Anar al contingut

Larzac

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Larzac
Per a la comuna de Dordonya vore Larzac (Dordonya).
Erro al crear miniatura:
Les forces de seguritat vigilant als manifestants de Larzac.
Erro al crear miniatura:
Intervenció de les forces de seguritat en Larzac.

El Larzac (en francés Causse du Larzac) és un altiplano del Massiç Central en el departament francés d'Avairon (regió Occitània), famós per ser el breçol del formage de roquefort.

Història

[editar | editar còdic]

El Larzac es va fer famós pels incidents que en 1971 varen dur a este replanell a la primera plana de les reivindicacions contra l'estat.[1]

En 1970, el ministre de Defensa francés Michel Debré, va decidir comprar per a l'eixèrcit francés la planura de Canjuers (35.000 hectàreas) per a construir un polígon de tir. Volia fer lo mateix en Larzac, entre Millau i el Baix Llenguadoc. Este fet provocaria d'entrada la pèrdua de 107 explotacions agràries, de 25.000 ovellas, d'1,3 tonellades de llet i danys econòmics i ecològics irreparables. Els 107 propietaris es varen negar a vendre les seues terres i en 1971 tot el Roergue els recolzava.

Es va organisar una tractorada des de Rodez a Orleans i varen omplir en ovelles la Torre Eiffel. El partit Lluita Occitana va prendre el protagonisme activiste; des de 1973 varen organisar concentracions multitudinàries i actuacions de diversos cantautors occitans. En 1974, les movilisacions varen culminar en l'acte Gardarem ho Larzac en 100.000 persones acampades, entre elles François Mitterrand, representants dels indis nortamericans, dels sindicats i de nacionalistes cors i irlandesos. En esta pressió, en 1978 només s'havien venut 1.500 de les 13 000 hectàrees necessàries per al proyecte.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2021).L'Histoire.(481)
    13-19.