Identitat (ciències socials)
En les ciències socials (psicologia i sociologia, principalment), la identitat és, en térmens generals, la concepció i expressió que té cada persona sobre la seua individualitat i sobre la seua pertinença o no a certs grups. La traça que es considere decisiu per a la formació de l'identitat canvia segons les culturas i periodos històrics (orige genètic -família, tribu, casta, orige ètnic- religió, funció social i riquea -o interessos econòmics-, territori, identitat sexual o de gènero,[1] etc.).
_edited.jpg)
Cap d'ells té exclusivitat, i molt habitualment entren en contradicció o be es mesclen de manera que es consideren un tot conjunt (nacionalisme, particularisme, conceptes propis del Antic Règim i la societat preindustrial -com els d'estament, cristià vell i cristià nou- o del Nou Règim i la societat industrial -com els de nació, poble, classe social i consciència de classe, etcétera). Alguns poden considerar-se subcultures (unfladas i collas, entre atres eixemples). Un atre tipo d'identitat grupal és el víncul geogràfic estudiat per Yi-Fu Tuan, destacant els sentiments integradors de topofilia com a amor a un lloc i de civitio com a identitat en els integrants de la comunitat local.[2]
Teories en ciències socials sobre l'identitat
L'identitat social d'Henri Tajfel i John Turner,[3] és un concepte teòric que servix per a comprendre els fonaments sicològics de la discriminació entre grups. Es compon de quatre elements:
- Categorisació: els sers humans solen classificar-se i classificar als demés en categories, que servixen per a etiquetar, diferenciar i discriminar des del punt de vista de les nacionalitats, les cultures, les ocupacions, rols, qualitats, interessos, postures, les habilitats o inhabilidades de cada persona: musulmà, cristià, turc, argentí, mexicana, inteligent, retardat, jugador de fútbol, baloncestista, etcétera, són alguns pocs eixemples de formes de categorizar.
- Identificació: els sers humans solen associar-se en grups específics, en els que se senten identificats i en els que reafirmen el seu autoestima;
- Comparació: els sers humans solen comparar els grups als que pertanyen en els grups als que pertanyen atres persones, i solen calificar el seu propi grup en un biaix que ho favorix;
- Distinció psicosocial: cada persona sol desijar que la seua pròpia identitat siga al mateix temps distinta de les dels demés i positiva, en comparar-l'en la d'atres grups de persones.[4]
Vore també
Referències
- ↑ «Identitats de gènero». Profamilia. Consultat el 8 de juny de 2022.
- ↑ [Topophilia: a study of environmental perception, attitudes, and values. 1974. Prentice-Hall, Englewood Cliffs, NJ. ISBN 0-13-925248-7]
- ↑ Tajfel, Henri (1979). «An Integrative Theory of Intergroup Conflict», Austin, William G.; Worchel, Stephen (ed.). The Social Psychology of Intergroup Relations, Monterey, CA: Brooks-Cole, pp. 94–109. OCLC 4194174. ISBN 0818502789.
- ↑ Taylor (30 de juny de 1994). «Social Identity Theory», Theories of Intergroup Relations: International Social Psychological Perspectives, 2nd edició, Westport, CT: Praeger Publishers, pp. 80–1. OCLC 29319924. ISBN 0275946355.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Identidad (ciencias sociales)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.