Anar al contingut

Pelussa pectoral

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pelussa pectoral

La pelussa pectoral és el pelussa que creix en el pit dels hòmens situat entre el coll i l'abdomen. La pelussa pectoral es desenrolla durant i despuix de la pubertat junt en atres tipos de pelussa androgénico.

Patró més comú de pelussa pectoral

Desenroll i creiximent

Si be hi ha pelussa en l'àrea pectoral durant la chiquea, el terme «pelussa pectoral» fa referència al pelussa terminal que comença a desenrollar-se durant la pubertat en l'àrea pectoral. El mateix és desenrollat, principalment, per l'aument en els nivells de testosterona i els seus derivats. Diferix del pèl del cap i és una característica sexual secundària. El cos dels hòmens tendix a estar cobert per més pelussa terminal que les dònes, principalment en el pit, l'abdomen i la cara.

El desenroll de pelussa pectoral comença normalment durant la pubertat tardana, usualment entre 15 i 18 anys. Pot inclús començar despuix, entre els 20 i els 30 anys, per açò molts hòmens a l'edat de vint anys encara no han alcançat el desenroll complet de la pelussa pectoral. Per la qual cosa, el creiximent continua.

Patrons i característiques

La distribució i característiques individuals de la pelussa pectoral depenen de la disposició genètica, l'estat hormonal i l'edat de la persona. Els gens són els primers en determinar la cantitat, els patrons i la gruixa de la pelussa pectoral. Alguns hòmens són molt velludos, mentres uns atres no posseïxen pelussa pectoral. Cada patró de creiximent de la pelussa és normal. Les àrees a on el pelussa terminal pot créixer són l'àrea periareolar (peçons), el centre i els costats del pit, i la clavícula.

La direcció del creiximent del pèl pot fer patrons interessants, similars a representacions vectorials matemàtiques. Generalment els hòmens tenen un nodo en l'esternó, la pelussa sobre este punt, apunta cap a dalt i la pelussa baixa este punt s'apunta cap a avall. Algunes persones tenen moles en les seues regions pectorals superiors (alguns centímetros des del peçó cap al coll) que s'estenen cap a la dreta en el pit esquerre i cap a l'esquerra en el pit dret.

Per lo general, no es considera la pelussa pectoral com a anormal per raons mèdiques sino a factors socials i culturals. El creiximent excessiu de pelussa terminal en el cos del home i la dòna és cridat Hipertricosis. Este terme mèdic deu ser distinguit del Hirsutisme que solament afecta a la dòna. Estes dònes poden desenrollar pèl terminal en el pit seguint el patró masculí com un síntoma d'una malaltia endocrina.

Patrons de Setty

Quatre àrees en el sistema de patrons de pelussa pectoral de Setty: infraclavicular (dalt), pectoral (esquerra), esternal (mig) and circumareolar (dreta)

S'han realisat estudis ocasionals que documenten els patrons de pelussa pectoral en els hòmens i freqüència d'estos patrons. Un ampli estudi de 1400 hòmens blancs en edats entre els 17 i 71 anys realisat per L.R. Setty en 1960 definix 15 patrons de pelussa pectoral.[1][2][3][4] En este estudi, es varen identificar quatre parts del pit en les que apareix pelussa terminal:

Àrea Descripció Freqüència[2]
Sternal El centre i la part inferior de l'esternó 74%
Infraclavicular La zona baix de l'extrem mig de la clavícula; 63%
Pectoral L'àrea del pit, incloent l'àrea al voltant de l'areola (peçons); 77%
Circumareolar Una chicoteta àrea que rodeja immediatament l'areola. 16%

La pelussa pectoral pot ocórrer en cada una d'estes àrees independentment, per a fer un total de 15 combinacions, ademés del patró apilose. El pèl es diu que es produïx en les zones tant pectorals com circumareolar quan hi ha pèl al voltant dels peçons i en el pit, pero estes àrees no estan conectades.

A | C

CI

CS

CP

CPI

CPS

CPSI

CSI

I

P

PI

PS

PSI

S

SI

The 16 chest hair patterns by Setty
Patró Nom Freqüència[2]
A Apilose 6%
C Circumareolar 6%
CI Circumareolo-infraclavicular 1.5%
CP Circumareolo-pectoral 0.1%
CPI Circumareolo-pecto-infraclavicular 0.1%
CPS Circumareolo-pecto-sternal 0.1%
CPSI Circumareolo-pecto-sterno-infraclavicular 0.1%
CS Circumareolo-sternal 5%
CSI Circumareolo-sterno-infraclavicular 2%
I Infraclavicular 0.5%
P Pectoral 5%
PI Pecto-infraclavicular 1.5%
PS Pecto-sternal 13%
PSI Pecto-sterno-infraclavicular 57%
S Sternal 1.7%
SI Sterno-infraclavicular 0.1%

El patró pecto-sterno-infraclavicular, en el que el pit, l'esternó i l'extrem mig de la clavícula estan coberts de pelussa terminal és més comuna (57%).

Eixemple de patrons

Vore també

Referències

  1. ↑ Setty, LR(1961).«The Distribution of Chest Hair in Caucasoid Mals».American Journal of Physical Anthropology.19(3): 285–7.doi:10.1002/ajpa.1330190309.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Setty, LR(1965).«Variations of the hair patterns of the chest of white mals».Journal of the National Medical Association.57(3): 211–4.
  3. ↑ Setty, LR(1963).«The circumareolo-pectoral series of chest hair patterns».Journal of the National Medical Association.55(3): 233–4.
  4. ↑ Setty, LR(1962).«The sterno-infraclavicular chest hair pattern».Journal of the National Medical Association.54(4): 486–7.