Bany de formigues
El bany de formigues és un comportament propi de les aus en el que es restriegan les plomes en certs insectes, generalment formigues, que segreguen líquits en substàncies químiques tals com l'àcit fórmico, que puguen actuar com insecticides, garrapaticidas, fungicides o bactericides. Açò també és un suplement al propi oli de acicalamiento. En lloc de les formigues les aus poden restregarse també en milpiés. El bany de formigues és un comportament observat en més de 250 espècies d'aus.
Història
Este comportament va ser descrit per primera volta per Erwin Stresemann en Alemània denominat com einemsen en Ornithologische Monatsberichte XLIII. 138 en 1935. Salim Alí va interpretar una observació del seu cosí Humayun Abdulali en el volum de 1936 del Journal of the Bombay Natural History Society en una discussió sobre el treball de Stresemann i la sugerència de que el terme podia traduir-se a l'anglés com anting.[1]
Variacions
Algunes aus incloses els estorninos, charradors, tanagras, gayo blau i tejedores es hormiguean activament; és dir, arrepleguen formigues en els seus picos i les restriegan sobre les seues plomes. Existixen també banys de formigues passius, quan les aus es tiren sobre formiguers, com en el gayo comú, els corps i les estríldidos. S'ha observat a algunes aus empolvarse en terra dels formiguers i açò alguns ho consideren un equivalent del bany de formigues.[2]
Referències
- ↑ Ali, Salim (1936) Do birds employ ants to rid themselves of ectoparasites? Journ. Bombay Nat. Hist. Soc., 38(3):628-631.
- ↑ Kelso, L. and Nice, Margaret M. 1963 A Russian contribution to anting and feather mites. The Wilson Bulletin 75(1):23-26 [1]
- Archivat el 6 de juny de 2011 archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baño de hormigas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.