Les carúncules són carnosidades que presenten algunes aus en el cap i el coll generalment de colors vius.[1] Són zones sense plomes d'extensió variable (encara que també poden presentar algunes chicotetes plomes disseminades),[2] que poden localisar-se al voltant dels ulls i les galtes, cobrir totalment el cap o el coll, o be formar protuberàncies de naturalea eréctil,[3] com crestes i un atre tipo de abultamientos colgantes prop del pico, en la gola o el coll. El terme procedix del llatí «caruncula» que és el diminutivo de «carō» que significa carn.[1]

Carúncula
Per a atres usos d'este terme vore Carúncula (desambiguaació).
El comunament denominat moc del pavo és un tipo de carúncula.

En freqüència les carúncules són caràcters sexuals secundaris, sent les dels mascles més grans, de coloració més intensa o inclús poden ser de distint color, o ben ser els únics en presentar-les. Per eixemple les crestes dels galls són majors que les de les gallines, i solament els mascles de les filepitas suimanga presenten carúncules facials. Les carúncules generalment es desenrollen totalment o alcancen la seua pigmentació definitiva en la madurea sexual, i solen tindre colors més intensos i mostrar-se més turgentes en l'época de reproducció.

Funció

editar

Les carúncules de les aus solen ser elements ornamentals usats pels mascles per a atraure a les femelles en el corteig. Posseir carúncules grans o molt coloreadas indica alts nivells de testosterona, que estan ben alimentats i que tenen una gran capacitat per a eludir als depredadors mostrant aixina la bona calitat de les seues gens.

S'ha propost que estos òrguens ademés estan associats en els gens que codifiquen la resistència a les malalties.[4] Es creu que en les aus que viuen en regions tropicals les carúncules eixerciten un paper en la termorregulaació, en conseguir que es gele més ràpit la sanc que fluïx per elles.

Aus en carúncules

editar

Moltes espècies d'aus de diverses famílies presenten carúncules. Les famílies d'aus que presenten algun membre carunculado són:

Referències

editar
  1. 1,0 1,1 Diccionario de la lengua española
  2. Richard Bowdler Sharpe. 1888. Catalogue of the birds in the British Museum, British Natural History Museum Department of Zoology
  3. John James Audubon, Dean Amadon, John L Bull, The birds of America (1967)
  4. "Llaure large wattles related to particular MHC genotypes in the male pheasant?" Mariella Baratti, Martina Ammannati, Claudia Magnelli, Alessandro Massolo and Francesco Dessì-Fulgheri