Anar al contingut

Bonpl.

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bonpl.

Aimé Jacques Alexandre Goujaud Bonpland (firmava Amadeo o Amat, en els països hispanohablante) (La Rochelle, França, 28 d'agost de 1773-Bonpland, en l'actual província de Corrents, Argentina, 11 de maig de 1858), conegut com Aimé Bonpland, va anar un naturaliste, mege i botànic francés radicat en Argentina, célebre per l'expedició a Amèrica que va realisar al començament d'el XIX. La ciutat de Bonpland, en la província argentina de Corrents, antigament es dia "Santa Ana", pero va canviar el seu nom per l'actual en homenage al naturaliste francés que va morir en ella, als 85 anys d'edat, l'11 de maig de 1858.[1]

Biografia

[editar | editar còdic]

El seu nom era Aimé Jacques Alexandre Goujaud encara que era conegut com Bonpland (Bon-Plant= Bona Planta), pel renom que li va donar el seu yayo al seu pare, en enterar-se aquell del naiximent del seu fill, en les seues vinyes de Saint-Maurice, en les afores de la Rochela i que, al cap d'una generació, va reemplaçar definitivament el seu verdader llinage. En 1791 viaja a París a seguir estudis de Medicina; allí naix la seua dedicació a la ciència i especialment a la Botànica. En 1796 es trasllada a Rochefort i s'inscriu en l'Escola Naval de Medicina fins a obtindre el grau de cirugià de tercera classe. Enviat a Tolón, s'ampra per varis mesos en el servici dels hospitals marítims d'eixe port i treballa com a ajudant de cirugià en el vapor Ajax. A l'any següent retorna a París, obté el seu doctorat i continua els seus estudis de ciències naturals al costat d'eminents naturalistes i botànics. És un d'ells, Antonio Jussieu, qui ho recomana junt en Alexander von Humboldt per a integrar l'expedició científica que estava organisant el govern francés per l'Amèrica del Sur i Àfrica, empresa que no es va eixecutar. No obstant, ells no abandonen l'idea de l'expedició i realisen les diligències pertinents per a mamprendre el viage. Partixen a Espanya i conseguixen permís del rei Carlos IV per a visitar els dominis americans. Entre 1799 i 1804, Humboldt i Bonpland varen viajar junts per Espanya, Veneçola, Colòmbia, Equador, Perú, Cuba, Mèxic i els Estats Units.

  • Bonpland va reunir i va depositar en el Jardin dones Plantes de París un herbario de 60.000 plantes, 6.000 de les quals eren desconegudes en Europa. Com a resultat del seu viage exploratori, va publicar quatre volums sobre plantes en l'obra Voyage aux régions equinoccials du noveau continent fait en 1799 - 1804 i, en colaboració en Humboldt, els sèt volums de Nova genera et spacies plantarum.
  • Bonpland també va elaborar una notable colecció d'insectes, que varen ser estudiats pel entomólogo francés Latreille i publicats en la Colecció d'Observacions de Zoologia i Anatomia Comparada, en 1811.
Verbesina Turbacensis H. B. K. planta arreplegada per Bonpland en Turbaco, en 1801.

En 1805, l'Emperatriu Josefina Bonaparte ho nomena Intendent de La Malmaison, famosa residència de camp rodejada de numeroses plantes exòtiques. Bonpland va permanéixer al servici de la Malmaison fins a 1814, data en la que va morir l'emperatriu. Per eixa época abdós viagers coneixen a Simón Bolívar, el futur Libertador, al seu pas per París. Va ser llavors quan Bonpland va decidir tornar a Amèrica, acceptant l'oferiment de Bolívar per a radicar-se en Veneçola. Contractat pel dirigent de la revolució del Riu de l'Argent, Bernardino Rivadavia, decidix viajar a Buenos Aires, ciutat a la que aplega el 26 de novembre de 1816, en la seua família i l'oferiment de ser professor en la Facultat de Medicina i en el Museu d'Història Natural. De tornada a Amèrica, Bonpland s'establix en Buenos Aires, a on continua la seua vida d'aventures. Du d'Europa lo necessari per a fundar un jardí botànic i un museu de Ciències Naturals, pero les necessitats de la guerra de l'Independència varen impedir que este proyecte es concretara. En Buenos Aires eixercix la seua professió de mege durant tres anys, treballava com a professor d'Història Natural en els salons del Consulat de Buenos Aires, i professor de Matèria Mèdica en l'Institut Mèdic.[2]

