Idioma gòtic

El gòtic (autoglotónimo *gutiska razda, *gutisk o *gutrazda) és una llengua germànica extinta parlada pel poble godo i les seues dos branques: ostrogodos en Itàlia i visigodos en Espanya. És la llengua germànica atestada més antiga i actualment no existixen llengües derivades d'ella. El text més antic que es conserva és una part de la traducció de la Bíblia realisada pel bisbe godo Ulfilas en el IV, per lo que és l'única llengua germana oriental en un corpus significatiu. De totes les atres, burgundio i vàndal inclusivament, es tenen indicis de la seua existència únicament per antropónimos que han subsistit en relats històrics.^{cita requerida}

Idioma gòtic

Este artícul conté caràcters especials. Si no es visualisen correctament, és possible que necessiteu un tipo de lletra compatible.

Fragmente del Codex Argenteus, una traducció parcial al gòtic de la Bíblia grega.

El gòtic va ser decaent a mitan d'el VI degut en part a la derrota militar que varen sofrir els visigodos a mans dels francs, l'eliminació dels ostrogodos en la península itálica i la conversió massiva al catolicisme romà de parla llatina dels visigodos d'Espanya, aixina com pel seu aïllament geogràfic.^{cita requerida} La llengua va sobreviure en Espanya no més allà d'el VIII i l'autor franc Walafrido Strabo va escriure que encara es parlava en la zona baixa del Danubio i en regions montanyoses aïllades en Crimea a principis d'el IX i el gòtic de Crimea, descendent modern, va perdurar fins a el XVIII. En manuscrits posteriors a el IX han aparegut expressions paregudes al gòtic, pero que presenten notables diferències en morfologia i fonètica. En les valls del Tirol italià es varen trobar inscripcions germàniques datades cap a el X, les quals, encara que corruptes, no pertanyen ni al lombardo ni a la llengua dels colon germànics procedents de Baviera que varen poblar posteriorment la regió. Per lo tant, s'ha especulat que, salvant la possibilitat de que es tractara de colon gòtics supervivents, les inscripcions provindrien de lletrats que varen deprendre el gòtic per a llegir o traduir els per llavors encara extensos llibres escrits en esta llengua.

Fonts per al seu coneiximent

Solament han sobrevixcut uns pocs documents en gòtic, lo que no és suficient per a una reconstrucció completa de l'idioma. La majoria de les fonts en llengua gòtica són traduccions o glosses d'atres idiomes (sobretot del grec), per lo que elements llingüístics estrangers varen influir en els texts. El gros del corpus llingüístic és la traducció gòtica de la Bíblia, realisada en la regió dels Balcans per persones en estret contacte en la cultura grega. Este text va ser dut pels visigodos quan es varen desplaçar cap a l'oest, i es va mantindre en us en el seu regne fins a, provablement, el sigle VII. També va ser utilisat pels ostrogodos en Itàlia fins a la guerres en els romans de l'est. Aparte dels texts bíblics, l'únic document gòtic extens que encara existix, i l'únic que es va compondre originalment en llengua gòtica, són els Skeireins, unes poques pàgines de comentaris sobre l'Evangeli de Juan. Molt poques fonts secundàries medievals fan referència a la llengua gòtica despuix d'aproximadament 800. En d'incrementis ecclesiae Christianae (840–842), Walafrido Strabo, un monge franc que vivia en Suabia, informa sobre certs assentaments en Scythia (Dobruja), especialment al voltant de Tomis, parlaven un sermo Theotiscus («llenguage germànic») que usaven en la llitúrgia, lo que ha fet pensar en una supervivència del gòtic. Estes són les fonts primàries que han sobrevixcut:

El cos més gran de documentació supervivent consta de varis còdexs, en la seua majoria del sigle VI, que copien la traducció de la Bíblia que va ser realisada pel bisbe arriano Ulfilas (311–382), líder d'una comunitat de cristians visigodos en la província romana de Mesia,qui ademés va crear un alfabet per al gòtic. D'esta traducció han sobrevixcut aproximadament les tres quartes parts del Nou Testament i alguns fragments del Antic Testament. Els texts existents, es troben en els següents còdexs:

Codex Argenteus (Upsala), inclós el fragment de Speyer: 188 fulls

És el manuscrit gòtic millor conservat, data del sigle VI, va ser transmés pels ostrogodos del regne d'Itàlia. Conté una gran part dels quatre evangelios. Ya que és una traducció del grec, ellenguage del Codex Argenteus està replet de paraules gregues prestades i en una sintaxis calcada d'esta llengua.

