Imperi gal

Imperi gal (en llatí: Imperium Galliarum, també Imperium Gallicum) o Imperi gal-romà, nom modern que es dona a la rebelió dins del Imperi romà que va conseguir tindre un poder independent en els territoris de la Galia i Hispania, durant la crisis del sigle III. Esta organisació política va aplegar a controlar tota la Galia, part de Germania, Hispania i Britania. L'emperador d'Occident Galieno va tractar de combatre-ho, pero els successos en Orient varen pertorbar la seua causa i no va conseguir mai recuperar la Galia, lo que sí alcançaria posteriorment Aureliano.

Cronologia

260. L'Emperador Valeriano va ser capturat en Síria pel rei persa Sapor I en la batalla de Edesa.^[1] Salonino (fill de Galieno), al mando de les tropes del riu Rin estacionades en la Colónia Agripinna, actual Colónia, va intentar sometre a Pòstum. Els alamanes i els francs varen aprofitar el conflicte per a penetrar en la Galia. Pòstum contraatacó prenent el quarter de Salonino, a qui va eixecutar junt en el seu preceptor, proclamant-se emperador. La versió oficial va ser que Galieno li havia confiat a Pòstum la defensa de la part occidental de l'Imperi, pero la realitat era que s'havia format un Imperi independent de Roma.

261. Les legions gales conquisten Hispania. Galieno va tindre que acceptar l'autoritat de Pòstum perque els alamanes estaven penetrant en Itàlia. L'Imperi gal tenia el seu propi Senat, elegint anualment a dos cònsuls conforme a la vella tradició republicana. Ademés, també tenia la seua pròpia guàrdia pretoriana.

266-267. Pòstum lidera la defensa contra les primeres invasions per mar fetes pels bàrbars al nort de Galia. Açò provoca por i que les ciutats de la zona atesoren les seues riquees i es fortifiquen.^[2]

267. Es va establir un acort entre Pòstum i Galieno en que es varen delimitar les àrees de control d'abdós. L'Imperi romà és aixina, de fet, dividit en tres parts: Occident, en mans de l'Imperi gal; els restants de l'Imperi romà, ubicats en Itàlia, Àfrica i els Balcans; i Orient, en mans de Palmira.

Archiu:AE1993,91.JPG

Inscripció d'Augusta Emerita (Mèrida, Badajoz, Espanya) erigida en honor de l'emperador Galieno, el nom del qual va ser borrat per mig de damnatio memoriae en 261, quan les tropes de Pòstum varen incorporar la província Lusitania a l'Imperi gálico.

269. Leliano, governador de la Germania Inferior, es va rebelar. Pòstum va sofocar la rebelió sitiant i ocupant Magúncia, pero prohibint el seu saqueig, lo que li va costar el ser assessinat junt en el seu fill pels seus propis soldats, els mateixos que varen proclamar emperador a Marco Aurelio Mario, que havia segut coemperador en Pòstum en els últims anys i qui, a la seua volta, va ser assessinat pocs dies despuix, succeint-li Victorino, qui va ser proclamat en Tréveris. Entretant, Leliano havia intentat usurpar a Pòstum des de Magúncia.

268/269. Per esta época, l'emperador Claudio II va obtindre vàries victòries contra l'Imperi gal i va recuperar el control romà de Hispania i la vall del Ródano, en Galia.

269. Hispania va tornar a sometre's al poder central de Roma. L'urbs d'Autun es rebela contra Victorino el tercer emperador gal. Esta rebelió mostra les diferències entre les poblacions septentrionals i les centrals de les Galias, més romanizadas potser.

271. Assessinat de Victorino a mans de Atitiano, un dels seus oficials. Despuix de la seua mort la seua mare va mantindre certa influència i sobornant militars va conseguir la proclamació de Tétrico I com el seu successor.

271. Tétrico I governa junt en el seu fill Tétrico II. Va conseguir repelir els assalts de les tribus germàniques que volien aprofitar la confusió i el buit de poder despuix de la mort de Victorino, pero no va ser capaç de recuperar Aquitània. Tétrico instala la seua capital en Tréveris.