En 1820 va establir el seu quarter en Corrents, d'a on partien les seues múltiples expedicions en fins científics. En 1821 funda una colónia en Santa Ana (hui en la província de Missions, Argentina), territori que en eixe llavors era disputat entre Paraguai i Argentina, per a cultivar i elaborar yerba mat (Ilex Paraguariensis). La comercialisació de la yerba mat era un monopoli del Paraguai i la colónia va ser establida sense permís del govern paraguayà. Per tant, el Dictador Suprem José Gaspar Rodríguez de França de la República del Paraguay, ordena la destrucció de la colónia i l'arrest i detenció de Bonplant a qui assigna residència en Santa María (hui en el Departament de Missions, Paraguay) sense possibilitat de viajar durant dèu anys. Durant este periodo, eixercix la seua professió de mege i s'ocupa d'agricultura i ganaderia i d'indústries menors. En Paraguai era malnomenat com "karai arandu" que significa "senyor inteligent" pel seu gran coneiximent en plantes i medicina.[3][4]

Durant el seu captiveri, moltes personalitats i institucions tracten de conseguir la seua llibertat, entre ells el propi Simón Bolívar, qui inclús havia amenaçat en invadir el Paraguai en cas de seguir el dictador retenint al científic (vejau l'Assunt Bonpland), la llibertat del qual recent recupera en 1829. Una volta lliure, Bonpland es dedica a recórrer les missions brasileras, s'establix per curt temps en Buenos Aires i després en Sant Borja, a on continua en les seues investigacions botàniques. Retorna a Corrents i es dedica al recapte d'una estància, que despuix deixa per a seguir recorrent el territori fronteriç entre Argentina, Uruguay i Brasil: les Missions Centrals del Paraguay. De tornada del seu pas pel Paraguay, es va instalar en la regió Mesopotamica argentina a on es va unir en "Maréi" María, filla d'un cacic guaraní de l'antiga regió argentina denominada Província jesuítica del Paraguay. El matrimoni i el naiximent dels seus dos fills, una filla i un fill, va ser registrat en l'acta[5] d'Entre Rius província argentina a on varen nàixer els seus fills. En 1831 es va instalar en l'actual província argentina de Corrents i després en 1838 definitivament en Santa Ana en la província de Corrents, Argentina. Recomença llavors les seues activitats científiques i colonizadoras i realisa viages a Buenos Aires, Montevideo, Brasil, i inclús torna al Paraguai en 1857, invitat per Madama Lynch, pero retornant sempre a la seua residència de Corrents, al poble de les quals dec atencions sense número, com ho expressa pocs anys abans de la seua mort, en motiu d'encarregar-se-li l'organisació i direcció d'un museu. En 1854, ya octogenari, va ser nomenat "Director del Museu de la Província de Corrents". Els últims anys de la seua vida els passa en ”El Recree” en Santa Ana (actual Bonpland i antiga capçalera de Pas dels Lliures), fallint l'11 de maig de 1858 acompanyat per la seua filla Carmen. L'archiu de Bonpland va quedar en la Facultat de Ciències Mèdiques de l'Universitat de Buenos Aires. Rep cristiana sepultura en la localitat de Restauració (hui Pas dels Lliures, Argentina), en el "Cementeri de la Santa Cruz". [6]

Viage de Bonpland i Humboldt per Amèrica

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Alexander von Humboldt i Bonpland en la selva amazónica del riu Casiquiare (Oli Eduard Ender (c.1850).
Alexander von Humboldt i Aimé Bonpland al peu del volcà del Chimborazo en un quadro de Friedrich Georg Weitsch (1810).

