Anar al contingut

Sena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Riu Sena»)

Este artícul tracta sobre el riu francés. Per al departament històric, vore Sena (departament històric).

«Sena» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Sena (desambiguació).

Plantilla:Ficha de cos d'aigua

El riu Sena (en francés:  (🔊 Seine)) és un curs d'aigua europeu de la vertent atlàntica que discorre únicament per França. En una llongitut de casi 776 km és el tercer més llarc del país —despuix del Loira i el Ródano—. Drena una conca hidrogràfica de 55 000 km² de rius que cobrix 94 500 km², o siga el 18 % del territori francés.[1] Té les seues fonts en varis manantials a 470 m s. n. m. en la replanell de Langres, en el departament de Côte-d'Or, en la regió de Borgoña i desemboca en un ampli estuari en El Havre, en la baïa del Sena. Administrativamente, recorre quatre regions franceses —Borgoña-Franc Comtat, Gran Est, Illa de França i Normandia— i catorze departaments —Côte-d'Or, Aube, Marne, Seine-et-Marne, Essonne, Val-de-Marne, París, Hauts-de-Seine, Seine-Saint-Denis, Val-d'Oise, Yvelines, Eure, Sena Marítim i Calvados—, dels que quatre duen el seu nom. Travessa algunes ciutats importants —Troyes, Melun, Ruan— i especialment la capital, París, que s'ha desenrollat sobre els seus dos màrgens, i en la que els recorreguts en els típics bateaux mouches són una atracció turística. Hi ha trentasset ponts parisencs que travessen el riu, com el Pont Louis-Philippe i el Pont Neuf, este últim erigit ya en any 1607. Prop de l'estuari està el pont de Normandia, un dels més llarcs ponts atirantados del món, que unix El Havre en Honfleur

El fèrtil centre de la seua conca en Illa de França va ser el breçol de la monarquia francesa i el núcleu del Estat nació francés.[2]

Geografia

Curse

Artícul principal → Curse del riu Sena.

El curs del Sena es dividix generalment en cinc parts, des de la font fins a la desembocadura:[3]

Les regions i departaments travessats

Les regions i departaments travessats són els següents, des de la font fins a la desembocadura:

Plantilla:Plegable

Les fonts del Sena

Font del Sena.
Primer pont sobre el Sena.

Les «fonts oficials» del Sena estan situades en el territori de la comuna de Source-Seine (lit., 'Font-Sena') en la replanell de Langres a una altitut de 446 m.[5][6] Les fonts del Sena han segut propietat de la ciutat de París des de 1864. Una cova artificial va ser construïda l'any següent per a albergar la font principal i l'estàtua d'una nimfa que simbolisa el riu. No obstant, la capital es desinteresó d'ella i la parcela deuria revenir a l'antiga regió de Borgoña que desijava millorar elloc.[7] També alberga els restants d'un temple galorromano (actualment enterrat). En el museu arqueològic de Dijon s'exhibixen objectes que testifiquen el cult a les fonts del riu (Dea Sequana).

La conca hidrogràfica del Sena

La conca hidrogràfica del Sena en una superfície de 79 000 km²[8] està casi en la seua totalitat dins de la conca parisenca, que des d'un punt de vista geològic constituïx una conca sedimentaria que adopta la forma d'una cubeta oberta cap al canal de la Mancha i el Atlàntic. Esta conca està constituïda per un apilamiento de formacions geològiques en una pronunciada pendent que convergix cap al centre i entre les quals s'interponen importants formacions acuífero.[9] El relleu de la conca del Sena generalment no s'eleva per damunt dels 300 m, llevat en el seu marge surest en el Morvan a on culmina a 900 m. La baixa altitut mija de la conca explica les pendents baixes dels cursos d'aigua (entre 0,01−0,03 m/100 m) que fluïxen cap a l'oest a mida que alvancen a través de les costeres que es proyecten a l'est de la conca i despuix incidint els replanells del centre de la regió.[10]

