Wikipedia en náhuatl

La Huiquipedia o Wikipedia en náhuatl és la versió de Wikipedia en este idioma, va donar inici el 10 d'agost de 2003; esta versió de l'enciclopèdia conta en Plantilla:Variables artículs al dia 17 de juliol de 2026; té Plantilla:Variables usuaris, dels quals Plantilla:Variables són actius.^[1] La Wikipedia en náhuatl és la segona Wikipedia més gran en idiomes americans despuix de la Wikipedia quechua.^[2]

Història

L'usuari Piolinfax d'orige belga va crear la primera pàgina de la Huiquipedia el 10 d'agost de 2003 i la va cridar Ātl i després es va traslladar a Atl (en espanyol "aigua") el qual va anar treball conjunt en l'usuari espanyol Youssefsan qui es va encarregar de buscar usuaris hispanohablante que s'interessaren pel proyecte i que colaboraren en el mateix.

El primer usuari mexicà en coneiximents de náhuatl registrat en esta Wikipedia amerindia va ser Netza; i el primer usuari parlant de náhuatl va ser Akapochtli, un important defensor de la Wikipedia náhuatl que va millorar i va ajudar als primers usuaris o administradors a donar-li un sentit objectiu en este mig electrònic. L'usuari mexicà en major número d'edicions va ser Marrovi i l'administrador més actiu és Ricardo gs.

La primera redacció va ser la següent: =NILTZE!=, una salutació de benvinguda que correspon a "hola" de l'espanyol, va anar el començ del primer artícul en náhuatl que es va cridar Calixatl (Portada) i que va ser escrit per Youssefsan. L'usuari Amoxtlacatl, va anar el primer en cridar a la Wikipedia náhuatl com Huiquipedia el 6 de setembre de 2003, lo que és un derivat fonètic que té el seu orige en l'escritura del náhuatl clàssic.

A partir del 2005 varen sorgir les primeres discrepàncies entre els usuaris de Metawiki per la poca afluència de parlants natius del náhuatl i el principal tema de discussió és l'us de registre del ISO3 nah, el qual va ser descrit per llingüistes de la Wikipedia en espanyol com la clau d'una macrolengua que no aludix a una forma específica del náhuatl parlat en actualitat, de la qual existixen 30 variants.

L'escritura de l'idioma náhuatl en esta Wikipedia va seguir una tendència a la forma estandardisada del náhuatl colonial encara que durant la seua existència varis usuaris han propugnat utilisar un sistema diferent, els primers artículs editats varen ser xochitl, metztli, Quetzalcoatl, Tlaloc, coyotl, Tonatiuh, papalotl, coatl, entre uns atres.

Per la falta d'informació i criteris editorials, en 2007 va ser duta una solicitut a Metawiki de consulta per a eliminar la Huiquipedia, argumentant dos punts:

L'escritura del náhuatl clàssic correspon a una llengua morta.
Els parlants natius no es varen interessar en redactar en la seua pròpia llengua.

Esta proposta que anava en contra dels principis de Wikimedia Foundation,^[3] òbviament no va prosperar, sent finalment la conclusió de que el náhuatl no és la llengua d'una nació i que no és solament responsabilitat dels parlants natius, ya que Wikipedia està oberta al coneiximent en a on aquelles persones que no tenen al náhuatl com a llengua materna no poden ser excloses del proyecte.

En 2008 una atra volta es va reflexionar sobre l'escritura, alguns proponien que deuria ser la moderna i no la clàssica, fent referència als texts editats per la SEP i algunes pàgines d'Internet; no obstant, en eixe moment no existia cap escritura oficial del náhuatl, ademés de que cada dialecte o variant llingüística presenta traces particulars que es veuen reflectits en la seua escritura local, lo que no ajuda a establir una única escritura oficial. Per lo que es va continuar escrivint en els lineamientos establits des de 2005.