Codex Ambrosianus (Milà) i Codex Taurinensis (Torí), en un total de 193 fulls. Conté passages dispersos del Nou Testament (incloent parts dels evangelios i les Epístoles), de l'Antic Testament (Nehemías) i alguns comentaris coneguts com Skeireins. El text provablement havia segut alguna cosa modificat pels copistas.

Codex Gissensis (Gießen): un full en fragments de Lucas 23–24 (aparentment un text gòtic-llatí) trobat en una excavació en Antinoë en Egipte en 1907 i va ser destruïda per danys per aigua en 1945, en acabant de que ya s'havien fet còpies.

Codex Carolinus (Wolfenbüttel): quatre fulls, fragments de Romans 11–15 (un text bilingüe gòtic-llatí).

Codex Vaticanus Latinus 5750 (Ciutat del Vaticà): tres fulls, pàgines 57–58, 59–60 i 61–62 dels Skeireins. Est és un fragment del Codex Ambrosianus I.

Gothica Bononiensia (també conegut com Codex Bononiensis), un fragment de palimpsesto, descobert en 2009, de dos folis en lo que sembla ser un sermón, que conté ademés de text no bíblic una série de cites i alusions directes, abdós de parts prèviament atestades, de la Bíblia gòtica (el text està clarament pres de la traducció d'Ulfilas) i d'unes atres no testificades anteriorment (per eixemple, Salms, Génesis).

Fragmenta Pannonica (també coneguts com a fragments Hács-Béndekpuszta o Tabella Hungarica), els quals consistixen en fragments d'una placa de plom d'1 mm de gruixa en restants de versos dels Evangelis. Una dispersió de documents antics: dos escritures (les escritures de Nàpols i Arezzo, en papirs), alfabets (en la Gothica Vindobonensia i la Gothica Parisenca), un calendari (en el Codex Ambrosianus A), glosses trobades en varis manuscrits i un poques inscripcions rúniques que se sap o sospita que són gòtiques, lo que és negat per alguns experts. Ademés, s'han trobat en Mangup, en Crimea, inscripcions cristianes de finals del sigle IX que utilisen l'alfabet gòtic, no runas, i que copien o imiten l'ortografia gòtica bíblica. Un chicotet diccionari de més de 80 paraules i una cançó sense traduir, compilado pel flamenc Ogier Ghiselin de Busbecq, l'embaixador dels Habsburgo en la cort del Imperi Otomà de 1555 a 1562. Busbecq tenia curiositat per conéixer l'idioma gòtic i per acort es va reunir en dos parlants de dita llengua procedents de Crimea; segons els seus informes va realisar un llistat que va incloure en el seu llibre: C Cartes turques. Estes paraules, mil anys despuix d'Ulfilas, no són representatives de l'idioma que apareix en la Bíblia d'este bisbe; per lo que l'investigació de Busbecq és difícil d'interpretar. Els informes sobre el descobriment d'atres parts de la Bíblia d'Ulfilas no han segut corroborats.

Descripció llingüística

Fonologia

L'inventari consonàntic per al gòtic vindria dau per:

	consonante labialabial		Dental		Alveolar		Palatal		Velar		Llavi- velar		Glotal
Nassal	m /m/				n /n/				g, n [ŋ]
Oclusiva	p /p/	b /b/			t /t/	d /d/		ddj? /ɟː/	k /k/	g /ɡ/	q /kʷ/	gw /ɡʷ/
Fricativa	f /ɸ/	b [β]	þ /θ/	d [ð]	s /s/	z /z/			g, h [x]	g [ɣ]			h /h/
Aproximante					l /l/		j /j/				ƕ /ʍ/	w /w/
Vibrant					r /r/

i el vocàlic per:

Vocals curtes Anterior Posterior Tancada i (i) o Semicerrada Semiabierta ɛ ɔ Oberta a

