i plausibilidad. En conclusió, cal dir que l'escassea del material rongorongo en el signe 076 com a atribut de texts distintius, no obstant, impermeabiliza l'identificació rotunda d'apelatius i per això, no possibilita una sostinguda autonomia d'investigació.

Paul Horley

Paul Horley de l'Universitat Nacional Yuri Fedkovych Chernivtsi, Ucrània, va editar en 2005 en la ‘Revista de Rapa Nui’ l'artícul «Allographic Variations and Statistical Analysis of the Rongorongo Script» (traducció: ‘variacions alográficas i anàlisis estadístic de l'escritura rongorongo’). Ell intenta —en denuedo i ambició— abordar els problemes essencials que presenta el fenomen kohau rongo rongo hui en dia: 1. simplificació i reorganisació del catàlec de Barthel (1958); 2. esclariment de la naturalea de les inscripcions aportant un total anàlisis estadístic; 3. teorizar sobre l'edat de les inscripcions i 4. oferir sugerències distintes, p.ej., la forma de gravat i la direcció de la llectura dels glifos; el possible significat del glifo 076 (el supost ‘falo’ en l'hipòtesis de Steven R. Fischer, 1995a, 1995b).

1. Varis investigadors (Guy 1985, 2006, Pozdniakov 1996, Fischer 1997, Sproat 2003, 2007) han recalcat que el repertori de glifos registrat per Barthel (1958), per pràctica i ‘forçosa’ que siga la seua vigència, és defectuós en certa mida, per l'absència de criteris clars de catalogació, com també per certa ‘arbitrarietat’ intrínseca que Barthel (1958) no va poder eludir. Això es nota particularment a l'hora d'examinar els glifos complexos i trobar les partixes integrants. Aixina, no hi ha encara un compromís sobre la manera de descompondre'ls i fixar-los apropiadament. L'argument es torna més difícil si un es posa a discórrer sobre les versions estilístiques encaixades o embotides de manera caprichosa en un mateix glifo o en una seqüència similar de glifos aparentment incisos per distints escrigues de l'antiga Rapanui en el curs dels anys i en l'àmbit de diferents escoles locals. Cal recordar que el corpus existent, per raons històriques, es deu a l'encert i ya ha segut establit. Per lo tant, un es veu obligat a satisfer-se en comparacions fortuïtes inter-contextuals que poden ser alguna cosa ventajoses. Definir el número de glifos rongorongo responsables d'un «núcleu de base» capaç de generar variabilitat i recombinació ulteriors, sembla en raó tasca obligatòria, de la mateixa manera que en atres casos de sistemes d'escritura del món. I això es deu al fet de que sense tindre una nomenclatura objectiva i metódicamente ordenada i explicada respecte al seu modo de prescriure els glifos d'acort al context, no es pot pronosticar a quina forma de ‘escritura’ correspondria rongo rongo. Si fora un sistema essencialment silàbic, rongo rongo podria contindre entre cinquanta (50) i setanta i pico (>70) signes, pero en cas que resultara logo-silàbic (logogramas + sílabes), podria contindre varis centenars, per no mencionar el fet de que si fora purament logo-gràfic o icònic, roçaria un miller de signes o més. A pesar de que el corpus és llimitat i ‘tancat,’ lo que cal fer és procedir cap a dit anàlisis per a maximizar la troballa d'un «núcleu de base», i després d'un «sistema de concordancia» per mig del qual es podrien recuperar totes les formes bàsiques i les seues suposts variants, els alomorfos en atres paraules. En un cas hipotètic, la ‘concordancia’ es podria aplicar a texts genuïns antics de la tradició oral pascuence per a encertar en algun paralel. Horley (2005) és ben conscient d'eixos problemes, i després d'examinar i cotejar l'estructura d'un número de documents, oferix un catàlec (2005:111-112) compost per cinquanta (50) glifos primordials i variants ajustats. Seguidament, despuix d'anàlisis estadístics, l'autor oferix mapes de concordancia entrópica entre la distribució de paraules (a pur de sílabes) en texts rapanui i models d'escritura rongo rongo en busca d'efectes fonètics (vore p.ej. Zipf 1949:85). L'espai de publicació que tindria a la seua disposició per a plantejar més senyes i proves a favor de la seua hipòtesis, seria un impediment per a clarificar detalls respecte a cada aportació en la seua llista. Ademés, qualsevol persona que està en térmens íntims en la proposició de George Zipf (1949) pot senyalar que eixe model s'ha aplicat en igual èxit per investigadors independents en diferents terrenys de la ciència, en alguns dels quals no es donen per a res elements llingüístics. En dit context, queda per resaltar que la distinció concreta i exhaustiva entre sistemes propensos a la oralidad o no, serà el pròxim pas a mamprendre.