En 2011 novament es va replantejar les polítiques de Wikipedia náhuatl, pensant en l'inclusió de parlants natius, en lo que es va optar per usar un interfaç múltiple per a l'obertura de nous portals en les variants llingüístiques del náhuatl més parlades, ya que usar el ISO3 nah permetia que no anaren ignorades les variants nahuas i que ademés s'integraren com una llengua comuna i no fragmentada.

El 23 d'agost de 2014, Wikipedia náhuatl va alcançar els 10 000 artículs, sent Sant Miguel Tzinacantepec, l'artícul que va correspondre a la sifra.^[4]

L'1 de juliol del 2025 l'usuari Akapochtli duent un procés "controlat", impon una escritura simplificada per a facilitar l'edició a través de mijos electrònics. Durant 15 dies manipula la votació, per a obtindre el resultat desijat, promovent diacrítics per a donar pas a una escritura simplificada del náhuatl en mig de l'ignorança, la qual no es apega a l'escritura dels mijos de comunicació oficials i de govern. Tirant a perdre el proyecte, borrant artículs indiscriminadament i controlant la wikipedia en la seua totalitat.

Wikipedistas de parla náhuatl fan la seua aparició per primera volta en Wikimanía Mexico City per a intentar buscar estratègies de mejoramiento de la Huiquipedia, lo que en realitat no ha fructificat, sent un atre dels fracassos d'alguns activistes en falta de visió i enteniment de les necessitats de la Huiquipedia. L'inclusió i participació d'estos usuaris no ha aportat molt en realitat.

Antiga ortografia

Inicialment, els primers usuaris varen intentar usar una escritura moderna, més apegada a la fonologia llingüística, en oposició a els qui usaven una escritura més conservadora. A partir de 2005 el grup més actiu va decidir usar l'ortografia colonial, pero al mateix temps també marcar algunes característiques molt pròpies d'esta llengua, les quals varen ser descrites per primera volta per Horacio Carochi en la seua Art de la llengua mexicana de 1645 i posteriorment represes per José Augustín Aldama i Guevara (1754), estudiosos que es varen preocupar per consignar sense falta totes les minucias de la pronunciació de la llengua (vocals llargues, vocals curtes i saltillo).

L'ortografia de Carochi té les següents característiques:

Les vocals llargues s'escriuen en un macrón damunt (ā, ē, ī, ō);
les vocals curtes s'escriuen sense cap indicació (a, i, i, o);
el saltillo en mig de la paraula s'escriu en un accent greu sobre la vocal anterior (à, è, ì, ò); i
el saltillo en posició final es representa en un accent circunflejo (â, ê, î, ô).
marca el vocatiu en un accent agut sobre l'i final (é).

L'ortografia de Aldama i Guevara té les següents característiques:

les vocals llargues s'escriuen en un accent agut (á, é, í, o);
les vocals curtes s'escriuen sense cap indicació (a, i, i, o);
el saltillo en mig de la paraula s'escriu en un accent greu sobre la vocal anterior (à, è, ì, ò); i
el saltillo final es representa en un accent circunflejo (^).
Marca el vocatiu simplement en i.

Este sistema, alguna cosa complex, no es va usar mai en Huiquipedia,^[5] l'ortografia que es va implementar és la que utilisa Frances Karttunen (1983), entre atres estudiosos moderns; ya que respecta les característiques de la llengua, sent similar a les dos formes anteriors pero en #simplificació, sent les següents les seues característiques:

Les vocals llargues s'escriuen en un macrón damunt (ā, ē, ī, ō);
les vocals curtes s'escriuen sense cap indicació (a, i, i, o);

el saltillo s'escriu sempre com una h precedida d'una vocal, sense importar si la seua posició és en mig o al final de la paraula.
marca el vocatiu en un accent agut sobre l'i final (é).

