Acicalado
L'acicalado en els animals comprén les activitats de neteja, desparasitado o qualsevol atra activitat per mig de la qual l'animal cuida les parts exteriors del seu cos. En la majoria dels animals és un comportament instintivo, encara que en els animals superiors també és parcialment deprés.
Utilitat
.jpg)
El acicalado complix vàries funcions:
- la principal és la de mantindre l'higiene evitant aixina les possibles infeccions i eliminar els paràsits exteriors;
- conservar en bones condicions la coberta externa per a que complixca la seua funció d'aïllament tèrmic o impermeabilisació de l'aigua;
- eliminar olors que puguen atraure a depredadors o aüixar als assuts;
- a voltes la seua funció és impregnar el cos de feromones que puguen ser olorades pels congèneres;
- en el cas de les aus mantindre en bones condicions el plomaje per al vol;
- mantindre un aspecte acceptable per a un possible companyer sexual en l'época de corteig;
- en algunes espècies socials el acicalado té funcions d'interrelació entre els individus del grup.
Modos
L'immensa majoria dels insectes adults es neteja regularment el cos, particularment les antenas, fregant-se en les pates. Esta activitat pot servir per a evitar malalties.[1] Una atra funció de l'acicalado en els insectes és l'observada en abelles. Coleccionen polen en les pelusses del cos i despuix ho traslladen a llocs especials (canastres de polen) per mig de l'acicalado.[2]
La netea és una de les activitats a les que més temps dediquen les aus. Es netegen les pates i el pic fregant-los, es alisan i reorganisen les plomes. Moltes espècies es banyen regularment en aigua. Unes atres prenen banys d'arena i algunes s'impregnen en atres substàncies, se sap de més de 250 espècies d'aus que provoquen a les formigues per a que rocíen les seues plomes d'àcit fórmico, en una activitat denominada bany de formigues.[3][4] Les aus aquàtiques ademés s'impregnen el plomall en substàncies cerosas de la seua glándula uropígea per a mantindre-ho impermeable a l'aigua.
Els mamífers es banyen en aigua en menys freqüència que les aus pero en canvi molts es banyen en fanc, d'esta forma els paràsits es queden atrapats en ell una volta que se seca i poden desprendre's d'ells. També es donen banys d'arena. Solen fregar-se i rascar-se contra roques i arbres en freqüència per a desprendre's de pèl i pell morta ademés de paràsits. És freqüent entre els mamífers llepar-se la pell per a netejar-la.
Referències
- ↑ Grooming Behavior as a Mechanism of Insect Disease Defense
- ↑ Bee grooming behaviour could help with microelectromechanical cleaning
- ↑ Ehrlich, P.R.; Dobkin, D.S.; Wheye, D.(1986).«The Adaptive Significance of Anting».The Auk.103(4): 835.Consultat el 3 de maig de 2009.(en en)
- ↑ Revis, H.C. et Waller, D.A.(2004).«Bactericidal and Fungicidal Activity of ant chemicals on feather parasites: an evaluation of anting behavior as a Method of Self-medication in Songbirds».The Auk.121(4): 1262–1268.(en en)
Bibliografia
- Maier, Richard (2001). Comportament animal: un enfocament evolutiu i ecològic. Ed. McGraw-Hill/Iberoamericana d'Espanya Plantilla:ISBNT
- Slater, P. J. B (2000) El comportament animal. Ed. Cambridge Plantilla:ISBNT
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acicalado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.