Hidrografia

La conca hidrogràfica del Sena coneix un clima oceànic en un aporte constant d'humitat transportada pels vents predominants de l'oest. La pluviometria es troba entre 800−1100 mm en les regions costeres, fins als 550 mm en les regions centrals per falta de relleu (altitut inferior a 200 m en Ile-de-France) en un mínim en la Beauce per a remontar en els màrgens orientals en un màxim de 1300 mm en el Morvan.[11] El Sena i tres dels seus principals afluents —el Aube, el Marne i el Oise— que discorren en regions en característiques similars (règim oceànic, baix relleu i geologia idèntica) compartixen el mateix règim hidrogràfic en un cabal màxim en giner i un mínim en agost. La conca parisenca comprén 9 aqüífers que es intercalan entre els diferents estrats geològics. La ret hidrogràfica està conectada en varis punts directament a l'aqüífer menys profunt: en funció de l'altura de les aigües alimenta o és alimentada pel Sena. Finalment, la capa de torrentada, present en les valls en una gruixa de menys de 10 m, constituïx una dècima formació d'aqüífers molt productius.[12]

Principals afluents

Erro al crear miniatura:
Conflans-Sainte-Honorine, situada en la confluència de l'Oise i el Sena.[13]
Artícul principal → .

Seguix ací una llista dels afluents directes principals del Sena (llongitut[14] de més de 100 km, o vertent[8] de més de 1000 km² o cabal mig (mòdul) conegut més prop de la confluència[8] major de 10 m³/s) i situats en la seua confluència per la distància (km) en la vora occidental del estuari del Sena (Plantilla:Coor[14]) segons el seu fluix aigües avall, per l'altitut (m) (del nivell de l'aigua en cabal mig, estimat en el millor a partir d'un mapa topogràfic), pel banc, pel nom del departament (si inter llímit aigües dalt), per la comuna del punt de confluència, per les coordenades despuix en 3 senyes comparables per al Sena (just aigües dalt de la confluència):

Diagrama comparatiu de les conques hidrogràfiques dels principals afluents, de més de 1000 km2:

¿El Yonne o el Sena?

Segons la definició de confluència, el curs d'aigua que entra en una confluència en el fluix anual més alt (mòdul) dona el seu nom a la corrent que ix d'eixa confluència. Segons esta definició, no seria el Sena, sino el Yonne, el curs principal de la conca parisenca.[15] De fet, en la seua confluència en Montereau-Fault-Yonne, el Yonne té un cabal i una conca superior als del Sena (respectivament, 93 m³/s i prop de 10 800 km² per a Yonne, mentres que el Sena té un cabal de 80 m³/s i 10 300 km²).[16] La mateixa situació preval aigües dalt en el Aube la conca del qual és de 4700 km², en un cabal de 41 m³/s, front als 4000 km² i 33 m³/s per al Sena. És per lo tant, per una qüestió cultural i històrica per lo que es parla de la conca del Sena.[17] Esta situació es troba també entre el Saona i el Doubs.

Aspectes geològics

És possible que el Loira haja segut, fins al Mioceno o el Plioceno, un afluent del Sena al que s'uniria pel curs de l'actual Loing.[18] El Sena travessava llavors una vasta penillanura de naturalea arcillosa baix un clima subtropical. Fa tres millons d'anys, la regió va sofrir un reenfriamiento i un alçament per l'espente de les cadenes pirenaiques i alpines en el sur. Les glaciacions de l'era cuaternaria varen provocar la caiguda dels nivells de les mars i oceans, de modo que el Sena «es jetait alors au large de la Bretagne actuelle (la Taque était un fleuve».[19] Este periodo es va caracterisar per la migració dels meandres del riu, encara visibles en Normandia, i per una intensa erosió aplanant els replanells i formant terrats aluvials. L'aspecte actual del Sena es remonta al final de l'última glaciació, cap a 12000 a. C..