Vocals llargues Anterior Posterior Tancada iː oː Semicerrada iː oː Semiabierta ɛː ɔː Oberta aː

La següent taula mostra la correspondència entre ortografia i vocals:

Lletra gòtica o dígraf	Equivalent romà	Transliteración en accents	Fonema	Casos en els que ocorre (en paraules natives)	Sons alternantes en atres ambients	Orige protogermánico
𐌰	a	a	/a/	Sempre	—	/ɑ/
		ā	/aː/	Davant /h/, /hʷ/	No ocorre	/ãː/ (davant /h/)
𐌰𐌹	ai	aí	/ɛ/	Davant /h/, /hʷ/, /r/	i /i/	/i/, /i/
		ai	/ɛː/	Davant vocal	ē /iː/	/ɛː/, /iː/
		ái		Sempre llevat davant vocal	aj /aj/	/ɑi/
𐌰𐌿	au	aú	/ɔ/	Davant /h/, /hʷ/ o /r/	o /o/	/o/
		au	/ɔː/	Davant vocal	ō /oː/	/ɔː/
		áu		Sempre llevat davant vocal	aw /aw/	/ɑo/
𐌴	i	ē	/iː/	Sempre llevat davant vocal	ai /ɛː/	/ɛː/, /iː/
𐌴𐌹	ei	ei	/iː/	Sempre	—	/iː/; /ĩː/ (davant /h/)
𐌹	i	i	/i/	Sempre llevat davant /h/, /hʷ/ o /r/	aí /ɛ/	/i/, /i/
𐌹𐌿	iu	iu	/iu/	Sempre llevat davant vocal	iw /iw/	/eu/ (i la seua alòfon [iu])
𐍉	o	ō	/oː/	Sempre llevat davant vocal	au /ɔː/	/ɔː/
𐌿	o	o	/o/	Sempre llevat davant /h/, /hʷ/ o /r/	aú /ɔ/	/o/
		ū	/oː/	Sempre	—	/oː/; /ũː/ (davant /h/)

La següent taula mostra la correspondència entre ortografia i consonante:

Lletra gòtica	Transliteración	Fonema	Alòfon	Casos en els que ocorre (en paraules natives)	Sons alternantes en atres ambients	Orige protogermánico
𐌱	b	/b/	[b]	A principi de paraula; despuix de consonante	–	/b/
			[β]	Despuix de vocal, davant fonema sonor	/ɸ/ (despuix de vocal, davant fonema sort)
𐌳	d	/d/	[d]	A principi de paraula; despuix de consonante	–	/d/
			[ð]	Despuix de vocal, davant fonema sonor	/θ/ (despuix de vocal, davant fonema sort)
𐍆	f	/ɸ/	[ɸ]	Sempre llevat davant consonante sonora	/b/ [β]	/ɸ/; /b/
𐌲	g	/g/	[ɡ]	A principi de paraula; despuix de consonante	–	/g/
			[ɣ]	Despuix de vocal, davant fonema sonor	/ɡ/ [x] (despuix de vocal, llevat davant fonema sonor)
			[x]	Despuix de vocal, llevat davant fonema sonor	/ɡ/ [ɣ] (despuix de vocal, davant fonema sonor)
		/n/	[ŋ]	Davant k /k/, g /ɡ/ [ɡ], gw /ɡʷ/ (influència grega, compare's gamma)	–	/n/
	gw	/ɡʷ/	[ɡʷ]	Despuix de g /n/ [ŋ]	–	/ɡʷ/
𐌷	h	/h/	[h]	Sempre llevat davant consonante sonora	/g/ [ɣ]	/x/
𐍈	ƕ, hw, hv	/hʷ/	[hʷ]		–	/xʷ/
𐌾	j	/j/	[j]	Sempre	–	/j/
𐌺	k	/k/	[k]	Sempre llevat davant consonante sonora	–	/k/
𐌻	l	/l/	[l]	Sempre	–	/l/
𐌼	m	/m/	m		–	/m/
𐌽	n	/n/	[n]		–	/n/
𐍀	p	/p/	[p]	Sempre llevat davant consonante sonora	–	/p/
𐌵	q	/kʷ/	[kʷ]		–	/kʷ/
𐍂	r	/r/	[r]	Sempre	–	/r/
𐍃	s	/s/	[s]	Sempre llevat davant consonante sonora	/z/	/s/; /z/
𐍄	t	/t/	[t]		–	/t/
𐌸	þ	/θ/	[θ]		/d/ [ð]	/θ/; /d/
𐍅	w	/w/	[w]	Sempre	–	/w/
𐌶	z	/z/	[z]	Despuix de vocal, davant fonema sonor	/s/	/z/