El 5 de juny de 1799 ixen de La Corunya a bordo de la corbeta de guerra Pizarro i 14 dies despuix hacer en les illes Canàries. Reprenen el rumbo cap a La Habana i Mèxic, pero una epidèmia desnugada en l'embarcació els fa desviar-se cap a Terra Ferma i desembarcar en Cumaná el 16 de juliol d'eixe any. Des d'allí recorren la península d'Araya, vall de Caripe, cova del Guácharo, les missions de Sant Fernando i atres llocs de l'oriente veneçolà. Seguidament partixen cap a La Guaira hacer en Higuerote, des d'a on Bonpland continua el viage per terra. El 20 de novembre aplega l'expedició a la Guaira i mamprén marcha cap a Caracas. Allí són rebuts pel governador i capità general Manuel de Guevara Vasconcelos, qui s'ocupa d'atendre'ls. Ya instalats, abdós viagers es dediquen a explorar les afores de la ciutat i el 2 de giner de 1800 ascendixen a la cadira de l'Àvila. Després partixen cap a les valls del Tuy i Aragua, visiten Antímano, La Victòria, Turmero, Maracay, Valéncia, Guacara, Les Trincheres i Port Cabell. Des d'allí es dirigixen als plans centrals passant per Calabós i Sant Fernando d'Atabapo. Seguixen cap al Orinoco i recorren els pobles de missió fins a aplegar a Sant Carlos de Riu Negre. Exploren el Orinoco i els seus afluents, visiten Angostura i des d'allí es dirigixen per El Pao a Barcelona i després a Cumaná, terminant aixina el recorregut pel territori veneçolà. En térmens generals, l'expedició es va ocupar de l'estudi dels recursos naturals (flora, fauna, minerals, rius, sol, fenomens, etc.) aixina com també de l'observació de les costums indígenes i del restant de la societat. Bonpland va ser l'encarregat de recolectar les plantes, la majoria d'elles desconegudes per la ciència de l'época, i de colaborar en Humboldt en la redacció posterior de varis treballs. La seua meta principal va ser comprovar les teories de Charles La Condamine, i de fet varen demostrar que el riu Orinoco i el riu Amazones, es comuniquen pel riu Casiquiare, un canal natural de 270 km, que els unix. Depenent del règim de pluges, corre cap al Orinoco sis mesos a l'any i atres sis mesos cap a l'Amazones, un fenomen únic en el món, lo que ve a formar la major conca fluvial del món.

Floresta Americana (1850), BNEE, Quito.

De Veneçola, l'expedició partix en setembre de 1801 i es dirigix a Cuba, Nova Granada, Quito, Perú, Nova Espanya i Estats Units, per a finalment concloure en Bordeus el 4 d'agost de 1804. En juny de 1802 es va sumar a l'expedició el jove aristócrata quiteño Carlos de Montúfar, amic íntim d'Humboldt, qui va aplegar en ells a París. Els expedicionarios són rebuts en grans honors. Ya en París, abdós es dediquen a ordenar i analisar el material recolectat. Publiquen vàries obres de manera conjunta, la més important de les quals és el Viage a les regions equinoccials del nou continent, apareguda en francés, en 13 volums, entre 1816 i 1831. Segons el seu gran amic Simón Bolívar, al com varen amparar des de Londres en el seu titánica empresa emancipadora, Humboldt i Bonpland varen ser els redescubridores d'Amèrica, varen registrar i varen descriure tantes espècies desconegudes que la visió d'eixe continent va canviar radicalment despuix del seu viage. A la data, la millor descripció real-ficcional dels viages que Bonpland va realisar junt a Humboldt prové de La Medició del Món (Die Vermessung der Welt, 2005), de Daniel Kehlmann, que ha segut considerat com el millor llibre de lliteratura alemana des d'El Perfum en 1975.

Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

Algunes publicacions

[editar | editar còdic]
  • 1807. Voyage aux regions équinoxials du Nouveau Continent, fait en 1799, 1800, 1801, 1802, 1803 et 1804 parell Alexander Humboldt et Aimé Bonpland, en A. d'Humboldt. Gran ed. París: Schoell Dufor, Mare et Gide, 1807 i anys següents
  • 1808-1809. Plantes équinoxials recueillies au Mexique: dans l'*île de Cuba, dans els provinces de Caracas, de Cumana et de Barcelone, aux Vages de la Nouvelle Grenade, de Quito et du Pérou, et sur els bords du rio-Negre d'Orénoque et de la rivière dones Amazones. Voyage d'Humboldt et Bonpland. París: F. Schoell
  • 1816. Monographie dones Melastomacées comprenant toutes els plantes de cet ordre i compris els Rhexies, vol. 1, París
  • 1823. Monographie dones Melastomacées comprenant toutes els plantes de cet ordre i compris els Rhexies, vol. 2, París

