L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Oise (riu)

Plantilla:Ficha de cos d'aigua

El riu Oise és un riu franc-belga, afluent del riu Sena, en una llongitut total de 302 km, que naix en la província belga d'Henao, al sur de la ciutat de Chimay, en el massiç boscós de la Fagne, a una altitut de 309 m sobre el nivell d'el mar. Aproximadament als 20 km d'iniciar el seu recorregut, l'Oise es dirigix cap al sur per a creuar la frontera en França, seguint el seu curs en direcció cap al sur i el suroest per territori francés fins a desembocar en el Sena a l'altura de Conflans-Sainte-Honorine, en les rodalies de París, que queda aigües dalt del riu Sena. En un cabal mig de 110 m³ per segon, la superfície de la seua conca, que inclou territoris dels dos països pels que discorre, Bèlgica i França, és de 16.667 km². Encara que el riu Oise posseïx diversos afluents, el principal d'ells és el riu Aisne, que posseïx una conca de 7.752 km², lo que supon un gran percentage dels 16.667 km² de la conca de l'Oise. El riu Oise ha prestat el seu nom a tres departaments francesos: Oise, Valle de l'Oise i Sena i Oise (este últim desaparegut des de 1968 en motiu d'una reestructuració administrativa). Per una atra part, el riu Oise té una destacada presència en acontenyiments importants per a la història i la cultura de França.

Etimologia

L'actual nom del riu, Oise, deriva del nom llatí Isara, a la seua volta derivat de dos paraules en llengües prerromanas, abdós en el mateix significat. Es tracta de les veus is o viz, riu, i ar, curs d'aigua, este últim clarament documentat en territoris de llengües celtes, mentres que s'afirma que el primer és propi de la llengua ligur. El pas des de Isara fins al modern Oise pot explicar-se a partir de fenomens llingüístics de variació. Molt simplificadamente, es passaria des de Isara en primer lloc cap a Isasa, per a després, per oscurecimiento de les vocals, passar a Issa, a Isa i, finalment, a Oise.

Hidrologia

Erro al crear miniatura:
Conflans-Sainte-Honorine: El riu Oise desembocant en el riu Sena (l'Oise a l'esquerra, el Sena a la dreta).

El riu Oise és un riu en un cabal regular i mantingut a lo llarc de tot l'any. Durant un periodo de 48 anys, entre 1960 i 2007, les condicions del seu cabal han segut estudiades i analisades en la localitat de Pont-Sainte-Maxence, en el departament de l'Oise, en un punt situat un poc llunt de la desembocadura del riu en el Sena, pero que comprén en dit punt una conca de 14.200 km² sobre el total dels 16.667 km² de la conca, lo que supon puix un 85,2 % de la superfície de la mateixa. En dit lloc, el cabal mig anual del riu és de 109 m³ per segon. L'Oise presenta diverses fluctuacions estacionals del seu cabal, encara que sempre poc pronunciades. Té cabals més alts en hivern i primavera, en un cabal mensual mig de 142 à 187 m³ per segon, en nivells més elevats en els mesos de giner i febrer. Els cabals mínims es produïxen entre els mesos de juliol a octubre, en una punta mínima en setembre, en 47,4 m³ per segon, lo que no obstant és un cabal apreciable. No obstant, cal tindre en conte que el càlcul dels cabals mijos mensuals nos oculta diverses variacions de cabal internes en cada periodo, variacions que poden aplegar a tindre certa importància en térmens tant absoluts com a relatius. Durant el estiaje estiuenc, el VCN3 pot aplegar a caure fins als 21,0 m³, en cas de coincidir en un periodo quinquenal sec, cabal que seguix sent elevat si ho comparem en lo que succeïx en els rius de la conca mediterrànea en la pròpia França o més encara cas de comparar en els rius espanyols. El VCN3 és la cantitat mínima de cabal o cabal mínim a lo llarc de tres dies consecutius.


