Agen
Agén és una ciutat i comuna francesa, situada en el departament de Lot i Garona, pertanyent a la regió de Nova Aquitània. És la prefectura del departament[1] i la capital o subprefectura del districte (arrondissement) d'Agén.[1] El gentilici, en francés, és agenais, i en occità, agenés.
Geografia
[editar | editar còdic]La ciutat es troba en la vora dreta del riu Garona i junt al canal lateral del mateix.
L'autopista A63 i la carretera RN113 la comuniquen en Bordeus i Toulouse, en les que dispon també de comunicació per ferrocarril. Dispon d'un chicotet aeroport, principalment per a negocis i aviació deportiva.
Clima
[editar | editar còdic]Història
[editar | editar còdic]Va ser capital dels nitióbrigos, poble celtíberocita requerida que es va instalar en el IV. Des de l'época galorromana (en el nom de Aginnum en el Itinerari de Antonino, de la raïl celta agin "altura") ha segut un punt important en la ruta de Bordeus a Toulouse. El desenroll romà va ser interromput per l'invasió visigoda en 419. En el VI va caure en poder de Gontrán I, rei dels burgundios. En el VII va passar a mans del Regne de Toulouse, i va ser devastada pels àraps durant les campanyes que acabarien en la batalla de Poitiers. Despuix de Carlomagno, el Agenais es va constituir en comtat, amenaçat pels normandos que remontaven el Garona cap a Toulouse. Totes estes invasions acabarien reduint la ciutat a un conjunt d'illots fortificados, com el Castrum Sancti Stephani (entorn a la catedral de Sant Esteban) o el Castrum Montis Revellis (que posteriorment seria el castell de Montrevel, emplaçament de l'actual Ajuntament).
_Cath%C3%A9drale_Saint-Caprais_-_Vue_de_la_Place_du_Mar%C3%A9chal_Foch.jpg)
En 960 va passar a mans de Guillermo Sancho, com a part del ducado de Gasconya. Esta s'integrava en un gran estat aquitano, constituït a partir de 1032. La seua duquesa Leonor d'Aquitània seria reina de França en 1137 i d'Anglaterra en 1152. Durant tres sigles Agén va ser plaça fronteriça entre els territoris anglesos i francesos, canviant de mans fins a onze voltes.
El Renaixença va ser en general un periodo pròsper. De 1476 a 1586 es varen succeir una série de bisbes italianos que varen contribuir al desenroll cultural de la ciutat. En lo econòmic, va aumentar la producció agrícola i de les indústries alimentàries, aixina com l'exportació de la producció de vi, farina i prunas. Pel contrari, les guerres de religió varen comportar matances, pillage i destrucció. La ciutat es va mantindre en el bando catòlic, pero va ser presa pels hugonotes en 1562 i 1569.
En el XVII l'espenta econòmica va permetre a la ciutat recuperar-se de les guerres religioses. En 1610 es va establir la fira du Gravier i la de Porte du Pin. El Garona va créixer en importància com a via comercial, aventajant a la ret de camins mal mantinguda. No obstant la recuperació es voria afectada per la guerra de la Fronda i per la revocació del edicte de Nantes en 1685, que faria marchar als protestants, elements dinàmics de l'economia local. En el costat positiu, despuix de la hambruna de 1651 s'introduïx el cultiu del dacsa i en 1681 es finalisa el Canal del Migdia.
A inicis de el XVIII hi ha un fort moviment emigratorio, inicialment a Bordeus, pero també a destins més lluntans, inclús a ultramar. Este moviment prové tant dels efectes de les guerres i de l'expulsió dels protestants com de fets més llimitats en el temps, com el dur hivern de 1709. El fenomen és més accentuat a partir de 1740 i continuarà en la segona mitat del sigle pese a la millora de la situació econòmica que s'inicia en 1750.
A mitan de el XVIII s'escomencen a demolir les fortificacions, i en 1762 s'instala allumenat públic. S'instalen indústries textils i d'equip per a la Marina Real. En 1790 Agén serà nomenada prefectura del nou departament de Lot i Garona.
Administració i política
[editar | editar còdic]En el referend sobre la Constitució Europea va guanyar el no en un 54,71 % dels vots.
Alguns resultats electorals recents (primers regressos del sistema francés):
| Extrema esquerra | Dos llistes d'esquerra (socialistes, comunistes i uns atres) | Dos llistes de la dreta tradicional | Front Nacional | Una atra llista |
|---|---|---|---|---|
| 4,6 % | 37,5 % | 37,2 % | 17,4 % | 3,3 % |
Economia
[editar | editar còdic]Segons el cense de 1999, la distribució de la població activa per sectors era:
| agricultura | indústria | construcció | servicis |
|---|---|---|---|
| 1,0 % | 12,1 % | 4,3 % | 82,6 % |
Demografia
[editar | editar còdic]L'aglomeració urbana (agglomération urbaine) de Agen inclou catorze comunas, les més poblades són Li Passage (8827 habitants), i Bon-Encontre (5759 habitants). En este cas, la Communauté d’aglommération és més chicoteta que l'aglomeració urbana, ya que només la formen sèt municipis (Agen, Li Passage, Bon-Encontre, Foulayronnes, Boé, Layrac i Colayrac-Saint-Circ).
Agermanament
[editar | editar còdic]Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 EHESS (ed.): «Agen - Notice Communale». Consultat el 22 de giner de 2011.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Agen.- Sitie web de la Ville d'Agen
- INSEE
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.