Lutecia
</noinclude>
Lutecia Parisenca (en latín: Lutetia, Lutetia Parisiorum o Lukotekia abans, en francés: Lutèce) era una ciutat en la Galia prerromana i romana.
La ciutat galorromana va ser un precedent de la ciutat merovingia restablida que és l'antecessora de l'actual París. Lutecia i París tenen poc en comú llevat la seua posició en una illa, l'Illa de la Vaig citar, en un convenient passe del Sequana (Sena). La primitiva Loukotokíaf (Λουκοτοκίαυ, segons Estrabón), Lefkotekía (Λευκοτεκία, segons Ptolomeo), cridada després Lutetia (segons César), potser conté la raïl celta *luco-t- ('rata' + -ek(t)ia = 'les rates'; en bretón logod, en galés llygod, en irlandés luch -Bibracte, *bibro, 'castor', + -acti = 'els castors'-);[1] o la raïl celta luto- ('ciènaga' o 'fanc' -gaèlic loth, 'ciènaga'; bretón loudour, 'impuro'-).[2]
Orígens gals
En algun lloc en la regió pròxima estava ubicat el principal assentament o oppidum dels parisios, un poble gal que es va assentar en la zona durant el III a. C. No obstant, l'estudi dendrocronológico de pilotes de fusta per baix de l'estrat inferior de l'eix nort-sur romà data la construcció de la calçada despuix de l'any 4, més de cinquanta anys despuix de la pacificació romana de la regió.
La Lutecia romana va ser fundada per damunt del punt d'inundacions a on el riu Bièvre alcança al riu Sena, centrada en les ales del tossal més vesprada dedicada a santa Genoveva, en la vora esquerra del Sena, modern barri Llatí. Hi ha suburbis en una illa a l'atre costat de la confluència, l'Illa de la Vaig citar, que era el centre merovingio i modern de París.
Urbanisació
El pla regular de la Lutecia romana la va marcar com una ciutat, en el sentit galorromano. La ciutat va ser l'únic sector en el que, a partir de el II, es varen construir monuments públics. L'eix nort-sur va ser dictat per la necessitat de creuar les vores pantanosas en la distància més curta possible; vàries rutes convergien en el cap de pont. Totes les obres públiques romanes estaven en l'ala septentrional del tossal de Santa Genoveva. El descobriment de les antigues calçades pavimentadas, els llímits establits dels principals monuments —el fòrum en la part alta del tossal, teatre, termes—, inclús la sendera de certes carreteres migevals, mostren que la ciutat romana va ser establida en un mòdul d'exactament 300 peus romans. En la vora esquerra, la Rue St-Jacques i en la vora dreta, la Rue St-Martin encara seguixen el principal eix romà (penca maximus).
Un aqüeducte de 26 km de llarc, en una fluïdea estimada de 2000 metros cúbics al dia, proporcionava aigua a la ciutat en un manantial arreplegat de varis punts. Per a creuar la vall Bièvre en Arcueil-Cachan s'erigia un pont, les pilastres del qual i arruïnats arcs, encara visibles, varen donar lloc al topònim Arcueil.
L'amfiteatre, construït en l'ala del tossal a les afores de la pròpia ciutat, és a sovint aludit com Arenes de Lutecia. Era una de les estructures més grans de la Galia.
Referències
Bibliografia
- Philippe de Carbonnières, Lutèce: Paris ville romaine (Gallimard 20012, ISBN 2-07-053389-1)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lutecia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.