Llenguadoc-Rosselló

Llenguadoc-Rosselló o Lenguadoc-Rosselló (Archivo de audio "Fr-Paris--Llenguadoc-Roussillon.ogg" no encontrado, en francés: Llenguadoc-Roussillon, Plantilla:Lang-oc, Plantilla:Lang-ca) va ser una antiga regió de França —desapareguda des del 31 de decembre de 2015—, que comprenia cinc departaments. Llimitava al sur en Espanya, Andorra i el mar Mediterrànea (el golf de León) i en les llavors regions franceses de Provença-Alps-Costa Blava, Ródano-Alps, Alvèrnia i Migdia-Pirineus (hui Alvèrnia-Ródano-Alps i Occitània), i la seua capital era Montpeller. La seua població era de 2,52 millons d'habitants en 2012.
En el marc de la reforma territorial mampresa en 2014, Llenguadoc-Rosselló es va fusionar l'1 de giner de 2016 en la regió limítrofa de Migdia-Pirineus,[1] sent el nom provisional d'esta nova regió "Llenguadoc-Rosselló-Pirineus-Centrals", ara denominada Occitània.
Les llengües parlades en esta regió són el francés en tota la regió, en el departament de Pirineus Orientals (coneguda històricament com Catalunya Francesa): la varietat del català "rosellonés" (rossellonès en català) i en el restant de departaments d'esta regió (Aude, Gard, Erau, Losera): la varietat del occità "languedociano" (lengadocian en occità).
La llimiten molts elements naturals: els monts Pirineus, el Lauragais, les montanyes Cévennes i el riu Ródano. Molts geógrafos es referixen a esta regió com un amfiteatre que mira a la mar, per a referir-se a les seues montanyes i a les planicies del Llenguadoc i del Rosselló.
Els seus cinc departaments varen formar part de les províncies del Llenguadoc i el Rosselló del Antic Règim.
En 2004 el consell regional va adaptar un nou logotip que simbolisa el sol, i que du el lema "Vivre en Septimanie" (Viure en Septimania).
Història
[editar | editar còdic]A finals de el III un poble cèltic, els Volcas, s'establix en la regió. Les seues capitals eren Toulouse i Nîmes. Es crea aixina una primera estructuració del territori.
Pacten en els romans en el I Es crea Narbona para pacificar la província, i en l'any 118 a. C. es convertix en la capital de la Narbonense.
Al principi del quint sigle, els vàndals invadixen la regió. Alguns anys més vesprada, s'imponen els visigodos. La regió de Narbona, Septimania, aixina com tota Espanya seguixen sent visigodas fins a la seua derrota front als àraps en l'any 719.
La regió és conquistada per Carlomagno, que la anexiona al regne d'Aquitània, creat en 778. Este vast territori que engloba tot el sur del Ródano en l'objecte de federar la reconquista hispànica, serà llegat per Carlomagno a un dels seus fills en 781. L'administració se'ls encomana als Comtes de Toulouse.
En l'época feudal té lloc una gran fragmentació política: els comtats de Rosselló i de Cerdanya, passen a l'òrbita del Corona d'Aragó, mentres que el Baix-Llenguadoc passa baix el domini de la casa Trencavel i els seus rivals, els comtes de Toulouse.
Raimundo IV o Raimundo de Sant Gilles (1042-1115) alcançarà per matrimoni l'objectiu d'reunificación, ampliant el seu estat en el comtat de Rouergue, el de Nîmes, el de Narbona, el de Gévaudan, el de Agde, el de Béziers i el de Uzès.
Despuix de la Creuada dels Albigenses i l'extinció de la dinastia dels comtes de Toulouse la província s'integra en el regne de França en 1271. D'allí va nàixer el Llenguadoc real que persistirà fins a la Revolució francesa.
El tractat de Corbeil ratifica en 1258 la divisió en els territoris del sur de la regió. La regió de Corbières constituirà la frontera entre el regne de França i la Corona d'Aragó.
En 1659 el Tractat dels Pirineus vincula el Rosselló i el nort de la Cerdanya al regne de França, anteriorment, part de la Corona d'Aragó.
