Landa
La landa, també coneguda com aulagar, és una formació vegetal frutescente tancada a tots els nivells, a sovint espinosa i pobra en espècies. És característica de la regió eurosiberiana i supon una degradació del bosc mixt atlàntic. Està formada per xaraés com la retama, el tojo o el petorra, que pot aplegar a alcançar fins a quatre metros d'altura. És pròpia de zones de clima humit com els d'Europa occidental i, en menor mida, del nort d'Espanya. S'assenta sobre sols pobres, poc aptes per a cultiu.[1]
Estos espais arbustivos són etapes inmaduras del ecosistema. Les causes de la seua disclímax tenen el seu orige en l'ambient i molt destacadament en l'acció del home a través de les seues pràctiques ganaderes: clímax de destorbament, antropogénico o gestionat. En estes zones de sols pobres els arbres varen ser talats o cremats i la seua regeneració es va impedir a causa del pastoreig o us regular del fòc. No es tracta, puix, d'una successió ecològica invertida, sino d'una regressió forçosa de l'ecosistema.
Vore també
Referències
- ↑ Els Paisages Vegetals, McGraw Hill Espanya.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Landa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.