Hidrologia

Encara que les precipitacions estan ben distribuïdes durant l'any, el Sena i els seus afluents poden experimentar periodos d'estiaje severs al final de l'estiu o pel contrari importants riuades en hivern. Les riuades són de dos tipos: riuades ràpides en les partixes aigües dalt de la conca com a resultat de fortes precipitacions i riuades llentes en els entanques aigües avall que seguixen a episodis plujosos prolongats.[20] En la finalitat de controlar les inundacions i els fluix baixos, s'han portat a terme importants treballs de regulació en la part superior del curs del Sena i els seus afluents. El seu cabal mig en París és d'uns 328 i pot superar els 1600 durant els periodos de riuada. Quatre grans llac reservorios varen ser creats entre 1960 i 1990 en el Sena (Llac d'Orient), en el Marne (llac del Der-Chantecoq), el Aube (llac d'Amance i llac d'Auzon-Temple) i el Yonne (llac de Panneciere ampliat que ya alimentava el canal del Nivernais en el XIX). Estos llac, que constituïxen una reserva de 800 millons de metros cúbics, permeten absorbir les riuades i simultàneament garantisar un fluix mínim d'aigua baixa. Són administrats per una institució pública, l'institució interdepartamental de preses-embassaments de la conca del Sena.

Evolució demogràfica
Any Giner Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Sept. Oct. Nov. Dic.
Població 746 811 716 646 464 336 287 250 251 319 397 589


Bateau mouche en el Sena.

El Sena es draga, i bucs transatlàntics poden atracar en Ruan, a 120 quilómetros d'el mar. Les barques comercials poden utilisar el riu des de Bar-sur-Seine, a 560 quilómetros de la seua desembocadura. En París, el riu queda a sol 24 m s. n. m., a 445 quilómetros de la seua desembocadura, fent-li fluir llent i aixina resulta fàcilment navegable. Té 777 quilómetros de llarc i fluïx cap al oceà Atlàntic.

La secció del riu sensible a les marees, des de Li Havre fins a més allà de Ruan, és seguida per una secció canalisada en quatre grans esclusa múltiples fins a la desembocadura del riu Oise en Conflans-Sainte-Honorine. Llavors atres dos esclusa múltiples en Bougival/Chatou i en Suresnes alcen els barcos al nivell del riu en París, a on s'ubica la desembocadura del riu Marne. Corrent dalt de París més esclusa asseguren la navegació a Saint Mammès (a on desemboca el Loing). A través d'una octava esclusa s'alcança el riu Yonne en Montereau. De la desembocadura del Yonne, naus més grans poden continuar remontant el Sena fins a Nogent-sur-Seine. Des d'allí en avant, el riu solament és navegables per a embarcacions chicotetes. Tota forma de navegació acaba precipitadamente en Marcilly-sur-Seine, a on l'antic canal de l'Alt Sena solia permetre que les embarcacions continuaren fins a Troyes. Este canal s'ha abandonat durant molts anys.[21]

Fins que es varen instalar les esclusa per a elevar artificialment el nivell del riu en els anys 1800, el riu era molt manco profunt, i consistia solament en un chicotet canal de fluix continu vorejat per riberes arenenques, representat en moltes ilustracions de l'época. Actualment la profunditat es controla estretament, lo que permet que estiga el caixer ple d'aigua, de fluix llent normalment, pero més ràpit despuix de periodos de pluja intensa. Hi ha unes preses especials corrent dalt que ajuden a mantindre un nivell constant del riu.[2]

Calitat de l'aigua

Periòdicament, els sistemes d'aigüeral de París experimenten un fallo conegut com a «desbordament d'aigüeral sanitari», a sovint en époques de pluja intensa. En estes condicions, les aigües residuals sense tractar s'aboquen directament al Sena.[22] Com a resultat es produïx un dèficit d'oxigen, causat principalment per la bactèria alóctona de tamany major que un micrómetro. L'activitat específica d'esta bactèria d'aigües residuals és típicament de tres a quatre voltes major que la de la població bacteriana autòctona. El nivell de pH del Sena medit en el Pont Neuf alcança 8,46.[23]

Des d'una ordenança dictada en 1923, està prohibit banyar-se en el Sena a causa de la contaminació.[24] No obstant, en 2009 el salmó atlàntic estava tornant al Sena despuix de casi un sigle d'absència. Llavors, la millora de la calitat de l'aigua del Sena, que havia dut a l'espècie protegida a tornar al riu.[25]

El Sena en París

El Sena dividix la ciutat de París en dos parts distintes: la marge o vora dreta i la marge o vora esquerra. Els dos noms cobrixen la totalitat dels districtes de París de cada costat del riu. Al seu pas per la ciutat, el Sena es creua per 37 ponts des de Charenton fins a Javel, en els voltants de Boulogne-Billancourt.[26]

Història

Erro al crear miniatura:
Incendi de la catedral de Notre Dona'm de París en 2019. Els transeünts observen des del Petit-Pont.