Política
[editar | editar còdic]La política en Llenguadoc-Rosselló ha estat dominada molt temps per l'oposició entre dos personages: Jacques Blanc (president del Consell Regional durant díhuit anys) i Georges Frêche, el seu adversari socialiste que li va succeir en març de 2004. Els ministres Claude Allègre i Jean-Claude Gayssot són originaris de la regió.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]Cada capital de departament de la regió està comunicada en el restant a través d'una ret de ferrocarrils i carreteres, aixina com una autopista (la A9), llevat Mende que queda fòra del seu recorregut. La regió està formada per cinc departaments:
- Aude (3 arrondissements, 35 cantones i 353 municipis)
- Gard (3 arrondissements, 36 cantones i 438 municipis)
- Erau (3 arrondissements, 49 cantones i 333 municipis)
- Losera (2 arrondissements, 25 cantones i 185 municipis)
- Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientals) (3 arrondissements, 31 cantones i 226 municipis)
Geografia
[editar | editar còdic]La regió de Llenguadoc-Rosselló està plena de contrasts. La planicie llitoral contrasta en les zones montanyoses de les Cévennes, passant per les replanells calcáreas.
Les costas rocoses dels Pirineus s'alternen en les llargues plajas d'arena.
El clima de la regió és mediterràneu en hiverns suaus i humits i estius calorosos i secs. La pluja cau principalment entre novembre i març i es torna inexistent o molt rara entre juny i setembre. La temperatura en estiu en la costa mediterrànea varia de 18 °C a 30 °C, i de 3 °C a 12 °C en hivern. El Tramontana és un vent violent i rebuja el cel.
Economia
[editar | editar còdic]l'economia del Llenguadoc-Rosselló es basa en un factor essencial, el “sol”, al servici de dos sectors vitals: el turisme i l'agricultura.
Comunicacions i transports
[editar | editar còdic]El Canal del Midi, declarat com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, es va construir en el XVII per a unir l'Atlàntic i el Mediterràneu. Conta en vàries obres d'ingenieria a lo llarc del seu curs, com les esclusa de Fonseranes, prop de Béziers, ciutat natal del fundador del Canal, Pierre-Paul Riquet
La regió està equipada en una ret de transport i desenrollat rutes de comunicació. L'autopista francesa A9 conecta la regió en el restant de França al nort i Espanya al sur. Les estacions de ferrocarril SNCF en Montpeller i Perpinyà són les principals i servixen a ciutats importants com Barcelona en Catalunya, Marsella, Lió, París i Toulouse. Els aeroports de Montpeller Méditerranée i Perpinyà també servixen a les principals ciutats franceses i europees.
Vins
[editar | editar còdic]Entre les vinyes de Llenguadoc-Rosselló estan alguns dels més antics i grans del món, i produïxen alguns dels més famosos caldos francesos. La vinya existix en el sur de França des del Plioceno. La primera vinya gala es va desenrollar entorn a dos ciutats: Béziers i Narbona. En Llenguadoc-Rosselló, més de 30 vins han conseguit la categoria AOC, que inclouen els vino tinto, rosats i blancs, els dolços naturals (com per eixemple els moscatell) i els vins espumosos (els crémants llaugerament espumosos i els espumosos de Limoux).
Demografia
[editar | editar còdic]La regió experimenta el creiximent de població més forta de França, i podria aplegar fins a 3 100 000 habitants en 2030, o siga, un increment del 34 % respecte a l'any 2000. Este increment es deu sobretot a les migracions internes, ya que el creiximent demogràfic és més be dèbil. Esta immigració agrava el problema del desocupaciócita requerida, en una de les taxes més elevades de França (12,6%).
Deport
[editar | editar còdic]Llenguadoc-Rosselló conta en equips professionals de fútbol (Montpeller i Nîmes Olympique), rugby (USAP Perpignan i Montpeller Erau), rugby 13 (Dragons Catalans) i balonmà (Montpeller i USAM Nîmes).
Els Jocs Mediterràneus de 1993 es varen celebrar en localitats de la regió. El Torneig de Montpeller de tenis pertany al ATP World Tour 250 des de 2010.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llenguadoc-Rosselló.- Llenguadoc-Rosselló La chicoteta França del sur - Sitie web oficial de França (en és)
- Comité Regional de Turisme de Llenguadoc-Rosselló (en anglés)
- Web oficial del Consell Regional (en francés)
- Montpeller i el sur de França (en anglés)
- The Llenguadoc-Roussillon region and its main tourist sites. (en anglés)
- La SeptimaNO - Plataforma contra la denominació de la regió com «Septimania» (en francés)
- La regió de Llenguadoc-Rosselló
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Languedoc-Rosellón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.