Honors

[editar | editar còdic]

Toponímia

[editar | editar còdic]

Eponimia

[editar | editar còdic]
Gèneros
Revistes científiques

Bonpl. H.&B.en conjunt en Humboldt.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Sepulcro d'Amat Bonpland» (en és). Consultat el 15 de juliol de 2025.
  2. ↑ Rossi Belgrano (Setembre 2021). «Manuel Belgrano i l'Universitat de Buenos Aires en la seua Bicentenario», Associació Belgraniana de CABA (ed.). Revista Belgranianos (en Espanyol), p. 12.
  3. ↑ Chavez, Juliol Cessar (1942) El Suprem Dictador
  4. ↑ «Ellegat del Karai Arandu Aime Bonpland». Consultat el 20 de juliol de 2025.
  5. ↑ Els bens dels jesuïtes: destí i administració de les seues temporalitat en el Riu de l'Argent, Autor: Ernesto J. A. Maeder. Edició ilustrada. Editor: Autors Editors, 2001
  6. ↑ «[1]». Consultat el 19 de decembre de 2025.
  7. ↑ «▷ Museu de Ciències Naturals Amat Bonpland» (en és). Museus de Corrents. Consultat el 2023-10-08.
  8. ↑ https://www.flickr.com/photos/dergarabedian/9300548883/
  9. ↑ http://wikimapia.org/street/1219359/Calle-Bonpland
  10. ↑ http://ar.placelandia.com/vision-de-la-calle/bonpland-posades-misiones-argentina.html
  11. ↑ «Cràter llunar Bonpland» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
  12. ↑ Web de jpl. «(9587) Bonpland».
  13. ↑ «Museu dedicat a Bonpland en Santa María de Fe». Consultat el 20 de juliol de 2025.
  14. ↑ «Museu honra la memòria de Bonpland en Paraguay». Consultat el 20 de juliol de 2025.
  15. ↑ «En Missions inauguren este dijous museu en honor a Aimé Bonpland». Consultat el 20 de juliol de 2025.
  16. ↑ «Construcció de nous banys en l'Escola Aimé Bonpland de Santa María de Fe». Consultat el 20 de juliol de 2025.
  17. ↑ «Escola Bàsica N° 6014 Aimé Bonpland de la Ciutat de Santa María de Fe». Consultat el 20 de juliol de 2025.
  18. ↑ «Paraguay i França homenagen a Bonpland». Consultat el 20 de juliol de 2025.
  19. ↑ «Aimé Bonpland: El botànic en Sudamérica i Paraguay». Consultat el 20 de juliol de 2025.
  20. ↑ «Bust i placa en homenage al botanista francés Aimé Bonpland». Consultat el 20 de juliol de 2025.
  21. ↑ Sander's List Orchid Hybrids Addendum 2002-2004. xvii 2005