En la Île de la Vaig citar i la Île Saint-Louis es va fundar Lutecia, la ciutat romana que donaria lloc a l'actual París.[27] Entorn a elles i les seues riberes la ciutat s'ha desenrollat a través dels sigles. El primer pont va ser construït en l'época de Juliol César.[28]

En varis dels edificis que voregen el riu s'han desenrollat acontenyiments de rellevància internacional. Tal és el cas del coronamiento com a Emperador de Napoleón I en la Catedral de Notre Dona'm en 1804.[29] També es destaca la Declaració Schuman, pronunciada en la sèu del Ministeri d'Assunts Exteriors en 1950. La Comissió Europea reconeix esta declaració com a moment fundacional de la Unió Europea (UE).[30]

No obstant, va anar en el Palau de les Tullerías en la vora dreta del Sena que es va establir la residència real de varis sobirans en París (Enrique IV, Luis XIV, Luis XV, Luis XVI, pero també Luis XVIII, Carlos X i despuix Luis Felipe), i imperial (Napoleón I i despuix Napoleón III). Ademés, també va ser sèu de la Primera República i El Consulat. El seu paper com a sèu oficial del poder francés va continuar fins a la destrucció de l'edifici despuix de l'incendi provocat durant la Comuna de París de 1871.[31]

El Sena també ha segut escenari d'acontenyiments dramàtics de la ciutat. Aixina, durant la Matança de Sant Bartolomé en 1572, numerosos cadàvers d'hugonotes varen ser tirats al Sena, pero alguns d'ells varen ser recuperats riu avall i enterrats.[32] Ya durant El Terror (1793) de la Revolució francesa, en la Plaça de la Concòrdia varen ser eixecutats el Rei Luis XVI, la seua esposa María Antonieta i Maximilien Robespierre, entre atres numeroses de víctimes.[33] Més recentment, algunes de les víctimes de la matança de París de 1961 es varen ofegar en el Sena despuix de ser llançades des del Pont Saint-Michel i atres llocs de París. Ademés, el riu és un lloc popular per als suïcidis i per a dispondre dels cossos de víctimes d'assessinat.[34]

Per una atra part, despuix de sis anys de treball, es va inaugurar en 1967 la Voie Georges-Pompidou de 13 quilómetros per al trànsit vehicular a llarc del riu: cinc en les vores, huit en els molls i tres baix terra.[35] No obstant, en els anys 2010, durant l'administració de l'alcaldesa Anne Hidalgo es va realisar la peatonalisació de la via.[36]

Vore també: Història de París

Riuades

La Estació Saint-Lazare durant la inundació de París de 1910.

En París, les riuades més antigues conegudes del Sena han segut relatades per Juliano (riuada de 358) i Gregorio de Tours (febrer de 582). Des de 1876, les riuades es medixen en escala hidrométrica instalada en el pont d'Austerlitz. Encara que l'indicador popular de l'altura de les aigües del Sena és l'estàtua del Zouave del pont del Almá, esta mida no és fiable degut a que en la década de 1970 l'estàtua va ser elevada per una reforma arquitectònica, de modo que no es poden comparar les riuades actuals en les antigues. Durant la inundació de París de 1910, l'aigua va alcançar l'altura récort de 8,68 ms i un cabal de 2600 m³/s. El Sena de nou es va alçar a nivells amenaçants en els anys 1924, 1955, 1982 i 1999-2000.[37] En el present sigle la major riuada del Sena va ser la del 28 de maig al 4 de juny de 2016. El nivell de l'aigua va pujar fins a 6,10 metros en la nit del 3 al 4 de juny, en un cabal de 1800 m³/s. Esta és la major riuada que va afectar a París des de fa més de 30 anys. No obstant, no va superar els 6,18 metros de 1982. El 29 de giner de 2018 el Sena torna a créixer en un cabal de 1720 m³/s i una altura de 5,88 metros. En totes estes situacions s'ha desbordat, pero no en la ciutat de París, sino en la seua àrea metropolitana. Despuix d'una alerta d'inundació de primer nivell en 2003, al voltant de 100 000 obres d'art varen ser traslladades fòra de París, la major recolocació d'art des de la Segona Guerra Mundial. Gran part de l'art de París es manté en almagasens subterràneus que podrien inundar-se.[38] Un estudi de 2002 elaborat pel govern francés va afirmar que la pijor de les possibilitats en cas d'inundació del Sena costaria 10 000 millons d'euros, tallar el servici telefònic d'un milló de parisino, deixar a 200 000 sense electricitat i a 100 000 sense gas.[39]