1. L'edat de les inscripcions kohau rongo rongo ha estat constantment baix debat. Les corrents principals implicades són: la que dona arguments a favor de l'escritura creada despuix del contacte en els europeus en el XVIII (la visita de dos barcos espanyols en 1770) i la que alega que kohau rongo rongo antecedix l'arribada dels europeus, sent per tant producte original rapanui. La primera, representada per Kenneth P. Emory, Steven R. Fischer i Giulio M.Facchetti, aduïx que els rapanuis varen prendre l'idea dels espanyols a modo de Sequoyah, un indi cheroqui, qui va inventar un silabario incitat per la trobada en els colon blancs en 1821 en Norteamérica. Un atre argument és l'absència en gran escala de vestigis d'inscripcions sobre materials de grabadura, en particular, pedres i roca, p.ej., sobre les estàtues de moais. La segona, representada principalment per Geòrgia Llig de l'UCLA i per Jacques B.M. Guy, sosté que hi ha un número de pintures rupestres en roques i cavernas en les que certs motius evoquen l'estil dels rongorongo. Lee (1992) especifica ‘Certain designs in the roc art were established as rongorongo glyphs, allowing us to postulate that the carved wood tablets antedated contact with the western world’ [Trad: ‘Certs dissenys en l'art rupestre han segut establits com glifos rongorongo, permetent-nos postular que les tablillas gravades de fusta precedien el contacte en el món occidental.’] tampoc es deixa convéncer per l'idea de Fischer referent a l'importació de la forma d'escritura dels europeus.‘When we know that a tablet has been identified as containing a llunar calendar (Barthel 1958) or perhaps an astronomical cànon for predicting when intercalary nights should be inserted in the month (Guy 1990), it is difficult to entertain the proposed notion that the Easter Islanders got the idea of writing in 1770 from visiting Spaniards, had forgotten about it all by 1864, and meanwhile used the little timber they had to record stories of X copulating with I to beget Z.’ [Trad: ‘ Quan ya sabem que una tablilla ha segut identificada que conté un calendari llunar (Barthel 1958) o tal volta un cànon astronòmic per a predir quan es deuen insertar ‘les nits intercaladas’ en un més (Guy 1990), és difícil considerar la noció proposta que els pascuences varen rebre l'idea en 1770 despuix de la visita dels espanyols, que l'hagueren del tot oblidat cap a 1864 i entretant que hagueren amprat la poca llenya que tenien per a gravar històries del X copulando en I per a produir Z’]. Encara que Llig i Guy dugueren raó, no es podria excloure certa possibilitat, per remota que anara, de que els antics petroglifos cariren de valors fonètics antany i que reberen eixa funció una volta consumada la visita dels espanyols en 1770. Horley es decanta per la postura de Lee i Guy, oferint més imàgens trobades en les formacions roges d'escoria (que servien de ‘capells’ als moais) i en estatuillas de fusta possiblement representant paralelismes en els ko hau rongorongo. En eixe context, ell reivindica també l'idea de que la tablilla ‘Tahua’, gravada en un rem d'una nau europea o nortamericana de el XVIII o XIX, conté un text rongorongo significantemente llarc donant fe d'una escritura ya desenrollada. En este punt recordem que eixa incògnita continua sent encara opaca i lo propost per Horley tindria més base i credibilitat si aparegueren proves ulteriors de gravats, siga sobre fusta, siga sobre roca.

