Anar al contingut

Antinoópolis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:SheikhAbadaTempleRamses3.jpg
Antinoópolis
Plantilla:Círcul sobre image
Mapa d'Egipte: Antinoópolis.

Antinoópolis (grec: Ἀντινόου πόλις, copto Ansena, àrap El-Shaikh Ebada) és el nom grec d'una ciutat del Antic Egipte, que es va convertir en la capital del nomo XV del Alt Egipte, situada enfront d'Hermópolis Magna en la ribera oriental del riu Nilo, a 38 km al sur de Al-Minya.

Història

[editar | editar còdic]

Durant l'Imperi Nou en el lloc es trobava un temple de l'época de Ramsés II dedicat als deus d'Hermópolis Magna i Heliópolis: Dyehuty i Ra. En la ciutat també es va rendir cult a la deesa Heqet i al deu Jnum.

Archiu:Antinous replica MGEg.jpg
Antinoo representat com Osiris.

Va ser creada sobre un poblat egipcíac per l'emperador Adriano, qui va dedicar esta ciutat a Antínoo, el seu favorit i amant, que havia mort ofegat en el Nilo, sent divinizado assimilant-ho a Osiris i venerat en el seu temple denominat Antinoeion. Va ser fundada oficialment el 30 d'octubre de l'any 130, el mateix dia de la mort de Antinoo.[1]

La ciutat seguia la moda greco-romana de l'época de Trajano, en contrast en l'estil egipcíac.

La ciutat va pertànyer al Heptanómida, pero Diocleciano la va convertir en capital del nomo XV. Com a centre cultural, era la ciutat nativa del matemàtic de el IV Seré de Antinoópolis. En l'any 569 Antinoópolis seguia sent la ciutat més ilustre, segons una sentència de divorç que ha aplegat fins als nostres dies.[2]

Va adquirir rellevància per als cristians puix, segons la tradició, va ser visitada per la Sagrada Família en la seua fugida a Egipte; també pels seus màrtirs, durant les persecucions dels sigles III i IV, i per ser la sèu de bisbes rivals, un ortodox i un atre arriano.

Segons la Història lausíaca de Paladi de Galacia, a principis de el V hi havia en la ciutat 1.200 monges i dotze convents de monges.[3]

La ciutat va ser abandonada en el X. L'últim edifici destruït va ser un temple greco-romà en el XIX.

Restants arqueològics

[editar | editar còdic]

Restants del temple edificat en época de Ramsés II, Restants dels periodos grec i romà.

  1. Pausanias, 8,9,7
  2. Acta de divorç per mutu acort
  3. Cameron, Averil (1993): El món mediterràneu en l'Antiguetat tardana, 395-600. – Crítica, Barcelona, 1998, pág. 84. ISBN 84-7423-760-2


Referències

[editar | editar còdic]