César (títul)
.jpg)
César (en latín: Caesar) va ser un dels títuls del emperador romà. Deriva del cognomen de Juliol César (Iulius Caesar), el general, cònsul i dictador romà. Inicialment no era més que un nom familiar pero, a partir del any dels quatre emperadors (69), va passar a convertir-se en un calificatiu imperial. Durant el restant de l'era imperial, es va utilisar principalment per a designar al successor designat de l'emperador, pero també formava part del títul de l'emperador reinante.
«César» és l'orige dels títuls de Kàiser que varen ostentar els sobirans del Sacre Imperi Romà Germànic, del Imperi austríac, del Imperi austrohúngaro i del Imperi alemà, equivalent a «emperador», en considerar-se hereus del Imperi romà, i també de l'eslau Sar, com a rivals, Imperi búlgar, o hereus, Sèrbia i Rússia, del Imperi bizantí, encara que esta traducció és més ambigua.
Significat
[editar | editar còdic]
El significat concret de Caesar és molt discutit, i existixen numeroses llegendes, encara que se sap que en l'any 208 a. C. ya existia un Sext Juliol César nomenat pretor en Sicília. En una llegenda de la Història Augusta, es conta lo següent: «Els erudits i experts més reconeguts afirmen que el primer portador de dit nom se li va cridar aixina per haver matat en combat a un elefant, animal que en llengua cartaginesa es denomina Caesar, o perque va ser dut al món despuix de la mort de la seua mare i per una incisió en el seu abdomen [cesàrea], o perque tenia un espés cabellam [Historia Augusta], o, finalment, perque tenia lluents ulls grisos [«Los eruditos y expertos más reconocidos afirman que el primer portador de dicho nombre se le llamó así por haber matado en combate a un elefante, animal que en lengua cartaginesa se denomina caesai, o porque fue traído al mundo después de la muerte de su madre y por una incisión en su abdomen [cesárea], o porque tenía una espesa cabellera [caesaries], o, finalmente, porque tenía brillantes ojos grises [oculis caesiis].»].»[1] La mort de l'elefant va deure ocórrer a mitan de el III, durant la primera guerra púnica.[2]
Història
[editar | editar còdic]El primer emperador, Augusto, va dur este nom com un símbol de la seua vinculació familiar en Juliol César (el seu tio yayo), qui ho havia adoptat póstumament. A partir de el 44 a. C., Octavio (Gaius Octavius) va passar a cridar-se Gaius Iulius Caesar, encara que oficialment sembla haver usat simplement Gaius Caesar,[3] i a partir de el 42 a. C. va afegir l'epítet divi filius ("fill del diví").[4] Des de el 27 a. C. el seu nom complet va ser Imperator Caesar Augustus. En aquell moment cap de les parts del nom representava un càrrec oficial.
El quart emperador, Claudio, va anar el primer en assumir el nom al moment d'assumir el poder, sense haver segut adoptat per l'emperador anterior; no obstant, era a lo manco membre de sanc de la dinastia juliol-claudia. El primer emperador que va assumir el càrrec i el nom simultàneament sense cap dret real a cap dels dos va ser Galba, qui va prendre el tro imperial baix el nom de Servius Galba Caesar Augustus despuix de la mort de Nerón en l'any 68.[3] A partir de llavors el nom va ser utilisat com un títul entre els emperadors romans, i en el temps es va fer sinònim de «governant».
En l'any 293, Diocleciano va establir la denominada tetrarquia, un sistema de govern que dividia l'imperi en dos parts, Oriente i Occident, cada una en dos «Augusts» i dos «Césares». Els dos emperadors principals eren nomenats de la mateixa forma que es venien nomenant fins a llavors: Imperator Caesar NN Pius Felix Invictus Augustus, mentres que els dos governants menors, adjunts i successors cada u d'un august, varen ser nomenats de la mateixa manera que els anteriors emperadors designats, com NN Nobilissimus Caesar.[3] No obstant, el sistema va ser pronte abandonat, especialment perque requeria simultaneitat en la renúncia dels dos augusts per a que els dos césares assumiren el poder.
La caiguda de l'Imperi romà occidental va provocar que el títul de Caesar caiguera en desús. En l'Imperi romà oriental, o bizantino, la majoria dels emperadors varen optar per solidificar la successió dels seus hereus elevant-los directament a co-augusts. Per lo tant, el títul es va otorgar en més freqüència a fills menors o parents propencs: aixina, per eixemple, Allunte Mosele, gendre de Teófilo (r. 829-842), Bardas, tio i ministre de Miguel III (r. 842-867) i Bardas Foques el Vell, pare de Nicéforo II (r. 963-969).[5][6] Un cas excepcional va ser la concessió de la dignitat i la seua insígnia al kan búlgar Tervel per Justiniano II (r. 685-695, 705-711) qui ho va ajudar a recuperar el seu tro en 705.[6]
A inicis de el XI, Allunte I Comneno va crear el títul de sebastocrátor, un neologisme que pot traduir-se com "Governant Majestuós". Este remplazó a Kaisar (Καῖσαρ) com el segon títul de major importància imperial, sent portat per primera volta pel príncip Isaac Comneno.[7] Açò va canviar novament en el XII, quan es va introduir el títul de despotes com a ranc superior.[8] Un dels últims «Césares» documentats va ser el general Allunte Estrategópulo (fl. 1250-1270), qui també va portar el títul megues domestikos, que anava despuix de Kaisar. El títul va decaure tant que, a partir de el xiv, es va utilisar principalment per a referir-se a qualsevol governant estranger.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]- Augusto (títul)
- Títuls i càrrecs de l'Imperi bizantí
- Anex:Tractaments protocolaris de la monarquia i la noblea
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Helius, Història Augusta». LacusCurtius.
- ↑ Oppermann, H. (1968). Juliol César. Rowohlt Taschenbuch Verlag Gmbh, Hamburc. 29 pp.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Hammond, Mason (1957), "Imperial Elements in the Formula of the Roman Emperors during the First Two and a Half Centuries of the Empire". Memoirs of the American Academy in Rome, 25, p. 21 n. 1
- ↑ Syme, Ronald (1958), "Imperator Caesar: A Study in Nomenclature", Història, 7 (2), pp. 175-179
- ↑ Bury, John Bagnell (1911). The imperial administrative system in the ninth century, p. 36.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Kazhdan, Alexander (1991). «Caesar», Oxford Dictionary of Byzantium, pp. 396.
- ↑ Kazhdan, Alexander (1991). «Sebastokrator», Oxford Dictionary of Byzantium, pp. 1862.
- ↑ Kazhdan, Alexander (1991). «Despotes», Oxford Dictionary of Byzantium, pp. 614.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «César (título)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.