1. Referint-se al treball de Guy (1982:447) respecte a l'orientació de gravat i llectura dels glifos fusionats que es podrien llegir d'avall per a dalt,‘Such fused glyphs, therefore, have been read – and almost certainly also carved –from bottom to top.’ [Trad: ‘Tals glifos fusionats, per tant, s'haurien llegit – i casi certament aixina mateix gravat – des d'avall cap a dalt.’], Horley (2005:110) pren partit per la conclusió de Guy. De tots modos, ell diu ‘… some exceptions exist’ [Trad: ‘…algunes excepcions existixen’], citant els eixemples dels glifos 551 i provablement, els catalogats per Barthel (1958), de 730 a 739, «les criatures marines».
2. El signe 076, el presunt ‘falo’ en la traducció de Fischer (1995a, 1995b, 1997b), rep també deguda atenció per Horley, qui veu en l'un ‘stable repetitive pattern’ [Trad: ‘patró estable repetitiu’] en el 'Text I' i al mateix temps, tracta de trobar un ‘paralel’ en la llengua rapanui. En lo tocante a el seu significat, Horley (2005:109) s'inclina per la partícula vocativa ‘i’ (vore Du Feu 1996:125), ya que les tablillas podrien incloure creacions indígenes, tals com a vores, himnes o cançons variats. Dit vocatiu és freqüent en el folclore rapanui.

Aixina, Métraux (1940:355-6) oferix un model de vora folklòrica rapanui de ‘Llamentació’.

Lament (Llamentació)

En rapanui,

I hata tae kava
I kakai koe ia, Tau-mahani, i et
vie honui i.

I hata tae kava i,
I ka kai koe ia, Tau-mahani, i et
vie honui i.

En anglés,

You eat, Tau-mahani, the respectable
woman.

O bug that does not smell
You eat, Tau-mahani, the respectable
woman.

Traduït al espanyol,

¡Oh!, bicho que no olora
¡Oh!, tu que menges a Tau-mahani, la respectada
dòna.

¡Oh! bicho que no olora
¡Oh! tu que menges a Tau-mahani, la respectada
dòna.

Si ben plausible, eixa sugerència atrevida té que ser comprovada per atres estudiosos durant les seues investigacions independents. Es deu prendre en conte que varis autors, com Knorozov i Butinov (1957), Barthel (1958), Fischer (1997) i Guy (1998), han reclamat el significat del signe 076, objecte de discussió permanent en ‘el fòrum’ dels rongorongo.

Mari de Laat

El llibre “Paraules Extretes de Fusta: Propostes per al Dessiframent de l'Escritura de l'Illa de Pasqua” de Mari de Laat va ser publicat en Holanda en 2009.

L'autor oferix un detallat treball en els seus 300 pàgines sobre l'assignació de valors fonètics i la traducció de tres texts importants rongorongo: els de la tablilla ‘Tahua,’ de la tablilla ‘Aruku Kurenga’ i de la tablilla ‘Keiti.’ La consideració principal plantejada és la d'una escritura majorment silàbica, proposta anteriorment per Macri (1996) i Pozdniakov (1996). La faena en sí mateixa resulta impressionant, si assumim el temps dedicat i analisem el tractament esmerado del tema. Els resultats obtinguts són un atre assunt i la seua veracitat suscita preguntes difícils de contestar. Si nos referim a l'artícul de Paul Horley (2009a), allà podem trobar arguments clars que li lleven tamaña importància a lo oferit per de Laat (2009).

Atres dos arguments que es poden afegir a la matèria i que necessiten aclariment són els següents: el signe compost 380.001 que representa a una ‘persona assentada en perfil duent una vara’ és llegit en la tablilla ‘Keiti’ com Taea, un personage a qui se li imputa l'assessinat de la seua dòna. El compost glífico 380.001 ha segut reclamat com determinativo silenciós per varis autors (vore Barthel 1958:304, 309-310; Guy 2006; Horley 2007:27), marcant l'inici de seqüències breus que inclouen llestes i atres fòrmules esterotipadas i manifestat en un número d'inscripcions rongorongo. Hi ha sèt adicionals texts rongorongo en els que s'evidencia de modo directe o indirecte, de modo profuso o modest, l'us del grup delimitador 380.001. Si l'identificació fora encertada i tenint en conte que les inscripcions existents de rongorongo es deuen al pur encert (siga per obsequie, per recolecció o per compra), això significaria que el presunt uxoricida Taea apareix en més del 25% del corpus present. Si nos remontem al temps del Germà Eyraud (1864) qui va donar a conéixer al món l'existència de rongorongo, inscrita possiblement en centenars d'objectes i conservats en les barraques i cases dels natius pascuences, el fet discutit, per analogia, es traduiria en lo següent: una, o parts d'una de quatre tablillas o còpies produïdes en les distintes ‘escoles’ de rongorongo implicaria d'una forma o una atra a l'impulsiu Taea i els seus actes. Dita proposta sugerix que Taea era el protagoniste de molts contes i narrativa en l'antiga Illa de Pasqua, amenaçant-li o inclús arrebatant-li protagonisme a la divinitat suprema dels natius, Makemake, el hacedor del món i de moltes de les seues criatures. Resumint, els pascuences antics tenien millors coses que fer que gravar en un dos per tres el drama d'un tal Taea en les seues apreciades peces de fusta, un material ben rar de per sí per la deforestación creixent de la superfície de l'illa.