Patrimoni de la Humanitat

Artícul principal → Riberes del Sena en París.


El Sena és conegut a nivell mundial ya que és el riu que travessa París (França). Varis dels edificis i monuments més importants de la ciutat es poden apreciar passejant pel riu. Tal és el cas de la torre Eiffel, el Museu delouvre, la Défense, la catedral Notre Dona'm de París, o la Biblioteca François Mitterrand. Precisament per açò, des de l'any 1991 «París, riberes del Sena» és un Lloc inclós en el Patrimoni de la Humanitat en considerar la Unesco que,

des del Louvre fins a la torre Eiffel, des de la plaça de la Concòrdia fins al Grand i el Petit Palais, l'evolució de París i de la seua història poden vore's des del Sena. La catedral de La nostra Senyora i la Santa capella són obres mestres de l'arquitectura, mentres que els amplis barris i bulevars d'Haussmann varen influir en el urbanisme de tot lo món a finals del sigle XIX i durant el XX.[40]

Vista del Sena.

Vista del Sena.

El Sena i l'art

El Sena en Bougival, d'Alfred Sisley (Museu Metropolità d'Art).

El Sena ha inspirat a numerosos pintors, sobretot dels sigles XIX i XX: Richard Parkes Bonington, Joseph Mallord William Turner, Camille Corot, Eugène Isabey, Charles-François Daubigny, Eugène Boudin, Johan Barthold Jongkind, Claude Monet, Frédéric Bazille, Vuillard, Vallotton, Dufy, Othon Friesz, Albert Marquet, entre uns atres. El famós bandoneonista Astor Piazzolla li ha dedicat el tango Riu Sena. En la novela de Victor Hugo Els miserables, Jean Valjean escapa de les aigüeres en les vores del Sena. Esperant-li allí està l'inspector Javert, qui al seu pesar li permet escapar. Javert, contemplant lo que acaba de fer, decidix tirar-se al riu per a morir. La caraça mortuoria de la «La desconeguda del Sena» ha inspirat a varis artistes, i en 1958 un mege austríac que va revolucionar la medicina en el seu método de reanimació boca a boca, va decidir ensenyar la seua tècnica en un maniquí, i va elegir el rostre de la caraça per al mateix. Aixina va nàixer el Resusci Anne.[41]

