Anar al contingut

Riberes del Sena en París

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Sobre les vores del Sena en París es poden contemplar alguns dels més bells monuments de la capital de França, de la Torre Eiffel a Notre-Dona'm passant per la Concòrdia, pero també els ponts històrics que les unixen. Les dos vores estan inscrites en la llistadel Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco des de 1991.

El Sena, que discorre cap a l'oest en direcció al seu estuari normando, dividix la ciutat de París en dos parts distintes: la marge o vora dreta i la marge o vora esquerra. Els dos noms cobrixen la totalitat dels districtes de París de cada costat del riu. L'inscripció en el Patrimoni de la Humanitat solament es referix a les vores i als monuments que es varen construir allí.

La descripció-justificació que arreplega l'Unesco en l'entrada «París (vores del Sena)» és la següent:

L'evolució de la ciutat de París i la seua història es poden contemplar recorrent les vores del Sena des del museu del Louvre fins a la Torre Eiffel, passant per la Plaça de la Concòrdia, el Grand Palais i el Petit Palais. Junt al riu s'alcen també la catedral de Notre-Dona'm i la Sainte Chapelle, dos obres mestres de l'arquitectura gòtica. Les àmplies places i avingudes traçades en atres parts de la ciutat segons el pla urbanístic de Haussmann varen servir de model a l'ordenament urbà de moltes ciutats del món, a finals de el XIX i en el XX.
«París (vores del Sena)»[1]

Història

Els primers molls es construïxen al principi de el XVI. El primer és el moll dels Grans-Agustinos. El Pont Nou es va construir en 1578. En 1753, la creació de la plaça Luis XV, actual plaça de la Concòrdia, va ser simultànea a la dels molls en les dos vores. Les cases que es trobaven justament a la vora del riu es varen derribar, a pesar de l'oposició de la població. L'espai aixina ganado va permetre l'edificació dels molls alts. En 1870 es varen construir 15 ponts. Els molls baixos es varen adaptar al tràfic fluvial i es varen crear els camins de sirga. Les riberes del Sena varen ser el lloc a on es varen desenrollar les Exposicions internacionals organisades des de 1855 a 1900 en París.[2]

En el XX, el tràfic rodat s'estén a les vores. La primera via es va construir en la vora dreta entre 1961 i 1967. En la vora esquerra, no existix més que un tram més curt de 2 km, des del moll Anatole-France al moll de Branly. Els molls tenen seccions per als peatons, com la que va del moll Sant-Bernardo al moll Conti.

Vora esquerra, districtes i monuments

Els districtes que voregen la vora esquerra (mitat sur de la ciutat de París) són els següents: districte V, districte VI, districte VII, districte XIII, districte XV. (El districte XIV està en la partix sur, pero no a la vora del Sena.)

Els elements individuals inclosos en l'àmbit de delimitació de l'Unesco són:

En esta vora són visibles també, encara que fora de l'àmbit delimitat el Jardí de les Plantes, el Campus de Jussieu, l'Institut del Món Àrap, el Museu del moll Branly, la Biblioteca Nacional de França, l'Estació de París-Austerlitz, aixina com el parc André Citroën i atres edificis i monuments històrics.

L'expressió «Vora esquerra» designa la part de la ciutat més artística i, més que a un lloc geogràfic, es referix a un forma de vida. Plantilla:CP

Vora dreta, districtes i monuments

Fins a mediats de el XIX, existia l'illa Louviers sobre el Sena (hui dia baix el bulevar Morland) que va estar unida a la vora dreta en 1843.

Els districtes que voregen la vora dreta (mitat nort de la ciutat de París) són els següents: districte I (llevat l'Illa de la Vaig citar), districte II, districte III, districte IV (llevat illa de la Ciutat i la Île Saint-Louis), districte VIII, districte XII, districte XVI. (Estos atres districtes de la partix nort no apleguen fins a la vora del Sena: districte XVII, districte IX, districte X, districte XI, districte XVIII, districte XIX, districte XX.)

Els elements individuals inclosos en l'àmbit de delimitació de l'Unesco són:

el jardí Federico García Lorca

En esta vora són visibles també, encara que fora de l'àmbit delimitat, el Parc de Bercy, el Palais Omnisports de Paris-Bercy, el Ministeri de Finances, l'Estació de París-Lió, el Palau Real, La Samaritaine i atres monuments històrics.

L'expressió «vora dreta» designa la part de la ciutat més sofisticada i, més que a un lloc geogràfic, es referix a un forma de vida.

Cada any des de 2002, entre juliol i agost, la vora dreta rep tonellades d'arena i palmeres en una llongitut de 3,5 km prop de l'hotel de la ciutat per al proyecte estival Pariu-Plaja.

Illes fluvials

En l'àmbit delimitat estan les dos grans illes parisenques, completament urbanisades:

Plantilla:CP

Zona protegida per l'Unesco

El perímetro inscrit en 1991 com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco correspon a la ribera del Sena compresa entre el pont de Sully i el pont de Jena (i fins al pont de Bir-Hakeim per la vora esquerra)[3][4][5] Cobrix una extensió de 365 hectàreas,[1] incloent 23 dels 37 ponts de París sobre el Sena, aixina com les illes de Saint-Louis i de la Vaig citar en la seua integritat.

Vegetació en les vores del Sena en París

Els arbres que es varen plantar en les riberes són principalment bananas, àlbers d'Itàlia, àlbers temblones i alguns sauces.

Els llibrers de vell

Artícul principal → Buquinistas de París.
Un llibrer de vell.

Els llibrers de vell (bouquinistes, en francés) es varen convertir en part integral de les riberes del Sena en París. Els primers varen aparéixer sobre el moll Voltaire en 1891. Les seues chicotetes barraques verdes que oferixen principalment llibres rars o antics estan entre els llocs més fotografiats de la ciutat. S'autorisa a cada llibrer de vell a utilisar 8,2 metros d'espai. Són 245.

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 Entrada «París (vores del Sena)» en el lloc del Centre del patrimoni mundial de la UNESCO, disponible en llínea en: [1]. Consultat el 16 d'agost de 2018.
  2. ↑ «Pont et berges de la capitale sur li site de la ville de Paris». Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2010. Consultat el 14 de giner de 2009.
  3. ↑ «Les vores del Sena en París», ICOMOS, Évaluation dones organisations consultatives, mai 1991, sur li site du Centre du patrimoine mondial de l'UNESCO Evaluació de l'Orgue Assessor, maig de 1991, Lloc del Centre del Patrimoni Mundial de l'Unesco.
  4. ↑ « 600 - Riberes del Sena en París: delimitació de l'inscripció en la llista de 1991», en Nelly Martin, Atles dones biens français inscrits sur la lliste du patrimoine mondial, informe periòdic de 2005, Atles de l'architecture et du patrimoine, Ministère de la Culture (DAPA), en el Lloc del Centre del Patrimoni Mundial de l'Unesco: mapa a escala 1:25 000.
  5. ↑ Jean-François Legaret, «Li port autonome», en Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

Vore també

Bibliografia

  • París, vores del Sena per Arnaud Gourmand, Colecció Patrimoni mundial.

Enllaços externs

Commons


Referències