Chuao
Chuao és una parròquia veneçolana ubicada en una zona costeña en l'extrem nort del municipi Santiago Mariño, estat Aragua, Veneçola. Famós per 400 anys de sembradíos de cacao criollo (Theobroma cacao), que és l'espècie que produïx la llavor de cacao de més alta calitat del món i que corre el risc d'extinció. Chuao està ubicat en les faldes de la cordillera de la Costa, lo que li afig els elements naturals peculiars de la faixa llitoral del parc nacional Henri Pittier. La paraula Chuao és una paraula indígena que, en llengua caribe, significa o té relació en l'aigua.[1]
Despuix del cultiu de cacao, la peixca de mar és en l'actualitat la segona activitat en importància per a la comunitat.[2] Per al 2007, el cacao de Chuao és l'únic en Veneçola que té el respal d'un certificat de denominació d'orige.[3]
Ubicació
[editar | editar còdic]Travessat pel riu Chuao, la parròquia de Chuao està ubicada en un bell i profunda vall de la conca del riu, entre les poblacions de Choroní i Maya.[2] El poble és el cor dels Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de superfície terrestre de la parròquia,[4] el qual es troba a 6 quilómetros del mar Carib, accessible per carretera de concret, a a on també desemboca el riu. No existixen carreteres que conduïxquen a Chuao, les dos úniques vies són per mar des de Port Colòmbia en Choroní per l'oest o travessant les montanyes que rodegen el picacho de Turmero cap a Pico El Cenizo o Talp El Guayabo en el parc nacional Henri Pittier per la famosa ruta del cacao que consta de camins de recuas o velles senderes de ferradura que permaneixen transitables a peu i conduïxen a Guayabita i Trincherón, suburbis de Turmero via El Paraís, Sabaneta i Cepe.
Demografia
[editar | editar còdic]La chicoteta població que habita en Chuao constituïxen un 99,5% de natius de la zona, la majoria dels quals són descendents dels antics esclaus africans duts a partir del sigle XVII per a cultivar el cacao en les facendes colonials.[4] El poble va ser desenrollat al voltant de el “pati de secat” de cacao, en una chicoteta iglésia en un extrem, i la Casa Gran, també d'estil colonial. Anterior a això, l'àrea del Valle de Chuao va ser assent de grups indígenes caribes que tenien contactes en els indígenes habitants de la conca del llac de Valéncia pel camí Chuao-Turmero travessant la selva nuvolada del parc nacional Henri Pittier.[4]
Iglésia de Chuao
[editar | editar còdic]La chicoteta iglésia de l'Inmaculada Concepció de Chuao va ser construïda en 1772 en substitució d'una antiga capella. Va ser declarada Monument Nacional segons Gasseta Oficial No 26.320 de data 2 d'agost de 1960.[4]
L'exterior de l'iglésia és de dos cossos en arremate en frontón mixtilíneo i série de dobles pilastras flanquejant el va d'accés principal en un arc de mig punt. Rebancs senzills definixen i componen la frontera. L'interior conta en un presbiteri i sacristia a lo llarc de el
testero i en
el lateral dret una torre campanar. L'iglésia encara conta en valioses imàgens religioses colonials incloent una de Sant Nicolás de Bari en fusta i llenç.
Cruz del perdó
[editar | editar còdic]En les afores del pati de l'iglésia de Chuao, en el costat esquerre, donant el front al carrer Real i a la plaça Bolívar del poble es troba ubicat una creu de fusta coneguda com la Creu del Perdó que data des dels temps de la colónia en la que si un esclau perseguit conseguia aplegar a la creu i s'agenollava front a ella, no podia ser castigat i automàticament se li absolia de la seua culpa. L'antiga creu de fusta de pal de rosa va ser recentment substituïda per una atra de fusta, i es conta que la persona que va botar la creu antiga va rebre un mensage que la va fer retornar a Chuao a buscar la creu original colocant-la de nou adossada a la més nova. És per açò que ara hi ha dos creus, les quals continuen sent un símbol de protecció de la comunitat i juga un paper vital en les festivitats del Corpus Christi.
Atres versions indiquen que la creu del perdó era el lloc a on els esclaus eren duts per a ser castigats i perdonats per les seues violacions o transgressions.
Diables de Chuao
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Diables de Chuao.
El dimecres, en vespres del Corpus Christi, en Chuao es produïx una desfilada que comença en el cridat primer repic, part de les danses dels Diables de Chuao. D'acort en la constància dels participants, es dividixen en jerarquia: els diables rasos, un capataç i dos o tres capitans.[5]
Els trages es confeccionen en teles de colors cridaners i consten d'una camisa o bombacho, un pantaló llarc i espardenyas adornades en diversos colors. També s'ubiquen tres creus de palma en el trage, una en la part del pit, una atra en l'esquena i l'última en el pantaló, un detall que simbolisa protecció del mal. Les caraces són negres, sense orelles ni cachos llarcs i tenen la mirada disposta cap a dalt.
El primer capità és el més vell i l'únic diable en aplegar dansant fins a l'iglésia. El restant, que pot sumar més de 200 participants, apleguen fins a la creu del perdó a on el sacerdot simbòlicament els beneïx en aigua beneïda. Finalment els diables tendits en la plaça es lleven les caraces i es dirigixen fins a la Casa del Sant, a on un a un va entrant dibuixant creus en els seus peus a mida que entren. Des d'eixe moment i continuant al són del tambor dels músics, la majoria dels habitants i turistes es reunix per a ballar i gojar la nit de Chuao fins al dia següent, Corpus Christi.
Els Diables danzantes de Chuao varen ingressar, junt en atres 11 confraries del país, a la llistarepresentativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat que aprova l'Organisació de la Nacions Unides per a l'Educació, Ciència i la Cultura (Unesco), en París, el 6 de decembre de l'any 2012.[6] Onze confraries, arrelades en igual número de comunitats de Veneçola des de fa prop de quatrecents anys, es rendixen davant el Santíssim Sacrament, el nové dijous despuix del Dijous Sant, integrats a la celebració catòlica del Corpus Christi. En cada una d'estes comunitats, les vestimentes, els balls i instruments utilisats són diferents, pero tenen en comú una cerimònia plena de religiositat popular, devoció i fe despresa, en la que concorren els elements de les cultures africanes i originàries, en una tradició transmesa de pares a, signada per la participació popular, la resistència cultural, el desenroll de vínculs solidaris i la celebració de l'espiritualitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Aló President. «Empresa Llauradora Chuao: eixemple de socialisme» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 27 de decembre de 2009. Consultat el 21 de setembre de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 María Eugenia Bacci. Consorci per al Desenroll Sostenible de la Ecorregió Andina (ed.): «Chuao: El cas d'una facenda colonial productora de cacao en Veneçola» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2008. Consultat el 21 de setembre de 2009.
- ↑ Eduardo González Jiménez (novembre de 2007). Denominació d'orige Cacao Chuao (en espanyol). Consultoria realisada per a la FAO i el IICA en el marc de l'estudi conjunt sobre els productes de calitat vinculada a l'orige. Últim accés 21 de setembre de 2009.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Jeglys Abreu Guerrero, Rafael Llunar Leandro (octubre de 2008). Incorporació del Patrimoni Ambiental de la Parròquia Chuao, a l'oferta turística de l'Estat Aragua, Veneçola [1] archivat en Wayback Machine. (en espanyol). Gestió Turística; N° 9, pág 37-59. ISSN 0717 - 1811. Últim accés 21 de setembre de 2009.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Diables Danzantes de Veneçola». Unesco. Consultat el 7 de decembre de 2012.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chuao.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chuao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.