El valor fonètic ‘mo’ assignat al glifo 076, vore de Laat (2009:27-28), assumix múltiples traduccions pel caràcter polivalent de la llengua pascuence, condicionada per l'inventari reduït de fonema. cal dir que hi ha tres texts rongorongo que formen provablement un subgrup dins del corpus existent, la naturalea distintiva del qual flama particularment l'atenció. Són els de el Bastó de Santiago (text Ia), el de Honolulú 3629 (text T) i el del vers de la menuda Tablilla de Santiago (text Gv). Eixos texts estan estructuralment marcats per repetides seqüències breus de naturalea triádica en la seua majoria (encara que no falten per a res les excepcions) que possiblement concorden en llistes de víctimes i d'assessinats en guerres i refregues (les famoses kohau îka), en llistes de conjurs i maleficis màgics (les clave), en llistes genealògiques, etc. Si reproduïm el supost ‘mo’ a lo largo y ancho de les tres mencionades inscripcions en les que apareix 076, un es pregunta per qué no hi ha consistència, ni fonètica (segons de Laat 2009), ni semàntica (conforme el model de les tradicions orals de l'illa, vore Thomson 1891, Routledge 1919, Métraux 1940:395, Barthel 1958, Fischer 1997:287, Guy 1998c:109).

Martyn Harris i Tomi S. Melka

La revista ‘Journal of Quantitative Linguistics’ ha publicat un estudi respecte a la detecció de gènero i atres assunts co-rrelacionados en un número d'antigues inscripcions rongorongo de l'Illa de Pasqua.

Els autors Martyn Harris i Tomi S. Melka (2011a, b) desenrollen un anàlisis preliminar propost per Melka sobre la possible afinitat (semàntica i/o fonètica) entre els glifos representant îka (el glifo 700 semblança a un ‘peix’ [îka] segons la nomenclatura de Barthel 1958) i els ‘pardals fragata’ (glifo 600 i alguns variants) en els texts rongorongo, basant-se en una breu seqüència de glifos ornitomorfos en la tablilla ‘Mamari.’ Els estudiosos submiten a l'anàlisis texts que contenen llistes possibles, tals com ‘Mamari,’ ‘la Menor de Santiago,’ el ‘Bastó de Santiago,’ i la tablilla ‘Honolulú B.3623,’ plantejant que fragments d'eixes pot ser que incorporen llestes de ‘víctimes i d'assessinats’ (vore Routledge 1919, Knoche 1939, Barthel 1958, Fischer 1997, Guy 1998c, Davletshin 2002) i de conjurs i maleficis coneguts en temps passats com a clavada, el propòsit de la qual era oferir ampar dels esperits malignes i perjudicar i causar la mort d'agressors i malfatans (vore Englert 1948).

El seu treball adopta una metodologia mixta que inclou vàries disciplines científiques, p. eix. etnologia, antropologia, llingüística de corpus, estadística lèxica, i extracció d'informació per a corroborar l'hipòtesis. Els resultats semblen revalidar la seua conjectura inicial; no obstant, durant el curs de l'ensaig ells s'atribuïxen l'autoria d'haver identificat una correlació entre el glifo 6 (el de forma de ‘mà’ [rima]) en els glifos 700 i 600, la qual cosa sugerix un paralelisme en l'acció de ‘agarrar’ o ‘capturar,’ si damunt es considera el gènero d'eixos texts-claus. És altament provable que dit glifo, i.i. 6, corresponga en varis contexts a una partícula possessiva, tal com va ser propost en un treball anterior de Pozdniakov & Pozdniakov (2007).

