Anar al contingut

Gallus gallus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gallus gallus

El gall salvage roig (Gallus gallus), també conegut en el passat com a gall bankiva, és una espècie tropical de la família Phasianidae nativa del surest asiàtic.[1] El gall salvage roig és l'orige principal de la majoria de les diferents races de gall domèstic (Gallus gallus domesticus) en una miqueta d'hibridació del gall salvage gris.[2] El gall selvat va ser domesticat fa, a lo manco, sèt mil anys en Àsia i posteriorment introduït en tot lo món. La varietat domèstica s'crío globalment com a font de carn i ous.[3]

Descripció

Un mascle (esquerra) i dos femelles de G. salvage roig en el parc nacional Kaziranga en Assam, Índia.
Gallus gallus - MHNT

Els galls i gallines selvades presenten un gran dimorfisme sexual. Els mascles són de major tamany, medixen al voltant de 70 cm de llarc front a les femelles que medixen 63,5 cm.[4] Presenten carúnculas roges en tot el seu rostre, en una gran cresta en la part alta del cap i dos colgantes en la base del pico també roges, pero la cresta que penja baix els seus oïts, denominada orejilla, pot ser roja o blanca. El restant del seu cap i coll estan coberts per plomall fi i ros dorat que es va fent més clar en la part inferior del coll, pit i part superior del mant. També té plomes fines i allargades de color ros o canella anaranjado que pengen en els laterals de l'esquena. Els seus muscles són granates i la base de la seua coa blanca. El restant del seu plomall és de color negruzco, en iridiscèncias verdes i blaves, i broncíneas en les primàries. La seua coa és molt llarga i les seues plomes centrals estan estovades. El plomall de la femella és críptico com és típic en la família, de tons pardos en veteado negre i blanquecino, en tons rossos en el coll. La seua coa és més curta i de tons negruzcos. Les femelles encara que també tenen carúncules facials rojoses, solament tenen crestes vestigialés en el píleo i carixen de crestes colgantes en la base del pico. Les pates d'abdós sexes són grisáceas. encara que les dels mascles presenten espolones. Durant l'época de crío els mascles anuncien la seua presència en el típic kikiriki, encara que més curt que el dels galls domèstics, i es talla sobtadament en el final.[5] Servix tant per a atraure a parelles potencials com per a mantindre alluntats al restant de mascles del seu territori. Ademés abdós sexes emeten cacareos complexos.

Taxonomia i distribució

L'espècie del gall i la gallina va ser descrita científicament per Carlos Linneo en 1758 en la dècima edició de la seua obra Systema naturae, en el nom binomial de Phasinus gallus,[6] que en llatí significa «faisà gall». Dos anys més tarde l'espècie va ser traslladada al gènero Gallus, creat per Mathurin Jacques Brisson, quedant en el nom científic actual Gallus gallus.[7] Es coneixen sis subespècies:[8]

Comportament

Macho de G. salvage roig en el parc nacional Kaeng Krachan, Tailàndia.

És una espècie gregaria que viu en chicotets grups jeràrquics d'entre setze i quaranta eixemplars que es desplacen per la selva. Són aus d'hàbits diürns i terrestres que llimiten el seu vol per a alcançar els arbres quan aplega l'ocàs per a dormir, i per a escapar de l'atac imminent dels depredadors. En qualsevol cas els seus vols són de curta distància. Els membres del grup es comuniquen entre sí per mig de trenta tipos de cacareos diferents. Les seues cridades d'alarma tenen distinta estructura si avisen de depredadors aéreus o terrestres, lo que ajuda als demés membres del grup a reaccionar.[9][10]

Són omnívoros que s'alimenten d'insectes, cucs, llavors, brots de plantes i fruts, inclosos els d'els cultius com els fruts de les palmeres setrill.[11] Passen més de la mitat del dia buscant aliment. Solen picotear pel sol i escarbar en busca de cucs i insectes. Tenen una bona percepció auditiva i visual en un contorn d'entre 4 cm i 50 m. Ademés estes aus estan dotades en un gran sentit del tacte en les seues pates. Solen prendre banys d'arena i pols per a netejar el seu plomall i desfer-se dels paràsits. Solen criar dos nidades a l'any, compostes de sis a dotze ous, d'uns 35 g. La gallina incuba els ous de dèneu a vint dies en un forat somero recobert d'herba que utilisa com un niu. Els seus pollets són precoços i seguixen a la seua mare en acabant de nàixer. El gall protegix i alerta al grup de la presència de depredadors, com les rapaces. En quant escolten l'alarma els pollets s'oculten en la maleza. No obstant solament un de cada quatre conseguix superar l'any de vida. Una volta superada esta edat crítica els galls i gallines poden alcançar els quinze anys d'edat.

