Anar al contingut

Esclavitut sexual

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
L'esclava blanca, obra d'Abastenia St. Leger Eberle, en denúncia de la prostitució infantil

L'esclavitut sexual i la explotació sexual consistixen en l'apropiació de qualsevol dret de propietat sobre una o més persones en l'intenció de coaccionarlas i restringir la seua llibertat obligant-les a participar en activitats sexuals. Els dos fenomens són a sovint discutits en conjunt, encara que existixen diferències entre ells.

L'esclavitut sexual, com un tipo d'esclavitut, implica tractar a una persona com si fora una propietat i obligar-la a participar en actes sexuals. L'esclavitut sexual pot incloure l'esclavitut sexual individual, l'esclavitut ritual—a voltes associada en pràctiques religioses tradicionals— o esclavitut que en principi no és en fins sexuals, pero a on el sexe pot ser comú o permissible. En qualsevol cas, es caracterisa per la restricció de la llibertat de moviment, aixina com l'us de la coerció, amenaces, violència o confinament constants. L'abús sol ser sistemàtic i prolongat. L'esclavitut sexual està reconegut com un delicte en el dret internacional, inclús per les Nacions Unides, i la Cort Penal Internacional ho processa com crim de lesa humanitat i crim de guerra. En general, la naturalea de l'esclavitut significa que l'esclau està de iure disponible per al seu us sexual i les costums socials i la protecció llegal que llimitarien les accions d'un propietari d'esclaus deixen de tindre efecte en este context. Per eixemple, el sexe extraconyugal entre un home casat i una esclava no era considerat adulteri en la majoria de les societats que acceptaven l'esclavitut.[1] Les esclaves corrien el risc màxim d'abús i esclavitut sexual.

Per la seua banda, la explotació sexual és un terme més ampli que es referix a aprofitar o tractar d'aprofitar una situació de la vulnerabilitat o una diferència de poder sobre una persona per a fins sexuals, lo que, entre atres coses, inclou obtindre guanys monetaris, socials o polítiques per explotar sexualment a atres persones, aixina com oferir diners, oportunitats laborals, bens o servicis a canvi de sexe. Inclou, puix, qualsevol situació en la que s'obstaculise o s'amenace en obstaculisar l'accés a bens i servicis per a exigir, coaccionar o extorsionar a una persona per a que tinga sexe. Açò inclou el treball forçós que resulta en activitat sexual (és dir, la prostitució forçada), el matrimoni forçat, i la tracta de persones en fins sexuals, tals com la tracta sexual de menors.

L'esclavitut sexual de les índies

En l'Índia, segons les lleis de Manu, escrites circa dos milenis arrere, i en vigència per molts sigles, filles i esposes podien ser venudes a la prostitució per pares i marits.[2]

L'esclavitut sexual de les angleses

En l'Anglaterra baix domini anglo-sajón, prèviament a l'invasió francesa de Guillermo el Conquistador, és possible que hi haja hagut més esclaves que esclaus, i que moltes hagen segut forçades al concubinato en els seus patrons. Segons cronistes de l'época, els comerciants d'esclaus de Bristol fornicaban a les esclaves abans de vendre-les, i relaten com alguna esclavista —la dòna del comte Godwin, en la primera mitat del s. XI— exportava esclaves a Dinamarca, a on la joventut i hermosura de les angleses incrementava el seu preu.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ Love and Sex and Women in the Art of Ancient Greece [1] archivat en Wayback Machine.
  2. ↑ Saco, 2006, p. 81. "sacrificant moltes voltes les femelles al vici i a la prostitució. Per iguals motius varen vendre també els marits a les seues dònes”
  3. ↑ «Normans and Slavery: Breaking the Bonds».History Today.63(3)
    40-41.ISSN 0018-2753.Consultat el 16 de març de 2024.

Bibliografia