L'artícul és d'interés en el sentit de que és multidisciplinario. De totes maneres, és encara prematur afirmar si lo seu és del tot encertat. Deixem que el temps passe dictamen sobre eixa llínea d'investigació i comprovar si el seu método és fructífer en térmens de contribuir a un dessiframent factible del rongorongo.

Vore també

• Idioma rapanui
• Dessifrat del rongorongo

Bibliografia

• Berthin, Gordon and Michael Berthin, 2006. Astronomical Utility and Poetic Metaphor in the Rongorongo Llunar Calendar
• Archivat el 24 de febrer de 2008 archivat en Wayback Machine.. "Applied Semiotics / Sémiotique Appliquée," 18 (12):85-103.
• Brown, John Macmillan. 1979 (1924). The Riddle of the Pacific. Reprint of the 1924 ed. published by T. F. Unwin, London. First AMS edition published in 1979. London: Adelphi Terrace: T. Fisher Unwin LTD.
• Dalton, Ormonde Maddock. 1904. On an Inscribed Wooden Tablet from Easter Island (Rapa Nui) in the British Museum. "Man," 4(1):1-7.
• Daniels, Peter T., i William Bright. 1996. "The World’s Writing Systems." N.Y. Oxford: Oxford University Press.
• Davletshin, Albert. 2002. Names in the Kohau Rongorongo Script. Paper presented as From Kohau Rongorongo Tablets to Rapanui Social Organization: From Rapanui Social Organization to Kohau Rongorongo Script at the 2nd International Conference “Hierarchy and Power in the History of Civilizations,” Saint Petersburg, Russia, July 4-7, 2002. [Noms en l'Escritura Kohau Rongorongo. Artícul presentat com ‘De les Tablillas Kohau Rongorongo a l'Organisació Social Rapanui: de l'Organisació Social Rapanui a l'Escritura Kohau Rongorongo’ en la 2nda Conferència Internacional: Jerarquia i Poder en l'Història de les Civilisacions,” Sant Petersburgo, Rússia, 4-7 de juliol de 2002.]
• De Hevesy, Guillaume. 1934. Osterinselschrift und Indusschrift. Orientalische Literaturzeitung, 37:665-673.
• Du Feu, Verónica. 1996. "Rapa Nui: Descriptive Grammar Séries." London: Routledge.

