Idioma vàndal

El idioma vàndal va ser una llengua germànica oriental i provablement molt relacionada en l'idioma gòtic. Va ser parlat pel poble vàndal, en les seues branques d'asdingos i silingos, des del seu orige en la costa bàltica entre el riu Vístula i l'Óder, passant per la seua migració a través de la Galia i Hispania junt en atres pobles (visigodos, alanos i suevos), fins al seu establiment en el regne vàndal en el nort d'Àfrica en 429, en els territoris de l'antic Estat púnico.

Molt poc se sap sobre la llengua vàndala que no siga un chicotet número de noms propis d'orige vàndal en espanyol.

El epigrama De conviviis barbaris conté un fragment en una llengua germànica que alguns autors estimen que podria ser vàndal, a pesar de que el fragment mateixa diu estar en gòtic. Açò va poder deure's a que abdós idiomes eren germànics orientals i estaven molt relacionats. El fragment diu:

«Inter eils Goticum scapia matzia ia drincan! senar audet quisquam dignes educere versus»
(entre els viva dels godos [i] anem a menjar i beure cap s'atrevix a propondre versos dignes).

En la Collatio Beati Augustini cum Pascentio ariano del seudo Augustín trobem la frase: Froja armes ('Senyor, tingues pietat').

Durant els sigles XVI, XVIII i XIX, es creïa que els eslovens de Prekmurje, Somogy i Vas eren descendents dels vàndals. En hongarés, llatí i atres documents, l'Idioma prekmuro (dialecte del eslové) es denomina idioma vàndal.

Vore també

• Llengües germàniques orientals