Periquito
| Periquito | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Animalia | ||
| Filo | Chordata | ||
| Classe | Aves | ||
| Orde | Psittaciformes | ||
| Família | Psittaculidae | ||
| Gènero | Melopsittacus | ||
| Espècie | M. undulatus (Shaw, 1805) | ||
| Distribució | |||
| |||
El periquito (Melopsittacus undulatus) és un au d'orige australià d'uns 22 cm de llargària i en estat salvage és generalment de color vert o blau.
És l'única espècie del gènero Melopsittacus, per tant no se'n coneixen hibridacions. No obstant això, actualment existixen dos tipos de la mateixa espècie: els nomenats comuns de mida més chicoteta i els anglesos criats normalment per a l'exposició o concursos, de mida més gran, forma condicionada i criats en base a un estàndart de bellea o selecció artificial.
Actualment n'hi ha moltes varietats de colors degut a la cria en captivitat i l'importació de les primeres parelles a Europa per a la seua cria i venda. Ademés, és considera un dels animals de companyia més venuts degut al seu baix cost i la seua resistència.
Varietats de color[editar | editar còdic]
La seua classificació es basa actualment en dos llínies de colors: • La série verda en colors verts i grocs • La série blava en colors blaus i blancs.
Ademés, dins de cada color es consideren tres categories segons el seu grau d'enfosquiment. En verts, vert clar, vert fosc i vert oliva. En blaus, blau cel, blau cobalt i malva. També hi ha de color gris i el violeta.
La majoria de varietats se nomenen segons els llocs d'orige com la varietat Texas Clearbody o be en referència a alguna característica del color de la mateixa. D'atres fan referència a certa distribució de les marques alars: ales clares, ales grises, lacewings ("ales d'encaix"), Spangles o Perlats, etc.
Cal destacar també la varietat albina que, com els lacewings i els flavos, tenen els ulls roigs. També cal mencionar el grup "arc iris" que és un conjunt de vàries varietats en ales clares opalines (sense marques a l'esquena a la zona del coll) cara groga.
Comportament[editar | editar còdic]
Es podria dir que el periquito és el loro més chicotet que existix i, com a tal ,se'ls hi atribuïx la capacitat d'un aprenentage ràpit i la virtut de repetir sons, com és demostra en molts casos.
Són aficionats al bany i s'alimenten de llavors com el mill. Asovint consumixen escayola i ossos de sépia pel seu contingut en calci. També els agrada la fruita i les verdures, en especial les fulles de lletuga, els espinacs i en general totes les herbes en fulles carnoses.
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/All de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Periquito.
Wikispecies té un artícul sobre Periquito.
«Periquito». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).