Emparellament i crío

Un ou chicotet i casi redó de gall selvático (esquerra) i un atre més gran i pàlit de gallina (dreta), Gallus gallus - MHNT

Els mascles realisen una exhibició relacionada en el menjar que porten a terme quan troben menjar en presència d'una femella.[12] L'exhibició es compon de reclams, cacareos i moviments cridaners del cap i el coll. Durant l'actuació, el mascle arreplega i deixa caure repetidament l'aliment en el pico. L'exhibició sol terminar quan la gallina agarra l'aliment del sol o directament del pico del macho. A voltes acaben apareándose.[13]

En moltes zones, les aus selváticas roges es reproduïxen durant l'estació seca de l'any, normalment en hivern o primavera. Açò ocorre en parts de l'Índia, Nepal, Tailàndia, Vietnam i Laos.[14][15][16][17][18][19] No obstant, s'ha documentat la reproducció durant tot l'any en plantacions d'oli de palma en Malàsia[20] i també pot ocórrer en atres llocs.[18] Durant el periodo de posada, les femelles posen un ou cada dia. Els ous tarden vintiun dies en desenrollar-se. Els pollets ixen del niu en unes quatre o cinc semanes, i a les dotze semanes són expulsats del grup per la seua mare, moment en el que comencen un nou grup o s'unixen a un ya existent. La madurea sexual s'alcança als cinc mesos, encara que les femelles tarden un poc més que els machos.[21]

Els mascles dominants intenten mantindre l'accés reproductiu exclusiu a les femelles, encara que les femelles varen elegir aparearse en mascles subordinats al voltant del 40% de les voltes en una rabera salvage en llibertat en Sant Diego, Califòrnia.[22][23]

Domesticació

La domesticació es va produir a lo manco fa sèt mil quatrecents anys a partir d'un grup de l'àrea natural dels galls bankiva i que es va difondre en onades tant a l'est com a l'oest. Els primers restants arqueològics indiscutidos de pollets domèstics corresponen a uns ossos d'aproximadament 5400 a. C. associats a un jaciment en Chishan, en la província chinenca d'Hebei. En la regió del Ganges, en l'Índia, els galls bankiva eren usats pels humans ya fa sèt mil anys. En canvi, no s'han identificat pollets domèstics més antics de quatre mil anys en el vall del Indo, encara que encara es debat l'antiguetat dels pollets trobats en les excavacions de Mohenjodaro.[3] És molt provable que els primers galls i gallines aplegaren a occident a través de la Ruta de la Seda. Aproximadament en el 2000 a. C. varen aplegar a orient mig. En 1500 a. C. els pollets havien aplegat a Egipte. En seguida es varen estendre pel Mediterràneu, aplegant a Grècia i Roma. A la remota península ibèrica varen ser duts pels fenicios.[3] En este moment ya es consumia la seua carn i els seus ous, i ademés s'usava com ofenga ritual en els cults religiosos. Aproximadament a partir del 600 a. C. els pollets varen ser duts més allà dels Alps i es varen estendre pel restant d'Europa. En juliol de 2012 l'equip d'Alice Storey va publicar un estudi genètic que tenia com a objectiu estudiar l'orige i la dispersió dels pollets domèstics. Es varen prendre mostres d'ADN mitocondrial d'ossos antics recuperats d'Europa, Tailàndia, el Pacífic i Chile, i dels jaciments colonials espanyols de Florida i la República Dominicana, en mostres europees procedents de fa mil anys i del Pacífic de fa tres mil anys. L'estudi genètic conclou que els pollets domèstics varen escomençar a exportar-se fòra de la seua regió nativa d'Àsia fa més de tres mil anys, i es varen disseminar tant cap a l'est, en direcció a Europa, com cap a l'oest en direcció a la Polinèsia.[3] Encara que generalment no es produïxen híbrits fèrtils del gall bankiva en els atres tres membres del gènero, el gall de Ceilan (G. lafayetii), el gall gris (G. sonneratii) i el gall de Java (G. varius), lo que podria indicar un únic ancestro dels pollets domèstics, una investigació recent ha constatat l'absència del gen de la pell groga, que es troba en els pollets domèstics, en els galls bankiva selvats lo que indicaria hibridació en el gall gris durant la seua domesticació.[2]

Estat de conservació

Es creu que els linajes purs de gall bankiva selvat estan en sério perill d'extinció per l'hibridació en els pollets domèstics que corrientemente estan solts en els llímits dels boscs.[24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34]