Pel que fa a les riuades del riu Oise, lo cert és que no solen ser excessivament importants. Aixina, el cabal instantàneu màxim medit va ser de 543 m³ per segon el 8 de giner de 2003, o el valor diari màxim registrat va ser de 665 m³ el 5 de febrer de 1995. El QIX 10, ou cabal calculat de riuada decenal és de 560 m³ per segon, el QIX 20 de 640 m³ i el QIX 50 de 750 m³. Els QIX 2 i QIX 5 tenen per la seua banda valors, respectivament, de 340 i 470 m³. De lo que es deduïx que les riuades corresponents a febrer de 1995 eren de tipo vigenal.[1]

A títul comparatiu:

  • el VCN3 i el QIX 10 del riu Marne en París són de 23 i de 510 m³/s (cabal mig 110);
  • els d'el riu Oise en Pont-Sainte-Maxence són de 21 i 560 m³/s (cabal mig 109);
  • els d'el riu Yonne en la seua desembocadura en el riu Sena són de 14 i 710 m³/s (cabal mig 93);
  • els d'el riu Loing en el seu desembocadora són de 3,2 i 190 m³/s (cabal mig 19);
  • els d'el riu Mosela poc abans de la frontera són de 13 i 1.500 m³/s (cabal mig 132);
  • els d'el riu Sena en Alfortville, abans de rebre les aigües del riu Marne, són de 43 i 1 200 m³/s (cabal mig 218);
  • per a terminar, els d'el riu Vienne en Nouâtre són de 25 i 2200 m³/s (cabal mig 201). Com a conclusió, es pot puix afirmar que el riu Oise és un riu de curs abundant i relativament regular, alimentat per unes precipitacions generalment moderades. El nivell de precipitació acumulat en la seua conca és de 243 mm anuals, lo que és moderat, inferior a les sifres habituals en el restant de França, encara que cal indicar que és superior a la mija de la totalitat de la conca del riu Sena (220 mm), conca de la que la conca del riu Oise és una de les seues parts. Per tant, el cabal específic (Qsp) és puix de 7,7 litros per segon i per quilómetro quadrat de conca.

Afluents

Per la dreta

Erro al crear miniatura:
El riu Viosne, afluent del riu Oise, en una postal de principis d'el XX.

Per la seua dreta, el riu Oise rep als següents afluents:

Per l'esquerra

Els afluents que el riu Oise rep per la seua esquerra són:

Municipalitat recorregudes

En Bèlgica

 
Les fonts del riu Oise, en Bèlgica, en el massiç de la Fagne, prop de Chimay.
 
El riu Oise a l'altura d'Hirson.
 
El riu Oise a l'altura de Guisa.

El riu Oise naix en el terme municipal (o comuna) de Chimay, en la província d'Henao (Bèlgica), per a ràpidament penetrar en territori francés.

En França

En la relació de comunas, es destaquen aquelles que o be contaven en més de 10 000 habitants (en 1999) o be eren capçaleres administratives.

Aisne

 
Els berges de l'Oise (Les vores de l'Oise), quadro impressioniste del pintor britànic Alfred Sisley (Galeria Nacional d'Art, Washington D. C.).


En el departament del Aisne, el riu Oise travessa o voreja sesenta y uno comunas:


Oise

Un total de cincuenta y tres comunas són travessades pel riu Oise al seu pas pel departament del Oise:

Valle de l'Oise

Un total de vintidós comunas del departament de Valle de l'Oise són travessades pel riu Oise:

 
El riu Oise al seu pas per la localitat de Butry-sur-Oise.

Yvelines

En el departament de Yvelines, són tres les comunas que voreja el riu Oise:


Illes en el riu

El riu Oise posseïx a lo llarc del seu recorregut diverses illes permanents en el seu caixer. D'entre les mateixes, citarem:

Valle d'Oise

El riu Oise en l'Història i la Cultura

Erro al crear miniatura:
El pont de Parmain (Valle de l'Oise) sobre el riu Oise, destruït per ingeniers militars francesos per a intentar frenar l'alvanç alemà cap a París en 1914, en el marc de la Primera Guerra Mundial.
Erro al crear miniatura:
Mapa de les operacions militars en el front occidental durant 1918, en el marc de la Primera Guerra Mundial, en el que s'aprecien les ofensives a lo llarc d'abdós vores del riu Oise.