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Amarante Romariz, Dora de. 1996. Humboldt i a fitogeografia. São Paulo: Lemos Editorial.
  • Armes Chitty, J. A. 1964. Guayana: la seua terra i la seua història. Caracas: Corporació Veneçolana de Guayana. 2 vols.
  • Bermúdez, Pedro Joaquín. 1962. Humboldt i Bonpland en l'orient de Veneçola. Cumaná: Universitat d'Orient.
  • Boccia Romañach, Alfredo. 1999. Amat Bonpland, Carai Arandu.
  • Botting, Douglas. 1995. Humboldt i el cosmos. Vida, obra i viages d'un home universal (1769–1859). Barcelona: Resenya.
  • Brunel, Adolfo. 1871. Biografia d'Aimé Bonpland. 3.ª ed. París: L. Guérin i Cía. Editors.
  • Comte Jahn, Franz. 1961. Amadeo Bonpland, mege i naturaliste. En: Bolletí de l'Acadèmia Nacional de l'Història, n.º 173 (ene.–mar.), Caracas.
  • Contreras Roque, Juliol Rafael; Boccia Romañach, Alfredo. 2006. El Paraguai en 1857. Un viage inèdit d'Aimé Bonpland. Asunción: Servilibro.
  • Courthes, Eric. 2010. Memòries d'un mort, el viage sense tornada d'Amat Bonpland. Asunción–Corrents: Servilibro–Subsecretaria de Cultura de Corrents. ISBN 978-99953-0-211-5.
  • Domínguez, Juan Aníbal. 1929. Aimé Bonpland, la seua vida en l'Amèrica del Sur i principalment en la república Argentina (1817–1858). Buenos Aires: Imprenta i Casa Editora Coni.
  • Freites, Yajaira. 1995. Coneiximent i tècnica en la Veneçola de l'Ilustració: una aproximació. En: Soto-Arango, D.; Puig-Samper, M. A.; Arboleda, L. C. (eds.), L'ilustració en Amèrica Colonial. Tom I, pp. 141–161. Madrit: CSIC, COLCIENCIAS i Edicions Dotze Carrers.
  • Freites, Yajaira. 1996. De la colónia a la república oligàrquica (1498–1870). En: Roche, Marcel (comp.), Perfil de la ciència en Veneçola. Caracas: Fundació Polar, pp. 25–92.
  • Freites, Yajaira. 1997. El problema del saber entre els hacendados i comerciants ilustrats de la Província de Caracas (1793–1810). En: Dynamis. Acta Hispanica ad Medicinae Scitiarumque Història Ilustrandam, 17: 165–191.
  • Freites, Yajaira. 2000. La visita d'Humboldt (1799–1800) a les Províncies de Nova Andalusia, Caracas i Guayana en Veneçola i les seues informantes. En: Quipu, 13(1): 35–52.
  • Freites, Yajaira. 2003. Ciència i tecnologia en Veneçola. En: Enciclopèdia Temàtica. Caracas: Editorial Planeta Veneçolana, vol. 3, pp. 217–239.
  • Hamy, I. T. 1906. Aimé Bonpland, médecin et naturaliste, explorateur de l'Amérique du Sud: sa vie, són œuvre, sa correspondance. París.
  • Helferich, Gerard. 2004. Humboldt’s Cosmos. Nova York: Gotham Books.
  • Hossard, Nicolas. 2001. Aimé Bonpland (1773–1858), médecin, naturaliste, explorateur en Amérique du Sud. París: L’Harmattan. ISBN 2-7475-0836-6.
  • Humboldt, Alejandro de. 1991. Viage a les regions equinoccials del nou continent. 2.ª ed. Caracas: Mont Àvila Editors. 5 vols.
  • Humboldt, Alexander von. 1995. Personal Narrative of a Journey to the Equinoctial Regions of the New Continent. Londres: Penguin Books.
  • Jahn, Franz. 1961. Amadeo Bonpland, mege i naturaliste. En: Bolletí de l'Acadèmia Nacional de l'Història, n.º 173 (ene.–mar.), Caracas.
  • Jahn, Ilse (ed.). 2006. Geschichte der Biologie. Theorien, Methoden, Institutionen, Kurzbiographien. Berlín: Directmedia Publishing. ISBN 3-89853-538-X.
  • Kehlmann, Daniel. 2005. Die Vermessung der Welt. Reinbek: Rowohlt. ISBN 3-498-03528-2.
  • León A., Rafael de; Rodríguez D., Alberto J. 1976. El Orinoco aprofitat i recorregut. Caracas: Corporació Veneçolana de Guayana i Ministeri d'Obres Públiques.
  • Mägdefrau, Karl. 1992. Geschichte der Botanik. Frankfurt: Fischer. ISBN 3-437-20489-0.
  • Paul, Verna. 1995. Bonpland, Aimé (Bonpland, Amadeo). En: Diccionari Multimèdia d'Història de Veneçola. Caracas: Fundació Polar.
  • Pellegrini, Enrique. 1974. Pas dels Lliures, cròniques i ensaig. Buenos Aires.
  • Róhl, Eduardo. 1949. Fauna descriptiva de Veneçola. 2.ª ed. Caracas: Tipografia Americana. 498 pp.
  • Schneppen, Heinz. 2002. Aimé Bonpland. Humboldts vergessener Gefährte?. Berlín: Alexander-von-Humboldt-Forschungsstelle, Berlin-Brandenburgische Akademie der Wissenschaften.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bonpl.&oldid=1311038»