Incubació
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La incubació és l'acte pel que els animals ovípars (sobretot les aus) coven o incuban els ous assentant-se sobre ells per a mantindre'ls calents i aixina es puguen desenrollar els embrions.
En la majoria de les espècies d'aus, la temperatura necessària per a l'incubació es produïx per la calor corporal del progenitor empollador, encara que alguns grups, especialment els megápodos, usen la calor geològica o el generat per la matèria vegetal en putrefacció, ya que esta en transformar-se en abonament produïx la temperatura suficient com para incubar els ous, mentres que uns atres, com la cigüeñela cangrejera, utilisen parcialment la calor del sol.[1] Les gangas namaqua dels deserts del sur d'Àfrica necessiten gelar els seus ous durant el moment més calorós del dia, colocant les seues ales sobre ells per a sombrearlos. L'humitat també és crítica, i si l'aire és massa seque l'ou podria perdre massa aigua, lo que pot posar en perill o inclús impedir que es produïxca l'eclosió.
En les espècies que coven, el treball es dividix entre els sexes de vàries maneres. El model més comú pot ser que la femella s'encarrega de tota l'incubació, com en el cisne coscoroba o els vireos, o de casi tota, com és típic dels falcons. En algunes espècies, com la grulla trompetera, el mascle i la femella es turnan per a covar l'ou. En canvi, els ous del casuario són covats únicament pel mascle. El chorlito llanero mascle incuba la primera nidada, pero si la femella posa una segona, l'incuba ella. En els hoacines, alguns individus (majoritàriament mascles) ajuden als seus pares a incubar les nidadas posteriors.
Els periodos d'incubació varien d'11 dies (en chicotets paseriformes com el cuclillo piquinegro i el cuclillo pique groc de Norteamérica) a 85 dies (en l'albatros errante i el kiwi marró). En estos, l'incubació és interrompuda, el més llarc periodo no interromput és 64 a 67 dies en el pingüí emperador.[2][3]
Algunes espècies comencen a incubar en el primer ou, de modo que els pollets eclosionan en temps diferents, uns atres comencen en posar l'últim, de modo que els pollets eclosionan al mateix temps.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ De Marchi, G., Chiozzi, G., Fasola, M.(2008).Journal of Avian Biology.39(5)
- 484-486.
- ↑ Amazing Bird Records Consultat el 26 de juny de 2009
- ↑ David McDonald. «Longest incubation period??» (en anglés). Birding Austràlia Mailing List Archives. Consultat el 29 de novembre de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Incubación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.