Economia de la Gàlia romana

Les províncies romanes de la Galia: Gallia Narbonensis, Gallia Lugdunensis, Gallia Belgica i Aquitània.

L'economia de Gàlia va tindre un gran creiximent despuix de la conquista de Roma, convertint-se d'un territori prometedor, a una de les més valioses adquisicions de la República i l'Imperi, per ser un puntal bàsic de l'economia romana.

La pau relativa, el desenroll de numeroses vies de comunicació i la pertinença al vast Imperi romà va favorir el desenroll econòmic de la Galia durant l'época romana.

L'Agricultura

La Galia, geogràficament coberta de boscs, a on els gals practicaven essencialment la caça, va ser desbrozada durant anys per a donar lloc a numeroses granges agrícoles molt riques. En el sigle I a. C. l'explotació del sol va ser creixent activament; en el sigle I els anàlisis palinológicos revelen que en la Vall de Vaise, prop de Lugdunum, hi havia un sol cobert de camps cultivats i de praderies en herbes per al pastoreig. Els boscs representaven menys del 5 % del paisage. Estos resultats poden ser extrapolados al restant de les regions. En efecte, Juliol César va trobar, durant les seues campanyes, tot el blat necessari per a alimentar a les seues tropes i transportar el restant fins a Roma, que era una gran consumidora de blat. El blat podia ser dut al costat dels eixèrcits per transport fluvial, tal va ser el cas en Orleans a lo llarc del riu Loira, d'a on es pot dir que la Beauce posseïa, en eixa época importants plantacions. També va ser el cas en Chalon-sur-Saône i de Mâcon sobre el riu Saona i en Amiens que servia també d'almagasén en el nort de la Galia. Casi totes les ciutats tenien camps i podien servir-se per sí mateixes, inclús en les rodalies dels Pirineus, a on el blat era retallat. També es produïa en la poc fèrtil Planura Flandes, que en eixa época estava recoberta de pantans. El cas del Ducado d'Anjou, a on César menciona expressament la falta de blat, és isolado. Potser esta absència és momentànea o accidental. De les grans i riques regions, destaquen la regió de Toulouse, en els Volcas i els Cavares, el baix Valle del Ródano, la Borgoña, el país dels Bituriges aixina com també el dels Carnutes, Soisson i Champany.

L'agricultura "cerealista", el progrés de la ganaderia i l'aument dels horts varen dur gran prosperitat.

La tècnica dels Gals era superior a la dels romans gràcies a un segador i un llaurat prou eficaç per a l'época que els va dur a posar les seues terres en condicions per a recolectar suficient aliment i enviar-ho a tots els racons de l'imperi.

Criança equina

El cavall sempre ha tingut una importància fonamental en la vida dels gals, fins a tal punt que va figurar en les monedes. En la guerra de les Galias, els efectius en la guerra eren de gran porte. La cavalleria era un element essencial de la seua potència militar per lo que la criança de cavalls era una activitat molt important. La criança del cavall contribuïa per molt a la reputació del paisà i no oblidem que Epona, l'única deesa Galia integrada en el panteón romà, era representada en companyia d'un cavall. Els nobles gals (Els Équites) servien a cavall en la cavalleria i l'us de carros de càrrega exigia un gran número de cavalls.

Vore també

• Economia de l'Antiga Roma

• Economia en l'Hispania romana