Neteja del Sena

Vore també

Referències

  1. ↑ «Li bassin de la Seine» (en francés). Agence de l'eau Seine-Normandie. Consultat el 13 d'abril de 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Seine River» (en anglés). Encyclopædia Britannica. Consultat el 14 d'abril de 2020.
  3. ↑ Selon Projetlabel. org
  4. ↑ La Seine en amont de Paris. Région Île-de-France, service patrimoines et Inventaire.
  5. ↑ Pierre Gounand«À qui appartiennent els sources de la Seine ?».Li Ben public..
  6. ↑ Segons el punt de referència Z. C. R3-7 del servici de geodèsia i nivellació del IGN. La altitut s'entén com l'altitut normal en el sistema IGN69, sent exactament de 446,765 m per a un punt de referència en 0,75 m del sol. Les coordenades es donen en el sistema WGS 84
  7. ↑ Xavier Grizot
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Hydro
  9. ↑ 2009,, p. 9-10
  10. ↑ 2009,, p. 11
  11. ↑ 2009,, p. 12
  12. ↑ 2009,, p. 13-14
  13. ↑ «Conflans-Sainte-Honorine» (en francés). Yvelines. Consultat el 14 d'abril de 2020.
  14. ↑ 14,0 14,1 «La Seine» (en francés). Service administratif français vaig embolicar au système d’information sur l’hydrographie. Consultat el 13 d'abril de 2020.
  15. ↑ (2013) (en fr), First-Gründ. ISBN 2754054871.
  16. ↑ Service de Prévision dones Crues : Seine moyenne-Yonne-Loing [1] archivat en Wayback Machine..
  17. ↑ Jean-François Bazin (2013). Els Compagnons du grand flot (en fr), Calmann-Lévy. ISBN 2702152120.
  18. ↑ (2011).«Contribution à l'étude dones liaisons Loire-Seine : mise en évidence parell'étude dones minéraux lourds de l'antécédence de la Loire en Sologne (Bassin Parisien, France)».Physio-Géo.5doi:10.4000/physio-geo.2181.Consultat el 2 juin 2016.. Lire notamment la section « Hypothèses dones liaisons Loire-Seine ».
  19. ↑ Jérôme Chaib, «Vallée de la Seine: entre naissance et renaissance», dans Études normandes n.º 2, 2007, ISSN 0014-2158, p. 40-41.
  20. ↑ 2009,, p. 15-18
  21. ↑ Base de senyes «NoorderSoft Waterways»
  22. ↑ Martin Seidl, The fate of organic matter in river Seine after a combined sewer overflow, ENPC - University Paris Val de Marne Paris XII (França), 1997, 181 pp.
  23. ↑ Hogan, C Michael, Water quality of fresh water bodies in France, Lumina Press, Aberdeen 2006
  24. ↑ «Banyar-se en el riu Sena de París serà possible a partir de juliol». 20 minuts. Consultat el 14 d'abril de 2020.
  25. ↑ «Els salmones beneficien al riu Sena». Informador. Consultat el 14 d'abril de 2020.
  26. ↑ «Un nou París a la vora del Sena». El País. Consultat el 14 d'abril de 2020.
  27. ↑ «Dos illes en el cor de París». El País. Consultat el 13 d'abril de 2020.
  28. ↑ «L’importance de la Seine dans l’histoire de Paris» (en francés). Radi canada. Consultat el 14 d'abril de 2020.
  29. ↑ «Notre Dona'm, la catedral que va sobreviure a la Revolució Francesa i va coronar a Napoleón». L'Espanyol. Consultat el 13 d'abril de 2020.
  30. ↑ «Robert Schuman (1886-1963)». Comissió Europea. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2011. Consultat el 29 de juliol de 2015.
  31. ↑ «"Una França formada per dònes seria una nació terrible": les comuneras que varen incendiar París». L'espanyol. Consultat el 14 d'abril de 2020.
  32. ↑ «Li massacre de la Saint-Barthélemy : effroyable carnage « divin »» (en francés). Curieuses Histoires. Consultat el 13 d'abril de 2020.
  33. ↑ «De plaça de la guillotina a far artístic de París». ABC. Consultat el 13 d'abril de 2020.
  34. ↑ «Supermodel Katoucha Niane found dead» del Daily Telegraph
  35. ↑ «La voie Georges-Pompidou, histoire d'unix autoroute urbaine» (en francés). France Inter. Consultat el 14 d'abril de 2020.
  36. ↑ «La piétonnisation dones voies sur berges entérinée parella justice» (en francés). Ouest France. Consultat el 14 d'abril de 2020.
  37. ↑ Conca del riu Sena, Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient Departament d'Alertes i Evaluacions primerenques (accés 5 de juny de 2007
  38. ↑ «Fearing a Big Flood, Paris Moves Art» per Alan Riding, The New York Claves, 19 de febrer de 2003
  39. ↑ «Paris flood warning» per Rory Mulholland, BBC News, 25 de giner de 2002
  40. ↑ Unesco. Word Heritage List
  41. ↑ «De cóm una desconeguda ofegada en el Sena va passar a ser el rostre més besat de l'història». La Sexta. Consultat el 14 d'abril de 2020.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sena&oldid=1572222»