• Emory, Kenneth. P. 1968. Review of Reports of the Norwegian Archaeological Expedition to Easter Island and the East Pacific. Volume 2: Miscellaneous Papers by Thor Heyerdahl and Edwin N. Ferdon, Jr (eds). "American Anthropologist," 70:152-154.
• Englert, Sebastian, 1948. "La Terra de Hotu Matu’a: Història, Etnologia i Llengua de l'Illa de Pasqua." Pare les Cases: Santiago de Chile.
• Englert, Sebastian F. 1970. Island at the Center of the World. Translated and Edited by William Mulloy. New York: Charres Scribner's Sons.
• Eyraud, Joseph-Eugène. 1866. Lettre du Frère Eugène Eyraud, au T. R. P. Supérieur général de la Congrégation dones Sacrés-Coeurs de Jesús et de Marie. Valparaíso, décembre 1864. Annales de la Propagation de la Foi. Lió. 38:52-71,124-38.
• Fedorova, Irina K. 1965. Versions of Myths and Legends in Manuscripts from Easter Island. En Heyerdahl et al (eds.), "Miscellaneous Papers: Reports of the Norwegian Archaeological Expedition to Easter Island and East Pacific," Vol 2. Stockholm: Forum. pp. 395-401.
• Felbermayer, Fritz. 1971. "Sagen und Überlieferungen der Osterinsel." Darmstadt: Verlag Hans Carl Nürnberg.
• Fischer, Steven Roger. 1995a. Preliminary Evidence for Cosmogonic Texts in Rapanui’s Rongorongo Inscriptions. "Journal of the Polynesian Society," 104:303-321.
• Fischer, Steven Roger. 1995b. Further Evidence for Cosmogonic Texts in the RongoRongo Inscriptions of Easter Island. "Rapa Nui Journal," 9:99-107.
• Fischer, Steven Roger. 1997a. "Glyph-breaker: a Decipherer's Story." N.Y.: Copernicus/Springer-Verlag.
• Fischer, Steven Roger. 1997b. "RongoRongo, the Easter Island Script: History, Traditions, Texts." Oxford and N.Y.: Oxford University Press.
• Fischer, Steven Roger. 1998. Reply to Jacques Guy. "Journal de la Société dones Océanistes," 107 (2):233-234.
• Fischer, Steven Roger. 1999. "A History of Language." Reaktion Books.
• Fischer, Steven Roger. 2004. Reply to Guy. "Rapa Nui Journal," 18:1.42.
• Fischer, Steven Roger. 2005. "Island at the End of the World: The Turbulent History of Easter Island." London: Reaktion Books.
• Fléaux, Rachel. 1996. Rongorongo. L’Écriture Phallique Décryptée. Sciences et Avenir, 4:92-93.
• Flenley, John, i Paul Bahn. 2003. "The Enigmes of Easter Island: Island on the Edge." Oxford University Press.
• Guiart, Jean. 1989. Die Schriftzeichen der Osterinsel. En 1500 Jahre Kultur der Osterinsel: Schätze aus dem Land dones Hotu Matua. Exhibition catalogue of the Deutsch-Ibero-Amerikanische Gesellschaft, Frankfurt am Main, and the Senckebergische Naturforschende Gesellschaft, Frankfurt am Main. 5 April -3 September 1989. Senckenberg-museum. Meinz am Rhein: Verlag Philipp von Zabern, pp.134-138.
• Guy, Jacques B.M. 1982. Fused Glyphs in the Easter Island Script. Journal of the Polynesian Society, 91 (3):445-447.
• Guy, Jacques B.M. 1985. On a Fragment of the “Tahua” Tablet. Journal of the Polynesian Society, 94 (4):367-387.
• Guy, Jacques B.M. 1990. On the Llunar Calendar of Tablet Mamari. Journal de la Société dones Océanistes, 91 (2):135-149.
• Guy, Jacques B.M. 1995. The Incidence of Chance Resemblances on Language Comparison. Anthropos, 90 (1-3) 223-228.
• Guy, Jacques B.M. 1998a. Un Prétendu Déchiffrement dones Tablettes de l’Île de Pâques. Journal de la Société dones Océanistes, 106. 57-63.
• Guy, Jacques B.M. 1998b. Easter Island - Does the Santiago Staff Bear a Cosmogonic Text? Anthropos, 93 (4-6):552-555.