Per discrepàncies sobre esta proposta ortogràfica, els usuaris de major activitat dins del proyecte, varen acordar des de 2008 que devia existir llibertat d'escritura en redactar un artícul, açò va ser reforçat en maig del 2011 quan es va incorporar l'introducció de "pestanyes" de les variants dialectals de l'idioma náhuatl, integrant aixina les #ortografia noves que es proponen en les distintes variants del náhuatl, açò en la finalitat de congregar a nous usuaris que tingueren este idioma com a llengua materna. La proposta va ser represa d'algunes Wikipedias italianes com la Wikipedia en idioma lombardo o la Wikipedia en emiliano-romañol que utilisen un sistema combinat per a integrar els dialectes o varietats en un mateix proyecte.

Crítiques a la Wikipedia en náhuatl

La principal crítica que rep la Wikipedia, de la mateixa manera que el restant de proyectes de Wikimedia Foundation, és d'aquells usuaris que han segut bloquejat o que tenen edicions conflictives. Moltes voltes estos usuaris solen exagerar la "crítica" sobredimensionar.

En el cas de la Wikipedia náhuatl, durant anys un usuari en desacort va mantindre una campanya de senyalisacions en contra de l'us de l'ortografia del religiós Horacio Carochi, la qual de fet mai es va usar com a tal. Açò mai va ser en realitat un problema, ya que els bibliotecaris sempre han permés l'us d'atres sistemes. És de notar que este usuari no és l'únic que vol impondre el seu criteri, entre els parlants de les distintes regions sol haver una gran confusió respecte a l'escritura que deu regir, lo que els du a defendre la forma en que inicialment ho varen deprendre.

Verdaderes crítiques o reflexions emanen de la calitat dels artículs, la qual en la seua majoria, és molt baixa. És dir, que es varen crear per volum sense importar el contingut.

Un atre dels #senyalament és la poca activitat de verdaders natiu parlants d'este idioma. Aspecte que no es relaciona en els usuaris actius, els qui a pesar dels esforços per invitar i orientar a nous usuaris, estos simplement no s'incorporen.

A la data de 2010, esta edició de Wikipedia va ser la segona sobre el número d'artículs publicats en llengües indígenes d'Amèrica. A pesar d'existir una població gran de nahuatlahtos o nahua parlants, la Wikipedia en náhuatl té menys artículs en comparació la Wikipedia en quechua, pero una cantitat major que la Wikipedia en navajo, la qual destaca per la calitat en els seus artículs respecte al quechua i al náhuatl. Molts factors influïxen per a que la població nahua no participe activament en la Huiquipedia, el principal són els nivells d'educació, el segon, els valores aspiracions dels individus, els qui s'enfoquen en la manutenció i el benestar familiar, abans que cultivar la llengua. Els qui s'integren a l'enciclopèdia solen ser mexicans que no són pròpiament parlants natius, pero que tenen una afició principalment pel náhuatl clàssic. Ademés ascendix el número d'usuaris que òbrin un conte en Wikipedia náhuatl la llengua materna del qual és anglés, alemà, francés, polac, holandés i rus, encara que tampoc són molt actius.

Dates clau

El 10 d'agost de 2003 inicia el proyecte en l'artícul Atl
El 6 de juny de 2009 alcança els 5000 artículs en Campora San Giovanni
El 23 d'agost de 2014 alcança els 10 000 artículs en San Miguel Tzinacantepec
L'1 de juliol de 2015 s'autorisa l'escritura simplificada per a facilitar l'edició a través de mijos electrònics.^[6]
El 10 de decembre de 2015 alcança els 11 111 artículs en Capolin, Yancuic Mexihco
El 31 de maig de 2016 quan s'havien reglotat els 14 000 artículs, es replantegen estratègies i es reflexiona sobre el contingut, casi nul, dels artículs. Lo que va generar tot un nou procés de neteja a partir d'esta data.

