Caràcters sexuals secundaris
Les característiques sexuals secundàries o caràcters sexuals secundaris són característiques que apareixen durant la pubertat en els humans i en la madurea sexual en atres animals,[1] aquells signes físics i fisiològics de madurea sexual que es distinguixen entre els dos sexes d'una espècie, pero no són directament partix del sistema reproductor, per lo que no inclouen els òrguens sexuals, sent distints de les característiques sexuals primàries.
Els caràcters sexuals secundaris permeten distinguir als diferents sexes.[2] Les seues diverses etapes de desenroll varien segons les espècies, les característiques sexuals secundàries inclouen, per eixemple, els cabellams dels lleons mascles.[3] Estos tenen relació en múltiples aspectes anatòmics, funcionals o biològics dels òrguens reproductors que hi ha quan s'unixen els gamets masculins i femenins.
L'aparició d'estes traces és estimulada per la producció hormonal (d'andrógenos o estrògens), que està determinada pel còdic genètic,[4][5][6] i pot ser atrassada per mig de bloqueadores de la pubertat.
En els animals
Algunes característiques sexuals secundàries conegudes en diverses espècies d'animals inclouen les cabellams dels lleons mascles i les llargues plomes dels pavos reals mascles. Atres eixemples destacables inclouen els claus dels narvales mascles, probòscides engrandides en els elefants marins mascles i la proboscis, la coloració lluenta en la cara dels mandriles mascles, els banyes creixcuts en moltes cabres i antílops i els banyes de diversos mamífers.[7] En les aus i els peixos els mascles de moltes espècies tenen patrons de colors més lluents i cridaners, i la presència de parts externes sobreixents. En els amfibis, les crestes dorsals del mascle de la salamandra i els pegats nupcials d'amfibis anurs. Les diferències de tamany entre els sexes dels animals també es consideren característiques sexuals secundàries. Si be, en una gran part de mamífers, els mascles són més grans i corpulentos que les femelles, açò no sempre és aixina per a totes les espècies.
En el ser humà
En els sers humans, les característiques sexuals secundàries més visibles són el engrandiment dels sens en les dònes, i el pelussa facial i el creiximent de l'anou d'Adán en els varons. L'acceleració del creiximent en la llongitut i la massa corporal es coneixen popularment com «estirón».[8]
Es considera que l'adolescència comença en l'incipient aparició d'estos caràcters sexuals (en la fase puberal), i termina en finalisar el creiximent. Els canvis que ocorren cap a l'establiment de les característiques sexuals secundàries no s'establixen en un mateix moment, sino que seguixen una seqüència progressiva.[9]
Les principals característiques sexuals secundàries dels humans inclouen:[10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20]
En el home
L'aument de la secreció de testosterona dels testículs durant la pubertat fa que es manifesten les característiques sexuals secundàries masculines.[21] En els hòmens, la testosterona aumenta directament el tamany i la massa dels músculs, les cordes vocals i els ossos, profundisant la veu i canviant la forma de la cara i l'esquelet. Convertit en DHT en la pell, accelera el creiximent de la pelussa facial i corporal que respon als andrógenos, pero pot retardar i eventualment detindre el creiximent de la pelussa del cap. L'estatura més alta és en gran medida el resultat d'una pubertat tardana i una fusió epifisaria més llenta. Les característiques sexuals secundàries masculines inclouen:
- Musculatura més desenrollada, major força física i massa muscular.
- Increment de l'estatura. Els varons adults són més alts que les dònes adultes, en promig.
- Presència de pelussa facial més gros i llarc en atres parts del cos: braços, cames, pectoral, abdominal, axilar i púbica.
- Pelussa facial, barba i/o bigot.
- En promig, els peus, màs i nas són més grans que en les dònes.
- El tórax i els muscles es tornen més amples.
- Engrosamiento de la veu en els varons.
- Allargament i aument de la gruixa del pene.
- Índex cintura/cadera menor que el de la dòna, en promig.
- Cap òsseu i esquelet més pesats.
- Possible aparició d'alopècia androgénica progressiva en l'edat.
