Riu Oise
El riu Oise és un riu franc-belga, afluent del riu Sena, en una llongitut total de 302 km, que naix en la província belga d'Henao, al sur de la ciutat de Chimay, en el massiç boscós de la Fagne, a una altitut de 309 m sobre el nivell de el mar. Aproximadament als 20 km d'iniciar el seu recorregut, l'Oise es dirigix cap al sur per a creuar la frontera en França, seguint el seu curs en direcció cap al sur i el suroest per territori francés fins a desembocar en el Sena a l'altura de Conflans-Sainte-Honorine, en les rodalies de París, que queda aigües dalt del riu Sena.
En un cabal mig de 110 m³ per segon, la superfície de la seua conca, que inclou territoris dels dos països pels que discorre, Bèlgica i França, és de 16.667 km².
Encara que el riu Oise posseïx diversos afluents, el principal d'ells és el riu Aisne, que posseïx una conca de 7.752 km², lo que supon un gran percentage dels 16.667 km² de la conca de l'Oise.
El riu Oise ha prestat el seu nom a tres departaments francesos: Oise, Valle de l'Oise i Sena i Oise (este últim desaparegut des de 1968 en motiu d'una reestructuració administrativa).
Per una atra part, el riu Oise té una destacada presència en acontenyiments importants per a l'història i la cultura de França.
Etimologia
L'actual nom del riu, Oise, deriva del nom llatí Isara, a la seua volta derivat de dos paraules en llengües prerromanas, abdós en el mateix significat. Es tracta de les veus is o viz, riu, i ar, curs d'aigua, este últim clarament documentat en territoris de llengües celtes, mentres que s'afirma que el primer és propi de la llengua ligur.
El pas des de Isara fins al modern Oise pot explicar-se a partir de fenomens llingüístics de variació. Molt simplificadamente, es passaria des de Isara en primer lloc cap a Isasa, per a després, per obscuriment de les vocals, passar a Issa, a Isa i, finalment, a Oise.
Hidrologia
El riu Oise és un riu en un cabal regular i mantingut a lo llarc de tot l'any. Durant un periodo de 48 anys, entre 1960 i 2007, les condicions del seu cabal han segut estudiades i analisades en la localitat de Pont-Sainte-Maxence, en el departament de l'Oise, en un punt situat alguna cosa llunt de la desembocadura del riu en el Sena, pero que comprén en dit punt una conca de 14.200 km² sobre el total dels 16.667 km² de la conca, lo que supon puix un 85,2 % de la superfície de la mateixa. En dit lloc, el cabal mig anual del riu és de 109 m³ per segon.
L'Oise presenta diverses fluctuacions estacionals del seu cabal, encara que sempre poc pronunciades. Té cabals més alts en hivern i primavera, en un cabal mensual mig de 142 à 187 m³ per segon, en nivells més elevats en els mesos de giner i febrer. Els cabals mínims es produïxen entre els mesos de juliol a octubre, en una punta mínima en setembre, en 47,4 m³ per segon, lo que no obstant és un cabal apreciable. No obstant, cal tindre en conte que el càlcul dels cabals mijos mensuals nos oculta diverses variacions de cabal internes en cada periodo, variacions que poden aplegar a tindre certa importància en térmens tant absoluts com a relatius.
Durant el estiaje estiuenc, el VCN3 pot aplegar a caure fins als 21,0 m³, en cas de coincidir en un periodo quinquenal sec, cabal que seguix sent elevat si ho comparem en lo que succeïx en els rius de la conca mediterrànea en la pròpia França o més encara cas de comparar en els rius espanyols. El VCN3 és la cantitat mínima de cabal o cabal mínim a lo llarc de tres dies consecutius.
Pel que fa a les riuades del riu Oise, lo cert és que no solen ser excessivament importants. Aixina, el cabal instantàneu màxim medit va ser de 543 m³ per segon el 8 de giner de 2003, o el valor diari màxim registrat va ser de 665 m³ el 5 de febrer de 1995. El QIX 10, ou cabal calculat de riuada decenal és de 560 m³ per segon, el QIX 20 de 640 m³ i el QIX 50 de 750 m³. Els QIX 2 i QIX 5 tenen per la seua banda valors, respectivament, de 340 i 470 m³. De lo que es deduïx que les riuades corresponents a febrer de 1995 eren de tipo vigenal.[1]
A títul comparatiu:
- el VCN3 i el QIX 10 del riu Marne en París són de 23 i de 510 m³/s (cabal mig 110);
- els del riu Oise en Pont-Sainte-Maxence són de 21 i 560 m³/s (cabal mig 109);
- els del riu Yonne en la seua desembocadura en el riu Sena són de 14 i 710 m³/s (cabal mig 93);
- els del riu Loing en el seu desembocadora són de 3,2 i 190 m³/s (cabal mig 19);
- els del riu Mosela poc abans de la frontera són de 13 i 1.500 m³/s (cabal mig 132);
- els del riu Sena en Alfortville, abans de rebre les aigües del riu Marne, són de 43 i 1 200 m³/s (cabal mig 218);
- per a terminar, els del riu Vienne en Nouâtre són de 25 i 2200 m³/s (cabal mig 201).
Com a conclusió, es pot puix afirmar que el riu Oise és un riu de curs abundant i relativament regular, alimentat per unes precipitacions generalment moderades. El nivell de precipitació acumulat en la seua conca és de 243 mm anuals, lo que és moderat, inferior a les sifres habituals en el restant de França, encara que cal indicar que és superior a la mija de la totalitat de la conca del riu Sena (220 mm), conca de la que la conca del riu Oise és una de les seues parts. Per tant, el cabal específic (Qsp) és puix de 7,7 litros per segon i per quilómetro quadrat de conca.
Notes i referències
- ↑ El QIX 20 o cabal calculat per a una riuada vigenal és el cabal calculat per a una riuada que estadísticament no es produïx sino cada vint anys. Es calcula també el QIX 50, és dir, el valor del cabal calculat per a una riuada cincuentenal, és dir, cada 50 anys. Per a terminar, el QIX 2 i el QIX 5 són els cabals calculats per a una riuada cada dos o cinc anys, respectivament. Tots estos càlculs permeten apreciar i valorar els riscs a curt determini de les avingudes dels rius.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Oise» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.