L'excessiva creació de pàgines per mig de "plantilles" que dien exactament lo mateix, es va convertir en un bulo, a on s'exaltava la cantitat per damunt de la calitat. En la seua majoria, pàgines creades en mija frase i boniques imàgens feyen creure que Huiquipedia "millorava" i "creixia", lo que era en realitat una ilusió. Les accions immediatament preses varen ser revisar els continguts i tot allò que fora superfluo i innecessari seria borrat; més de 7 mil artículs varen ser eliminats para a partir de lo que quedava, fòra reestructurada l'enciclopèdia, treball que continua.^[7]

Colaboradors

En Huiquipedia han participat usuaris de pràcticament tota parla hispana, no obstant, els que han segut constants o notables han segut molt pocs. En general els artículs han segut publicats en poques edicions, ya que no existixen artículs controversiales, solament un grapat de pàgines han tingut numeroses edicions entre les que es troben Tehtlahtol, Mèxic, Náhuatl, Municipis de Mèxic, Cultura Asteca i Botànica; açò degut més a l'estil de l'usuari que a l'artícul en sí.

Vore també

Anex:Llengües indígenes americanes en wikipedia

Referències

↑ El número d'usuaris actius sempre ha segut inferior al registrat automàticament, mentres el sistema registra participacions en un periodo curt, incloent accions de bots i bibliotecaris globals, la realitat és que els qui "activament participen" són de dos a cinc usuaris (açò des de 2017 fins al present).
↑ L'història i els nous temps de l'antiga llengua náhuatl
↑ La política és obrir noves Wikipedias, no tancar-les. No existix cap sol cas de que s'haja tancat alguna.
↑ Actualment borrat per falta de contingut.
↑ No per lo manco de manera sistemàtica, l'excepció ha segut un usuari que és qui la va usar.
↑ La qual cosa de fet era innecessari. Des dels inicis de la Huiquipedia existia la llibertat d'escriure en el sistema que anara més pràctic per a cada usuari, sempre es respecte açò i inclús, seguix vigent.
↑ Es conserven tres llistats dels artículs superfluos: el primer i el segon en la seua majoria eren pàgines buides, algunes en senyes equivocades. La tercera és d'aquells artículs que en veritat eren prou mals; informació falsa, bulos, etc.

Bibliografia

Aldama i Guevara, Joseph Augustin. Art de la llengua Mexicana. Imprenta Nova de la Biblioteca Mexicana, Mèxic, 1754. [1]
Karttunen, Frances. An Analytical Dictionary of Nahuatl.[2] Austin, University of Texas Press. 1983
Carochi, Horacio. Art de la llengua mexicana: en la declaració dels adverbis della. (Edició facsimilar de la de 1645) UNAM, 1983.
Launey, Michel. Introducció a la llengua i lliteratura náhuatl. UNAM, Mèxic, 1992.

Enllaços externs

Huiquipedia. In Iōllōxoxouhqui Cēntlamatilizāmoxtli

Plantilla:Llengües indígenes americanes en wikipedia

[1] El número d'usuaris actius sempre ha segut inferior al registrat automàticament, mentres el sistema registra participacions en un periodo curt, incloent accions de bots i bibliotecaris globals, la realitat és que els qui "activament participen" són de dos a cinc usuaris (açò des de 2017 fins al present).

[2] L'història i els nous temps de l'antiga llengua náhuatl

[3] La política és obrir noves Wikipedias, no tancar-les. No existix cap sol cas de que s'haja tancat alguna.

[4] Actualment borrat per falta de contingut.

[5] No per lo manco de manera sistemàtica, l'excepció ha segut un usuari que és qui la va usar.

[6] La qual cosa de fet era innecessari. Des dels inicis de la Huiquipedia existia la llibertat d'escriure en el sistema que anara més pràctic per a cada usuari, sempre es respecte açò i inclús, seguix vigent.

[7] Es conserven tres llistats dels artículs superfluos: el primer i el segon en la seua majoria eren pàgines buides, algunes en senyes equivocades. La tercera és d'aquells artículs que en veritat eren prou mals; informació falsa, bulos, etc.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]