273. L'economia de l'Imperi gal estava en crisis. S'observa un empijorament en l'acunyament de la moneda, tant en la seua elaboració com en el contingut de metals preciosos. En 274 l'emperador romà Aureliano va escomençar a reconquistar les províncies de l'Oest despuix de les seues victòries en l'Est. Segons algunes fonts les tropes de Tétrico varen ser vençudes. Unes atres diuen que Tétrico i el seu fill es varen refugiar en el campament del seu enemic per a escapar aixina de les constants amenaces de alçament en les seues pròpies files. Varen ser exhibits com a captius en la marcha triumfal de Aureliano, encara que este els va posar després en llibertat i inclús varen ocupar llocs importants en l'administració. L'Imperi gal havia aplegat al seu fi.

Emperadors

Retrat	Nom esp., llatí	Inici del regnat	Fi del regnat	Mort	Observació	Emperador romà	Font
Archiu:Postumus aureus in a pendant (cropped).jpg	Pòstum Marcus Cassianius Latinius Postumus	260	269	269	Fundador de l'Imperi gal, va regnar durant la seua fase més pròspera.	Galieno	^[3]
Archiu:Aureus Laelius-RIC 0001 (obverse).jpg	Leliano Ulpius Cornelius Laelianus	269	269	269	Usurpador	Galieno	^[3]
Archiu:Marius4.jpg	Mario Marcus Aurelius Marius	269	269	269	Va regnar per un breu periodo despuix de Pòstum	Galieno	^[3]
Archiu:AV Antoninian Victorinus.JPG	Victorino Marcus Piavonius Victorinus	269	271	271	Successor de Mario, va ser assessinat per un marit traïcionat despuix de supostament seduir a la seua esposa.	Claudio II	^[3]
Archiu:Domitianus II obverse ashmolean (edited).JPG	Domiciano II Domitianus	271?	271?	271?	Usurpador	Aureliano	^[4]
Archiu:Coin of Tetricus I.jpg	Tétrico I Caius Pius Esuvius Tetricus	271	274	274	Successor de Victorino elegit per la seua mare, Victoria.	Aureliano	^[3]
Archiu:TetricusIIanton(CNG).jpg	Tétrico II (com césar) Caius Pius Esuvius Tetricus	273	274	274	César junt al seu pare.	Aureliano	^[3]
	Faustino Faustinus	273?	274?	274?	Usurpador	Aureliano	^[3]

Vore també

Notes

↑ Este fet va provocar gran commoció en l'Imperi. 18 generals es varen rebelar i varen tractar de convertir-se en emperadors cada u d'ells de manera independent. Galieno, qui havia quedat governant en solitari, va mamprendre múltiples maniobres per a conservar el seu càrrec, la primera d'elles contra Pòstum.
↑ Miller (1992). L'Imperi Romà i els seus pobles limítrofs, Sigle Veintiuno Editors. ISBN 968-23-0886-0.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 ^3,6 Drinkwater (1987), p. 102.
↑ Richard Abdy. «The Domitian II coin from Chalgrove: a Gallic emperor returns to history». Consultat el 29 d'octubre de 2013.

Bibliografia

(1987) L'Imperi Gal: Separatisme i continuïtat en les províncies nort-occidentals de l'Imperi Romà, Stuttgart: Franz Steiner Verlag.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Imperio galo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Este fet va provocar gran commoció en l'Imperi. 18 generals es varen rebelar i varen tractar de convertir-se en emperadors cada u d'ells de manera independent. Galieno, qui havia quedat governant en solitari, va mamprendre múltiples maniobres per a conservar el seu càrrec, la primera d'elles contra Pòstum.

[2] Miller (1992). L'Imperi Romà i els seus pobles limítrofs, Sigle Veintiuno Editors. ISBN 968-23-0886-0.

[chronol-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 ^3,6 Drinkwater (1987), p. 102.

[4] Richard Abdy. «The Domitian II coin from Chalgrove: a Gallic emperor returns to history». Consultat el 29 d'octubre de 2013.

[1]

[2]

[3]

[4]