Per la seua ubicació i per les seues pròpies característiques, el riu Oise té una destacada presència en acontenyiments importants per a la Història o la Cultura de França.

Història

En primer lloc, degut a que el riu Oise es troba en plena ruta d'alvanç des del nort cap a la capital de França, París, en una zona sense altures d'importància, ha segut en freqüència escenari de lluites i combats, ya que és un dels llocs en els que s'ha intentat frenar l'alvanç dels enemics cap a París i cap a l'interior del país.

Guerres en Espanya i Guerres de Religió

Aixina, des d'el XVI, durant les Guerres de religió de França, la conca de l'Oise va ser escenari de combats, inicialment entre el Regne de França i els Terços espanyols desplegats en Flandes, encara que també es varen produir lluites durant les Guerres de religió de França entre la Casa de Guisa (els principals dominis de la qual territorials es trobaven en la zona, centrats en la ciutat de Guisa), representada per Enrique I de Guisa, i el pretenent calvinista a la Corona francesa, Enrique de Borbón, posteriorment Enrique IV de França.


Primera Guerra Mundial

Per una atra part, en agost de 1914, en els primers compassos de la Primera Guerra Mundial, els eixèrcits alemans, en aplicació del Pla Schlieffen, varen penetrar en territori francés travessant Bèlgica, en l'idea de posteriorment seguir cap al sur, i una de les vies utilisades per al seu alvanç va ser precisament la vall del riu Oise, ben dotat de vies de comunicació que alvançaven directament cap a París. Per a frenar l'alvanç alemà, els ingeniers militars francesos varen recórrer a la destrucció de ponts de tot tipo a lo llarc del riu. L'alvanç alemà només va poder ser detingut despuix de la victòria de les tropes aliades en la primera batalla del Marne, a primers de setembre de 1914. Despuix de la derrota, les tropes alemanes es varen replegar a una llínea que seguia aproximadament el caixer del riu Aisne, un dels principals afluents del riu Oise. Durant els anys 1914 a 1918 la situació en tot el front occidental va permanéixer sense canvis destacats, a pesar de la durea dels combats i de l'us de gasos asfixiants per a intentar superar la guerra de trincheres. La situació va donar un gir a partir de la firma el 3 de març de 1918 del Tractat de Brest-Litovsk, pel que Rússia abandonava la lluita, ya que un total de 44 divisions alemanes varen ser lliberades del combat contra Rússia i transferides al front occidental, sent la vall del riu Oise un dels llocs en que va haver durs enfrontaments. L'alvanç alemà (vejau el mapa adjunt) va conseguir per un temps que, per primera volta des de 1914, la ciutat de París quedara a l'alcanç de la artilleria alemana, fins que els alemans varen ser novament rebujats cap al nort en juliol, despuix d'una série de cruents combats de desgast planificats pel general Ferdinand Foch, aprofitant l'aporte que va supondre l'arribada al front de tropes nortamericanes.

Segona Guerra Mundial

Erro al crear miniatura:
Distintes fases de l'evolució del Pla groc, les planificacions de la Wehrmacht per a la batalla de França.

En maig de 1940, durant la batalla de França, al principi de la Segona Guerra Mundial, el general alemà Erich von Manstein va propondre que, per a evitar les fortificacions construïdes pel Eixèrcit francés en la Llínea Maginot, la Wehrmacht les rodejara, penetrant en França a través de les Ardenas. Encara que el primer objectiu era el sege i destrucció de les tropes aliades que hagueren entrat en Bèlgica en apoyo de l'Eixèrcit belga, no es descartava una repetició de l'alvanç cap a París a través de la vall del riu Oise, com de fet esta volta sí que va succeir.