Referències

  1. ↑ del Clot, J. Elliott, A. & Sargatal, J. (1994) Handbook of the Birds of the World. Volum 2: New World Vultures to Guineafowl. Lynx Edicions. ISBN 84-87334-15-6.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Identification of the Yellow Skin Gene Reveals a Hybrid Origin of the Domestic Chicken».PLoS Genetics.PLoS Genet.preprint(2008)
    i10.doi:10.1371/journal. pgen.1000010. eor.Consultat el 7 de novembre de 2016.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Investigating the Global Dispersal of Chickens in Prehistory Using Ancient Mitochondrial DNA Signatures, Alice A. Storey et al; PLoS ONE, July 2012, Volum 7, número 7, i39171; Consultat el 6 d'agost de 2012
  4. ↑ Richard Grimmett, Carol Inskipp, Tim Inskipp (2013) Birds of the Indian Subcontinent: Índia, Pakistan, Sri Lanka, Nepal, Bhutan, Bangladesh and the Maldives. Bloomsbury Publishing, p.52 ISBN 1408162644
  5. ↑ Wild Singapore: Ret Junglefowl, updated Oct 09, accessed 01 Jan 2014.
  6. ↑ Caroli Linnæi. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis Editio decima reformata 1758, Holmiæ, Impensis direct. Laurentii Salvii (Salvius publ.) p. 158.
  7. ↑ Tageb. ReiseNorwegen p.308,351
  8. ↑ Clements, J. F. 2007. The Clements Checklist of Birds of the World, 6th Edition. Cornell University Press. Downloadable from Cornellab of Ornithology
  9. ↑ (1987).«The vocal repertoire of the ret junglefowl: A spectrographic classification and the code of communication».The Condor.89(3)
    510–524.
  10. ↑ (1993).«Effects of apparent size and speed on the response of chickens, Gallus gallus, to computer-generated simulations of aerial predators».Animal Behaviour.46(1)
    1–11.doi:10.1006/anbe.1993.1156.
  11. ↑ [enllaç trencat]
  12. ↑ «Animal Behaviour Lab Dr Chris Evans».Galliform. bhs. mq. edu. au.
  13. ↑ «Home».Galliform. bhs. mq. edu. au.
  14. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Collias, N. I.
  15. ↑ Plantilla:Cite journalast=Johnson
  16. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Collias
  17. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Nishida
  18. ↑ 18,0 18,1 Plantilla:Cite journalast1=Nishida
  19. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Nishida
  20. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Arshad
  21. ↑ Gautier, Zoe. «Gallus gallus (ret junglefowl)» (en en).
  22. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Collias
  23. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Collias
  24. ↑ I. Lehr Brisbin, Jr.«Concerns for the genetic integrity and conservation status of the ret junglefowl».FeatherSite.Savannah River Ecology Laboratory, Drawer I, Aiken, SC 29802 (with permission from SPPA Bulletin, 1997, 2(3):1-2):Consultat el 19 de setembre de 2007.
  25. ↑ «Society for the Preservation of Poultry Antiquities».Consultat el 19 de setembre de 2007.
  26. ↑ «Ret Junglefowl (Gallus gallus) page & links».
  27. ↑ Prens P. Condon«Morphological and Behavioral Characteristics of Genetically Pure Indian Ret Junglefowl, Gallus gallus murghi».Consultat el 19 de setembre de 2007.
  28. ↑ «Hawkins, W. P. (n. d.). Carolinas/Virginia Pheasant & Waterfowl Society. Ret Junglefowl – Pure Strain».Cvpws. com.Consultat el 19 de setembre de 2007.
  29. ↑ «Gautier, Z. 2002. "Gallus gallus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed September 19, 2007».Animaldiversity. ummz. umich. edu.Consultat el 22 d'abril de 2009.
  30. ↑ «Genetic invasion threatens ret jungle fowl».Wilife Trust of Índia, New Delhi.Consultat el 19 de setembre de 2007.
  31. ↑ «Ret Junglefowl genetically swamped».Tragopan No. 12, p. 10, World Birdwatch 22 (2).Consultat el 19 de setembre de 2007.
  32. ↑ (2007).«Ret Junglefowl - Species factsheet: Gallus gallus».BirdLife Species Factsheet.BirdLife International.Consultat el 20 de setembre de 2007.
  33. ↑ Peterson, A. T. and I. L. Brisbin, Jr.(1999).«Genetic endangerment of wild ret junglefowl (Gallus gallus)».Bird Conservation International.9
    387–394.doi:10.1017/s0959270900002148.
  34. ↑ Brisbin, I. L., Jr.(1969).«Behavioral differentiation of wildness in two strains of Ret Junglefowl (abstract)».Amer. Zool..9

Enllaços externs

Gallus gallus en Wikimedia Commons.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gallus_gallus&oldid=1385200»