Anar al contingut

Índex de Shannon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El índex de Shannon, de Shannon-Weaver o de Shannon-Wiener s'usa en ecologia o atres ciències similars per a medir la biodiversitat específica.[1] Este índex es representa normalment com a H’ i s'expressa en un número positiu, que en la majoria dels ecosistemas naturals varia entre 0,5 i 5, encara que el seu valor normal està entre 2 i 3; valors inferiors a 2 es consideren baixos en diversitat i superiors a 3 són alts en diversitat d'espècies. No té llímit superior o en tot cas ho dona la base del logaritmo que s'utilise. Els ecosistemes en majors valors són els boscs tropicals i secs de coral, i els menors les zones desérticas. La ventaja d'un índex d'este tipo és que no és necessari identificar les espècies presents; n'hi ha prou en poder distinguir unes d'atres per a realisar el reconte d'individus de cada una d'elles i el reconte total.

La fòrmula de l'índex de Shannon és la següent:[1]
H=i=1Spilnpi

a on:

  • S – número d'espècies (la riquea d'espècies)
  • pi – proporció d'individus de l'espècie i respecte al total d'individus (és dir l'abundància relativa de l'espècie i): niN
  • ni – número d'individus de l'espècie i
  • N – número de tots els individus de totes les espècies

D'esta forma, l'índex contempla la cantitat d'espècies presents en l'àrea d'estudi (riquea d'espècies), i la cantitat relativa d'individus de cada una d'eixes espècies (abundància)

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Interciencia.31(8)ISSN 0378-1844.Consultat el 27 de febrer de 2014.

en:Diversity index#Shannon index fi:Shannonin-Wienerin indeksi


Referències

[editar | editar còdic]