Plumón
El plumón és un tipo de ploma suau en raquis molt curt, o absent, que les seues barbes estan soltes i no s'entrellacen.[1] El plumón forma en les aus adultes una fina capa baix les plomes de contorn, mentres que els pollets estan coberts solament per plumón en les primeres etapes. La funció principal del plumón en les aus és l'aïllament tèrmic. El descobriment de plomes antigues atrapades en àmbar indica que algunes espècies de dinosauris tenien plomes similars al plumón.
Descripció i classes
Es considera al plumón el tipo de ploma d'estructura més simple de les actualment existents.[2] El plumón té el raquis curt o vestigial, més curt que la més llarga de les seues barbes.[1] Té poques barbes i les seues barbetes carixen de ganchillos;[3] per lo que no poden enganchar-se unes a unes atres i les seues barbes queden soltes. Hi ha dos tipos principals de plumón: el plumón natal i el plumón corporal.
El plumón natal (Neossoptilus) és el plumón que cobrix a la majoria de les aus en algun moment del seu desenroll inicial. Els pollets nidífugos ya estan coberts de plumón al eclosionar de l'ou, mentres que als pollets altricials els ix als pocs dies o semanes despuix de l'eclosió. L'única excepció són els pollets dels megapódidos, que ya estan coberts en plomes de contorn en nàixer.[4] El plumón corporal és la capa de plomes chicotetes i sedosas que cobrixen el cos de l'au adulta baix les plomes de contorn.[5]
Ademés, existix un tipo especial de plumón denominat plumón polvoriento, que aparentment va aparéixer de forma independent en alguns grups d'aus. La seua funció és la de produir i acumular una pols fina que estes aus usen per a acicalarse. En algunes espècies les puntes de les bárbulas d'estes plomes es desintegren formant fines partícules de queratina, que s'acumula en forma de pols entre les plomes. Estes plomes creixen contínuament i no es muden.[6] En atres espècies la pols de plumón procedix de les cèlules que rodegen a les barbetes de les plomes en creiximent.[7] Estes plomes especialisades generalment estan disseminades entre el plumón normal, encara que en algunes espècies es troben agrupades.[3] Tots els psittaciformes tenen plumón polvoriento, i algunes espècies produïxen gran cantitat de pols, com el loro harinoso amazónico.[8] També apareix en els tinamúes i les garzas.[3] La pols produïda en el plumón polvoriento és un conegut alérgeno per als humans.[9]
Funció
L'estructura solta del plumón reté l'aire i contribuïx al aïllament tèrmic de l'au;[5] ademés, ajuda a la flotabilitat de les aus aquàtiques. Les espècies que experimenten fluctuacions estacionals de la temperatura generalment tenen més plumón despuix de la muda d'autumne.[10] Els contaminants poden reduir l'eficàcia d'estes funcions. Per eixemple, quan es taca de petròleu el plumón s'ensopix i enmaraña, permetent a l'aigua aplegar fins a la pell, lo que elimina l'aïllament.[11]
Algunes femelles, com les dels ànets, s'arranquen el plumón del pit per a forrar els seus nius. Esta acció complix una doble funció: contribuïx a l'aïllament dels ous en el niu i rebuja la placa d'incubació, una zona de pell rica en gots sanguíneus destinada a facilitar la transmissió de calor durant l'incubació.[12] El plumón sec és dels aïllants més efectius entre tots els materials que les aus usen per a recobrir els seus nius.[13] El plumón també pot contribuir al camuflage dels ous quan la femella s'allunta del niu, especialment els de aquelles aus que els tapen en plumón abans d'abandonar el niu.[14] Ademés, el plumón de molts pollets, particularment el dels nidífugos, sol tindre coloració que els ajuden a camuflar-se.
Existixen algunes proves de que el plumón contribuiria a descendir l'incidència del canibalisme que poden sofrir els pollets en algunes espècies de anidamiento colonial, ya que el plumón faria als pollets més difícils d'engolir.[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 O. López-Albors, F. Gil, JMª. Vázquez, R. la Torre, G. Ramírez-Zarzosa, M. Orenes i F. Moreno. Revisió: Nomenclatura i iconografia de les parts de la ploma i els seus diferents tipos. Anals de Veterinària (Múrcia) 15: 3-16 (1999) (text complet en PDF).
- ↑ Spearman (1973). The Integumen: A Textbook of Skin Biology, Cambridge University Press, p. 97. ISBN 0-521-20048-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Campbell & Lack, Campbell, Bruce; Lack, Elizabeth, (1985). A Dictionary of Birds. Carlton, Anglaterra: T and A D Poyser, p. 470 ISBN 0-85661-039-9
- ↑ 5,0 5,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ (2003) Home Study Course in Bird Biology, segona edició, Cornell Laboratory of Ornithology, p. 55 (Glossary).
- ↑ Campbell & Lack, Campbell, Bruce; Lack, Elizabeth, (1985). A Dictionary of Birds. Carlton, Anglaterra: T and A D Poyser. p. 208 ISBN 0-85661-039-9
- ↑ (2003) Parrots: A Guide to the Parrots of the World, Londres: Christopher Helm, p. 17. ISBN 0713669330.
- ↑ Kalstone (2006). Allergic to Pets?: The Breakthrough Guide to Living with the Animals You Love, New York, NY: Bantam Dell, pp. 34–35. ISBN 0-553-38367-1.
- ↑ 10,0 10,1 Scott, Graham (2010). Essential Ornithology, Oxford University Press, p. 31. ISBN 0198569971.
- ↑ (decembre de 1970) Effects of Oil Pollution on Waterfowl: A Study of Salvage Methods, EPA Water Quality Office, p. 18.
- ↑ Carboneras, Carles (1992). «Family Anatidae (Ducks, Geese and Swans)», Handbook of Birds of the World, Volum 1: Ostrich to Ducks, Barcelona, Spain: Lynx Edicions, p. 558. ISBN 84-87334-10-5.
- ↑ «Using Artificial Nests to Test Importance of Nesting material and Nest Shelter for Incubation Energetics».The Auk.121(3)
- 777–787.doi:10.1642/0004-8038(2004)121[0777:UANTTI]2.0.CO;2.
- ↑ «Nest protection in mallards Anas platyrhynchos: untangling the role of crypsis and parental behaviour».Functional Ecology.22(5)
- 872–879.doi:10.1111/j.1365-2435.2008.01445.x.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plumón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.