Durant el més de maig, els Panzer alemans varen acorralar a les tropes aliades en una bossa en Dunkerque, bossa que va ser evacuada per la Royal Navy britànica (Operació Dinamo). El 5 de juny, les tropes alemanes varen travessar el riu Somme per a alvançar cap al sur per la vall de l'Oise, alcançant i ocupant París pocs dies despuix, lo que va obligar al Govern francés a la firma del armistici en Alemània el 22 de juny. El 6 de juny de 1944, despuix del desembarc en Normandia dels Aliats i la batalla victoriosa per a estos pel control de Normandia, la situació es va plantejar a l'inversa: els Eixèrcits aliats varen alvançar cap al nort i el nordest, a partir del París recent lliberat en 25 d'agost, per a procedir a la lliberació de Bèlgica i Holanda i penetrar posteriorment en el territori alemà. Una de les vies utilisades per a l'alvanç de les tropes aliades va ser igualment el curs del riu Oise, en contra direcció a la seguida pels alemans quatre anys abans.

Cultura

 
Barcos en l'Oise, quadro de Charles-François Daubigny en el riu Oise com a protagoniste (Museu delouvre, París).

Tenint en conte la rodalia a París del riu Oise, lo que fa que siga accessible per carretera o des del riu Sena en barco en facilitat, el riu ha segut objecte d'atenció per part de diversos pintors, com Alfred Sisley o Charles-François Daubigny.

Charles-François Daubigny

Charles-François Daubigny (naixcut en 1817 en París i fallit en 1878 en la mateixa ciutat), membre de la cridada escola de Barbizon, que està considerat com un dels precursors del impressionisme, va destacar especialment per les seues obres de temàtica paisagística, incloent numerosos eixemples de paisages fluvials, en un interés preferent pel riu Oise. Un d'estos últims és Barcos en l'Oise, actualment depositat en el Museu delouvre de París, que pot contemplar-se a la dreta d'estes llínees. Un atre és Eixida de la lluna en les riberes del riu Oise (Museu Thyssen-Bornemisza).[2]


Camille Pissarro

Camille Pissarro, un pintor també impressioniste, naixcut en Saint-Thomas en 1830 i fallit en París en 1903, va tindre en els anys 1870 i 1880 un cridat Periodo de Pontoise (per la localitat de Pontoise, a la vora del riu Oise), durant el qual va pintar obres relatives al mateix, com és el cas de En el riu Oise - Pontoise.[3]

Alfred Sisley

Alfred Sisley, un pintor impressioniste de nacionalitat britànica, a pesar d'haver naixcut en París el 30 d'octubre de 1839 (i fallit en Moret-sur-Loing el 29 de giner de 1899), va pintar també varis quadros sobre temàtica fluvial, entre els que es troba Els berges de l'Oise (Les vores de l'Oise), quadro de 1877-1878 que s'exhibix actualment en la National Gallery of Art de Washington, en Estats Units.

Enllaços externs

Commons

Notes i referències

  1. ↑ El QIX 20 o cabal calculat per a una riuada vigenal és el cabal calculat per a una riuada que estadísticament no es produïx sino cada vint anys. Es calcula també el QIX 50, és dir, el valor del cabal calculat per a una riuada cincuentenal, és dir, cada 50 anys. Per a terminar, el QIX 2 i el QIX 5 són els cabals calculats per a una riuada cada dos o cinc anys, respectivament. Tots estos càlculs permeten apreciar i valorar els riscs a curt determini de les avingudes dels rius.
  2. ↑ «''Eixida de la lluna en les riberes del riu Oise» (en castellà). Museu Thyssen-Bornemisza. Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2007. Consultat el 19 d'octubre de 2007.
  3. ↑ «Camille Pissarro. En el riu Oise - Pontoise» (en castellà). Copiar-te. Consultat el 22 d'octubre de 2007.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oise_(riu)&oldid=1204743»