Ciutadella de Jaca
La ciutadella de Jaca, cridada fins a el XIX castell de Sant Pedro, és una fortalea de traça italiana ubicada en la ciutat oscense de Jaca.
Declarada monument històric-artístic el 28 de juny de 1951, va ser restaurada en 1968.
En un dels seus pabellons es troba el Museu de Miniatures Militars. Les seues sales acullen 23 diorama, que reunixen més de 35 000 figures de plom d'uns dos centímetros d'altura. Es tracta de fidedignes i artístiques recreació d'escenes bèliques, que van des de l'eixèrcit del faraó de l'Antic Egipte fins a l'actualitat. Es presta especial atenció a el història militar d'Espanya.
El 5 de juny de 2021 el Cap d'Estat Major de l'Eixèrcit de Terra (JEME), general d'eixèrcit Francisco Javier Varela Sales, va inaugurar lSala de Batalles' que mostra l'exposició permanent 'Fets d'armes, fets d'art', un conjunt d'obres de distints autors i époques que varen ser donadas a l'Estat espanyol per Pedro Ramón i Cajal.[1]
La Ciutadella va ser utilisada per l'eixèrcit espanyol fins a l'any 2008, data en la que va passar a ser gestionada per l'ajuntament de la ciutat.[2]
Història
editar.jpg){kind=link}
Va ser manada edificar per Felipe II a finals de 1592 despuix dels greus desórdens ocorreguts en la fugida d'Antonio Pérez[3] i com a part de la llínea defensiva front a França de la que també formaven partix el Fort de Santa Elena, en Biescas, i la Ciutadella de Pamplona. Es va encomanar la seua construcció a l'ingenier italià Tiburzio Spannocchi.
Com s'ha indicat, la ciutadella es va alçar en l'objecte de controlar els passos fronteriços en el regne de França i de contindre les incursions armades dels hugonotes. En certa mida, estos objectius els va complir ya que varen ser contats i irrellevants els incidents bèlics registrats des de el XVI fins a el XVIII.
En la guerra de Successió, la ciutadella i, per tant, Jaca, varen recolzar al bando dels borbones. Per este motiu el rei Felipe V va concedir a la ciutat els títuls de “Fidelísima” i “Vencedora”.[4]
Durant la guerra de l'Independència Espanyola la guarnició es va rendir al general Suchet el 21 de març de 1809 i va permanéixer en poder de les tropes napoleòniques fins al 18 de febrer de 1814, quan va ser recuperada per Francisco Espoz i Mina.
En les guerres carlistas la ciutadella va permanéixer baix control del govern nacional.
Durant la Guerra Civil, la planta baixa va ser utilisada pel bando sublevat com camp de concentració de presoners republicans,[5] inicialment operatiu en el quarter de la Victòria. Tenia capacitat per a 120 interns, pero va aplegar a triplicar eixa cantitat. El "camp estable" de Jaca va funcionar entre novembre de 1937 i el 21 de maig de 1939, ya finalisada la lluita. Les condicions d'internament eren penoses; el governador militar d'Osca va informar de que els seus soldats podrien contagiar-se o vore mermada la seua moral ciudadela de Jaca. En febrer de 1944 va ser reobert per a recloure a exiliats espanyols que retornaven de França, confiats en les promeses del dictador Franco de que no serien represaliados.[6]
Descripció
editarLa fortalea té planta estrelada de cinc puntes i es conserva pràcticament intacta des de la seua construcció. Observa les característiques d'una fortalea italiana, i manté tots els seus elements; fos, baluarts, escarpas i contraescarpes, quarters per a l'estage de la tropa, polvorins i túnels. L'accés es realisa creuant el fos a través d'un pont de tres arcs més un pont levadizo per a accedir a la porta del recint.[7]
Emplaçament
editarPer a la construcció de la fortalea es va elegir l'arraval de La nostra Senyora de Burnao –“Burgo Nou”- situat fòra de les muralles de Jaca. Es tractava d'un barri en una vintena de cases i dos convents, el de Sant Francisco i el dels canonges agustinos de Santa Cristina de Somport. Totes varen ser expropiades i demolides para, d'acort en les prescripcions de l'época, establir fòra de la ciutadella, en la zona dels glacis, un espai rebujat, sense edificacions ni arbres que facilitaren l'aproximació i pren de posicions dels assaltants.[8]
Fos i glacis
editarUn ampli i profunt fos rodeja la muralla en la finalitat d'evitar l'accés dels atacants. Té 1066 metros de perímetro. No va ser concebut per a estar anegado per aigua. Tres poternas permetien l'eixida de soldats per a repelir als atacants i una d'elles donava pas a la cavalleria. En l'actualitat alberga una manada de cérvols. L'espai exterior confrontant en el fos està defés per glacis, les defenses alvançades de la ciutadella.