Morfologia

El gòtic preserva moltes traces arcaiques indoeuropeos que no sempre estan presents en llengües germàniques modernes, en particular posseïx una declinació molt rica i complexa.

Noms i adjectius

Els sustantius i adjectius gòtics presenten marcage de cas, número i gènero. Els casos són: nominatiu, acusatiu, genitiu i datiu, aixina com certs vestigis del cas vocatiu que coincidix en unes ocasions en el nominatiu i en atres en el acusatiu; els tres gèneros gramaticals són: masculí, femení i neutre, i els dos números gramaticals: singular i plural. Ademés, els adjectius poden ser determinats i indeterminats. Els sustantius es classifiquen en numeroses declinació d'acort a les vocals de la seua raïl. Com en atres llengües germàniques, en gòtic existix la divisió de sustantius entre els de declinació "fort" i "dèbil". Mentres que un sustantiu solament pot pertànyer a una classe de declinació, depenent de la seua raïl, alguns adjectius poden ser declinats seguint abdós patrons, segons el seu significat. Per eixemple, un adjectiu amprat en un significat particular i acompanyat per un artícul deíctico, com els pronoms demostratius sa, þnuga o baix que actuen com a artículs definits, prenen una declinació dèbil, mentres que adjectius usats en artículs indefinits prenen una declinació forta.

	alemà	suec	anglés	Gòtic
declinació dèbil	der langi Mann	donen långi mannen	the long man	sa lagga manna
declinació forta	(ein) langer Mann	(en) lång man	(a) long man	ains laggs manna

De la mateixa manera que els adjectius descriptius i els adjectius superlatius que terminen en -ist i -ost, els participis de passat poden ser tant determinats com a indeterminats, alguns adjectius estan restringits a una solament de les variants. Alguns pronoms només tenen formes determinades; per eixemple: sama («igual», anglés: same). Uns atres, tals com áins («algun»), solament tenen formes indeterminades. A continuació la declinació de guma («home») de tipo dèbil i dags(«dia»), de tipo fort.

Cas	Declinació dèbil					Declinació forta
	Nom	Adjectiu				Nom	Adjectiu
		raïl	M.	N.	F.		raïl	M.	N.	F.
Singular
Nom.	guma	blind-	-a	-o	-o	dags	blind-	-s	-ø	-----	Ac.	guman	-an	-o	-on	dag	-ana	-ø	-----	Gen.	gumins	-ins		-ons	dagis	-is		-áizos
Dat.	gumin		-in		-on	daga		-amma		ái
Plural
Nom.	gumans	blind-	-ans	-ona	-ons	dagos	blind-	-ái	-a	-vos
Ac.	gumans		-ans	-ona	-ons	dagans		-ans	-a	-vos
Gen.	gumane		-ane		-ono	dage		-áize		-áizo
Dat.	gumam		-am		-om	dagam		-áim

Esta taula no és exhaustiva (hi ha inflexions secundàries, particularment per al singular fort neutre, i sustantius irregulars). Una taula exhaustiva seria:

• Declinació forta:
  • raïls en -a, -ja, -wa (masculí i neutre): equivalent a la segona declinació grega i llatina en ‑us / ‑i i ‑ος / ‑ου;
  • raïls en -o, -jo, -wo (femení): equivalent a la primera declinació grega i llatina en ‑a / ‑æ i ‑α / ‑ας (‑η / ‑ης);
  • raïls en -i (masculí i femení): equivalent a la tercera declinació grega i llatina en ‑is (acc. ‑im) i ‑ις / ‑εως;
  • raïls en -o (tres gèneros): equivalent a la quarta declinació llatina en ‑us / ‑us i a la tercera grega en ‑υς / ‑εως;
• Declinació dèbil (totes les raïls en -n), equivalent a la tercera declinació grega i llatina en ‑o / ‑onis i ‑ων / ‑ονος or ‑ην / ‑ενος:
  • raïls en -an, -jan, -wan (masculí);
  • raïls en -on i -ein (femení);
  • raïls en -n (neutre): equivalent a la tercera declinació grega i llatina en ‑men / ‑minis i ‑μα / ‑ματος;
• Declinació menors: raïls en -r, en -nd.