• Guy, Jacques B.M. 1998c. Provable Nature and Contents of the Santiago Staff. Rapa Nui Journal, 12:109.
• Guy, Jacques B.M. 1999. Peut-on es Fonder sur li Témoignage de Métoro pour Déchiffrer els Rongo-Rongo? Journal de la Société dones Océanistes, 108 (1):125-132.
• Guy, Jacques B.M. 2000. Review of Fischer, Steven Roger: Rongorongo. The Easter Island Script. History, Traditions, Texts. Oxford: Clarendon Press 1997. Anthropos, 95:262-263.
• Guy, Jacques B.M. 2004. Where Does the Santiago Staff Begin? Rapa Nui Journal, 18 (1):39-41.
• Guy, Jacques B.M. 2006. General Properties of the Rongorongo Writing. Rapa Nui Journal, 20 (1):53-66.
• Haarmann, Harald. 2001. Història Universal De l'Escritura',' Versió espanyola per Jorge Bergua Cavero. Madrit: Editorial Gredos.
• Harlez, Charles de. 1895. L’île de Pâques et ses monuments graphiques.
• Harris, Martyn i Tomi S. Melka. 2011a. The Rongorongo Script: On a Listed Sequence in the Recte [Vers, corregit] of Tablet “Mamari.” Journal of Quantitative Linguistics, 18(2):122-173.
• Heyerdahl, Thor. 1965. The Concept of Rongorongo Among the Historic Population of Easter Island. En Thor Heyerdahl & Edwin N. Ferdon Jr. (eds. and others.), 1961-1965. Stockholm: Forum.
• Heyerdahl, Thor. 1975. The Art of Easter Island, Garden City, New York: Doubleday & Company, Inc.
• Horley, Paul. 2005. Allographic Variations and Statistical Analysis of the Rongorongo Script. Rapa Nui Journal, 19 (2):107-116.
• Horley, Paul. 2007. Structural Analysis of Rongorongo Inscriptions. Rapa Nui Journal, 21 (1):25-33.
• Horley. Paul. 2009a. Words out of Wood Proposals for the Decipherment of the Easter Island Script. Reviewed by Paul Horley. Rapa Nui Journal, 23(2):165-168.
• Horley. Paul. 2009b. Rongorongo Script: Carving Techniques and Scribal Corrections. Journal de la Société dones Océanistes, 129:249-261.
• Jaussen, Florentin Étienne, 1893. L’Île de Pâques: Historique, écriture et repertoire dones signes dones tablettes ou bois d’Hibiscus intelligents Published by Rev. P. Ildefonse Alazard. Paris: Ernest Leraux.
• Imbelloni, José. 1951. Les Tablillas Parlantes de Pasqua, Monuments d'un Sistema Gràfic Indo-oceànic. Runa, 4:89-177.
• Knoche, Walter. 1939. Einige Beziehungen eines Märchens der Osterinsulaner zur Fischverehrung und zu Fischmenschen in Ozeanien. Mittheilungen der Anthropologischen Gesellschaft in Wien, Herausgegeben von Viktor Christian und Walther Wüst, 69:24-33.
• Kudrjavtsev, Boris G. 1949. Pis'mennost' ostrova Paskhi (L'escritura d'Illa de Pasqua). Saint-Petersbourg: Sbornik Muzeja Antropologii i Ehtnografii. Vol.11 p.175-221. (en rus)
• Kjellgren, Eric. 2004. Splendid Isolation: Art of Easter Island. With contributions by Jo Anne Van Tilburg, and Adrienne Kaeppler. The Metropolitan Museum Of Art Store.
• De Laat, M. 2009. Words out of wood: Proposals for the Decipherment of the Easter Island Script. Delft: Eburon Academic Publishers.
• Larco Hoyle, Rafael 2001 [1938]. L'Escritura. En Els Mochicas. Tom I. Llima: Museu Arqueològic Rafael Larco Herrera i Fundació Telefònica. pp. 145-169.
• Lavachery, Henri. 1933. “Tablette Keiti”. Bulletin de la Société dones Americanistes de Belgique',' 10:101-102.
• Lavachery, Henri. 1939. Els Pétroglyphes de l’Île de Pâques. Anvers: De Sikkel.
• Lee, Geòrgia. 1992. The Roc Art of Easter Island: Symbols of Power, Prayers to the Gods Los Angeles: The Institute of Archaeology Publications (UCLA).
• Lehmann, Walter. 1907. Essai d’unix Monographie Bibliographique sur l’île de Pâques. Anthropos, 2:257-268.
• Lewis, David. 1978. The Voyaging Stars: Secrets of the Pacific Islands Navigators. New York: W. W. Norton & Company.