En la dòna
En les dònes, els sens són una manifestació de nivells més alts d'estrògen; l'estrògen també eixampla la pelvis i aumenta la cantitat de greix corporal en les caderes, els cuixes, les anques i els sens.[22] l'estrògen també induïx el creiximent del úter, la proliferació de l'endometri i la menstruació.[23] Les característiques sexuals secundàries femenines inclouen:
.jpg)
- Sens desenrollats i peçons més grans.
- En promig, menor creiximent de l'estatura que en el varó.
- Major nivell de greix subcutàneu, especialment en el rostre, glúteos i cuixes.[24]
- Caderes més amples. proporció cintura-cadera més baixa que els hòmens adults.[25]
- Desenroll de pelussa corporal o androgénico en menor mida que el varó, principalment en les cames i aixelles.
- Pelussa púbica creixcut de forma triangular, en l'àrea genital cobrint la vulva i el mont de Venus.
- Veu més greu.
Vore també
Referències
- ↑ Melmed, Shlomo; Williams, Robert Hardin (2011). Williams textbook of endocrinology., 12th ed. edició, Elsevier/Saunders, p. 1054. OCLC 700376943. ISBN 978-1-4377-0324-5.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2015. Consultat el 14 de giner de 2013.
- ↑ Pack, Phillip E. (2017). CliffsNotes AP biology, 5th edition edició, Houghton Mifflin Harcourt, p. 219. OCLC 967097512. ISBN 0-544-78417-0.
- ↑ Manuel Pombo Arias, J. Argemí (1997), "Tractat d'Endocrinologia Pediàtrica", Edicions Díaz de Sants, pág 258
- ↑ «Estrogen Function» (en en). News-Medical.net. Consultat el 2022-11-04.
- ↑ Nuñez Partit (2012), "Psicologia", Editorial Paraninfo, pág 159.
- ↑ «Primary & Secondary Sexual Characteristics» (en en). Sciencing. Consultat el 2022-06-15.
- ↑ Clotilde Vázquez Martínez, Ana Isabel De Cos Blanco, Consol López Nomdedeu, (2005) "Alimentació i nutrició: Manual teòric-pràctic", Edicions Díaz de Sants, pág 206
- ↑ Rocío Clavijo Gamero (2005), "Educador d'educació especial de la Generalitat Valenciana: temari específic", MAD-Eduforma, pág 85.
- ↑ «Pubertat en els chics» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2021.
- ↑ «La reproducció» (en espanyol). Junta d'Andalusia. Consultat el 24 de juny de 2021.
- ↑ «Canvis físics en l'adolescència» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2021.
- ↑ «Caràcters sexuals» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2021.
- ↑ «Caràcters sexuals primaris i secundaris» (en espanyol). ABC. Consultat el 24 de juny de 2021.
- ↑ «Característiques sexuals secundàries» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2021.
- ↑ «Els caràcters sexuals» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2021.
- ↑ «Relació entre característiques sexuals secundàries i indicadors de maduració» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2021.
- ↑ «Desenrolle de les característiques sexuals secundàries en chiquetes d'11 a 14 anys» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2021.
- ↑ «Caràcters sexuals masculins» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2021.
- ↑ «Pubertat en els chics» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2021.
- ↑ Van de Graaff & Fox 1989, p. 933-4
- ↑ Precediu by: Rizzo, Donald C. (2016). Fundamentals of anatomy and physiology, Fourth edition edició, pp. 483–484. OCLC 911137740. ISBN 978-1-305-44542-0.
- ↑ Bjorklund DF, Blasi CH (2011). Child and Adolescent Development: An Integrated Approach. Cengage Learning. pp. 152–153. ISBN 978-1133168379.
- ↑ Bjorklund, David F.; Blasi, Carlos Hernández (2011-01-01). Child and Adolescent Development: An Integrated Approach (en en), Cengage Learning. ISBN 978-1-133-16837-9.
- ↑ Buss, David M. (2019). Evolutionary psychology : the new science of the mind, Sixth Edition edició, p. 290. OCLC 1084632387. ISBN 978-1-138-08818-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caracteres sexuales secundarios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.