(Pare nostre transliterado a l'alfabet llatí)

Atta unsar þo in himinam,
weihnai namo þein.
Qimai þiudinassus þeins.
Wairþai wilja þeins,
swe in himinam jah ana airþai.
Hlaif unsarana þana sinteinan gif uns himma daga,
jah aflet uns þatei skulans sijaima,
swaswe jah weis afletam þaim skulam unsaraim.
Jah ni briggais uns in fraistubnjai,
ak lausei uns af þamma ubilin;
unte þeina ist þiudangardi jah mahts jah wulþus in aiwins.
Amen.

Revitalisació llingüística i us en l'actualitat

Existixen diferents pàgines web i chicotets grups de persones que intenten deprendre i ensenyar la llengua gòtica a interessats en esta, en la finalitat de reviure-la. Algunes pàgines web inclouen un chicotet periòdic, blogs sobre la cultura, religió i llengua gòtiques o grups en plataformes de mensageria com Facebook, Discord o WhatsApp. Colin Myers, llicenciat en antropologia per l'Universitat de Virginia, ha desenrollat un curs en anglés per a ensenyar la llengua gòtica a aquells que carixquen de coneiximents llingüístics.

Ellibre Alicia en el país de les maravelles ha segut traduït al gòtic (Balþvos Gadedeis Aþalhaidais in Sildaleikalanda) per David Carlton en 2015 i publicat per Michael Everson.

Des de 2019, el gòtic és un dels idiomes seleccionables en el videojoc Minecraft, si ben la seua traducció és solament parcial.

Vore també

• Alfabet ulfilano
• Alfabet gòtic
• Ulfilas
• Imperi huno (va usar l'idioma gòtic com lingua franca)

Bibliografia

• A. Agud i Mª. P. Fernández Álvarez, Manual de llengua gòtica, Salamanca, Edicions de l'Universitat, 1982
• W. H. Bennett, An Introduction to the Gothic Language, New York, 1980
• W. Braune - I. Ebbinghaus, Gotische Grammatik, 1966, Tübingen
• Fausto Cercignani, The Reduplicating Syllable and Internal Open Juncture in Gothic, en Zeitschrift für vergleichende Sprachforschung, 93/1, 1979, 126-132
• Fausto Cercignani, The Development of the Gothic Short/Lax Subsystem, en Zeitschrift für vergleichende Sprachforschung, 93/2, 1979, 272-278
• Fausto Cercignani, Alleged Gothic Umlauts, en Indogermanische Forschungen, 85, 1980, 207-213
• Fausto Cercignani, The Enfants Terribles of Gothic Breaking: hiri, aiþþau, etc., en The Journal of Indo-European Studies, 12/3-4, 1984, 315-344
• Fausto Cercignani, The Development of the Gothic Vocalic System, en Germanic Dialects: Linguistic and Philogical Investigations, edited by Bela Brogyanyi i Thomas Krömmelbein, Amsterdam/Philadelphia, Benjamins, 1986, 121-151.
• W. Krause, Handbuch dones Gotischen, 1968, München.

• F. Mossé, Manuel de la langue gotique, Aubier Éditions Montaigne, 1942
• Walter William Skeat, A Moeso-Gothic glossary, London, 1868
• Irmengard Rauch, Gothic Language: Grammar, Genetic Provenance and Typology. Readings, Peter Lang Publishing Inc., 2011
• Wilhelm Streitberg, Die gotische Bibel, 1965, Heidelberg
• Joseph Wright, Grammar of the Gothic language, Oxford, 1981

Enllaços externs

[[:|{{{2}}}]]

• youtube. com/watch? v=xD9WxPVDr_YLa Natividad contada en llengua gòtica