Baluarts
editarReforcen cada u dels cinc vèrtiços de la ciutadella. Tenen com a finalitat protegir els murs laterals i amprar l'artilleria contra els atacants per mig de fòc creuat realisat des de les casamatas. Es denominen Santa Bàrbara, Espanya, Sant Francisco, en recort del convent derribat per a la construcció de la ciutadella; Santa Orosia, patrona de Jaca; i Sant Pedro, el titular de la ciutadella.
Porta
editarData de 1613, va ser proyectada per Jorge Sorbis en 1613, qui en la traça va senyalar que s'havia inspirat en la de la ciutadella de Pamplona. És d'estil barroc, com es desprén del almohadillado de la pedra, i la presidix l'escut de la monarquia espanyola. L'arremata una galeria de quatre arcs, des de la que els soldats vigilaven l'accés, i culmina en una espadaña la campana de la qual anunciava les activitats de la tropa. Un pont levadizo dona pas a un túnel en el que es trobava el lloc de guàrdia.
Plaça d'Armes
editarReproduïx la planta pentagonal de la ciutadella. Ací es formava la tropa, es feyen els eixercicis d'instrucció i tenien lloc els actes solemnes, ademés d'oferir servicis i establiments per a la tropa, com la taverna, forn i carniceria. En els voltants hi havia dos pous d'aigua potable. El sol era de terra batuda, encara que en la restauració de 1968 es pavimentó. Des de 1969, en el seu centre s'alça l'estàtua de Felipe II, promotor de la ciutadella.
Quarters
editarInicialment la plaça d'armes estava rodejada per edificis independents, en la finalitat de facilitar l'accés dels soldats als baluarts i muralles en cas d'atac i, ademés, per a evitar la propagació d'incendis. Posteriorment es varen unificar per a marcar el perímetro de la plaça i permetre transitar baix els seus soportales.
Polvorins
editarEs troben en el mur nort, estan protegits per la muralla i coberts per volta de canó. La volta és de pedra porosa, que absorbix l'humitat per a, d'esta manera, assegurar l'adequada conservació de la pólvora.
Capella
editarEn el costat oriental de la plaça, des de 1679 es troba la capella, dedicada a sant Pedro, titular de la fortalea. Va substituir a la que va començar a construir-se en 1592 en els voltants del baluart de Santa Orosia.[9] L'actual és barroca, com manifesten el frontón partit i les columnes salomòniques de la frontera, que presidix l'image de sant Pedro. En l'interior es conserven una pila bautismal romànica, un retaule barroc en una pintura moderna, concretament de 1985, i el sepulcro renaixentiste de Juan de Velasco, primer maestre de la ciutadella, fallit en 1597 [10].
Galeria d'imàgens
editar-
Vista aérea de la fortalea
-
Pati d'armes
-
Exterior
-
Porta d'entrada
-
Polvorins
-
"Llibre de la cura del castell de Jaca" (1679)
-
Museu de Miniatures Militars. Diorama de l'I Guerra Mundial
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Inauguració de l'exposició permanent 'Fets d'armes, fets d'art'.
- ↑ SIPCA
- ↑ http://www.ciudadeladejaca.es/ La ciutadella de Jaca
- ↑ Arc, (1945), p. 287.
- ↑ «Camp de concentració de Jaca».
- ↑ Hernández de Miguel (2019). Els camps de concentració de Franco, Penguin Random House, pp. 15 i 214. ISBN 978-84-666-6478-3.
- ↑ «Ficha en ARCA». Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2016. Consultat el 18 d'agost de 2017.
- ↑ Arc, (1945), p. 285.
- ↑ Mayorga, (2023), p. 224.
- ↑ Mayorga, (2023), pp. 27-44.
Bibliografia
editar- Arc, Ricardo de el “La ciutadella de Jaca”, en Archiu Espanyol d'Art, 1945, n. 71, pp. 277-291.
- Cambra Muñoz, Alica "La ciutadella del rei de Jaca", en Signes. Art i Cultura en Osca: De Forment a Lastanosa. S. XVI-XVII, Saragossa, 1994, pp. 87-95.
- Mayorga, Marcos Juan de Velasco. Primer maestre de camp de la ciutadella de Jaca. Saragossa, Pregunta, 2023,
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciudadela de Jaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.