• Lissner, Ivar. 1957. The Unsolved Mystery of the Easter Island Script: The Living Past. Trad. de l'alemà per J. Maxwell Brownjohn. M.A. (Oxon). N.Y: G.P. Putnam’s Sons. pp. 237-243.
• McCall, Grant. 1994. Rapanui: Tradition and Survival on Easter Island. 2nd Edition. Honolulu: University of Hawaii Press.
• Macri, Martha. J. 1996. RongoRongo of Easter Island. Section 13. En Daniels i Bright (Eds.). pp. 183-188.
• Macri, Martha. J. 1999. Book Reviews. Steven R. Fischer. RongoRongo: the Easter Island Script. History, Traditions, Texts. Oxford and N.Y.: Oxford University Press. Written Language and Literacy, 2 (1):152-156.
• Makihara, Miki. 2001. Book Reviews. Rongorongo: the Easter Island Script. History. Traditions. Text. Steven Roger Fischer. Oxford and N.Y.: Oxford University Press. Anthropological Linguistics, 43. 1.
• Melka, Tomi S. 2008. Observations regarding Tablet ‘Keiti.’ Cryptologia, 32 (2):155-179.
• Melka, Tomi S. 2009a. Some Considerations about the Kohau Rongorongo Script in the Light of a Statistical Analysis of the 'Santiago Staff,' Cryptologia, 33 (1):24-73.
• Melka, Tomi S. 2009b. The Corpus Problem in the Rongorongo Studies. Glottotheory: International Journal of Linguistics, 2 (1):111-136.
• Métraux, Alfred. 1940. Ethnology of Easter Island. Bernice P. Bishop Museum Bulletin 160. Honolulu: Bernice P. Bishop Museum Press.
• Métraux, Alfred. 1957. Easter Island: a Stone-Age Civilization of the Pacific. Trans. from French by Michael Bullock. N.Y.: Oxford University Press.
• Orliac, Catherine. 1998. Données Nouvelles sur la Composition de la Flore de l’Ile de Paques. Journal de la Société dones Océanistes, 107 (2):135-143.
• Orliac, Michel i Catherine. 2004. L'Île de Pâques - Dones dieux Regardent els étoiles. Paris: Gallimard.
• Orliac, Catherine. 2005. The Rongorongo Tablets from Easter Island: Botanical Identification and 14C Dating. Archaeology in Oceania, 40(3):115-120.
• Parpola, Asko. 2005. Study of the Indus Script. Transactions of the International Conference of Eastern Studies, n.º 50 (2005), The Tôhô Gakkai, Tòquio, pp. 28-66 (anglés).
• Philippi, Rudolph, 1870. Ein Inschriftliches Denkmal von der Oster-Insel. "Zeitschrift der Gesellschaft für Erdkunde zu Berlin. Als Fortsetzung der Zeitschrift für Allgemeine Erdkunde im auftrage der Gesellschaft", 5:469-470.
• Piotrowski, A. 1925. Deux Tablettes, Avec els Marques Gravées de l’île de Pâques (de la Collection de N. N. Mikloukho-Maclay).Revue d’Ethnographie et dones Traditions Populaires, 6 (23-24):425-31.
• Pozdniakov, Konstantin. 1996. Els Bases du Déchiffrement de l'Écriture de l'Ile de Pâques. Journal de la Société dones Océanistes, 103 (2):289-303.
• Pozdniakov, Konstantin i Igor Pozdniakov. 2007. Rapanui Writing and the Rapanui Language: Preliminary Results of a Statistical Analysis. Forum for Anthropology and Culture, 3:3–36.
• Riesenberg, Saul H. and Shigeru Kaneshiro. 1960. A Caroline Islands Script. Anthropological Papers, No. 57-62. Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology, Bulletin 173. Washington: United States Government Printing Office. pp. 273-334.
• Robinson, Andrew. 2002. Lost Languages: The Enigma of the World’s Undeciphered Scripts. A Peter Neuvramont Book. N.Y.: McGraw-Hill.

• Robinson, Andrew. 2002. Silent Letters from the Past (anglés).
• Roche, Maxime 2020. "La Cara De les Coses: número dèu : traducció del rongo rongo, aruku kurenga, la cançó dels oceans, la cridada dels oceans, finalisació", Independently published (7 d'abril de 2020), ASIN: B086PVRH1D
• Ross, Alan S. C. 1940. The Easter Island Tablet Atua-Mata-Riri. "Journal of the Polynesian Society", 49 (196):556-563.
• Routledge, Katherine. 1919. The Mystery of Easter Island: The Story of an Expedition. London and Aylesbury: Hazell, Watson and Viney, LD.
• Schwartz, Jean-Michel. 1973. Nouvelles Recherches Sur L'Ile De Pâques. Paris: Robert Laffont.
• Sproat, Richard. 2000. A Computational Theory of Writing Systems. [2] archivat en Wayback Machine. Stanford: Cambridge University Press.
• Sproat, Richard. 2003. Approximate String matches in the RongoRongo Corpus (anglés).
• Sproat, Richard. 2007. LSA 369: Rongorongo (anglés).
• Thomson, William J. 1891. "Et Chiule et Henua, or Easter Island: Report of the United States National Museum for the Year Ending June 30, 1889". Annual Reports of the Smithsonian Institution for 1889. Washington: Smithsonian Institution, pp. 447-552 (anglés).
• Van Tilburg, Jo Anne. 1994. "Easter Island: Archaeology, Ecology and Culture". Washington D.C.: Smithsonian Institution Press.
• Von Maclay, Miklukho N., 1872. Ueber die “Rohau rogo rogo” oder die Holztafeln von Rapa-Nui. Zeitschrift der Gesellschaft für Erdkunde zu Berlin, 7:79-81.
• Zipf, George K. 1949. Human Behavior and the Principle of Least Effort. Cambridge, Mass.: Addison-Wesley.