Nacionalitat francesa


La nacionalitat francesa és el víncul jurídic que lliga a una persona física en la República Francesa. D'este llaç deriven obligacions que deuen assumir les persones que posseïxen la calitat de francesos, en contrapart de les quals es conferixen diversos drets polítics, civils i professionals, aixina com també el benefici de les llibertats públiques.[1]
Adquisició
Es pot adquirir la nacionalitat francesa de les següents maneres:
Naiximent
Es concedix la nacionalitat francesa als naixcuts en França els pares dels quals, o a lo manco un d'ells, és francés, o naixcut en França o els pares del qual són desconeguts o apátridas, aixina com als naixcuts en l'estranger fill de pare o mare francesa. Els naixcuts en França de pares estrangers poden adquirir la nacionalitat francesa quan alcancen la majoria d'edat, si en eixe moment residixen en França i justifiquen haver residit habitualment des dels onze anys, de forma contínua o discontínua, durant cinc anys.
Matrimoni
També es pot adquirir la nacionalitat francesa per contraure matrimoni en un ciutadà francés. Concretament, quatre anys despuix de la celebració del matrimoni (o cinc anys en alguns supòsits), el cònjuge estranger pot obtindre la nacionalitat francesa per “declaració” davant el juge d'instància o el cònsul de França, que la transmet per al seu registre als servicis competents. L'interessat deu justificar una convivència afectiva i material i un coneiximent suficient de la llengua francesa. El Govern pot opondre's, per decret, a l'adquisició de nacionalitat per motiu de “indignidad” o falta d'assimilació a la comunitat francesa.
Residència o naturalisació
La tercera via d'adquisició és la denominada “naturalisació”. Pot concedir-se la nacionalitat francesa als estrangers majors que tinguen un permís de residència i complixquen els següents requisits: residència habitual i contínua en França en la seua família durant cinc anys, justifica la seua assimilació a la societat francesa, haver complit les exigències de llealtat i reserva i no haver segut condenat per un crim o delicte contra els interessos fonamentals de la Nació, per terrorisme, o a una pena igual o superior a sis mesos de presó.[2]
Pèrdua de la ciutadania
La pèrdua de la nacionalitat francesa per desús (o no-us) està prevista per l'artícul 30-3 del Còdic Civil. S'aplica a la persona que va establir la seua residència en l'estranger, aixina com als seus ascendents per un periodo major a cinquanta anys, i que no pot presentar cap element de possessió d'estat per a sí mateix ni per al seu o els seus ascendents d'orige francés. El periodo de 50 anys de residència en l'estranger i l'absència de possessió d'estat en dos generacions són dos condicions acumulatives, que s'estudien per separat.
La pèrdua de la nacionalitat francesa per desús es confirma per un juí[3] o pel Secretari en Cap en motiu d'una solicitut de nacionalitat francesa.[4]
El certificat de nacionalitat francesa constituïx l'únic método llegal de provar la seua nacionalitat francesa[5] Es tracta d'un document administratiu expedit pel Secretari en Cap d'un Tribunal d'Instància en França, que deu indicar cóm i per qué vosté és francés (a) basant-se en els documents que vosté presenta.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:França|20px|Vore el portal sobre França]] Portal:França. Contingut relacionat en França.
- Passaport francés
Notes
Referències
- ↑ Wikisource (ed.): «Embaixada de França en Chile». Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ Wikisource (ed.): «Nacionalitat Francesa». Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2019. Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ Wikisource (ed.): «Artícul 23-6 del Codigo Civil francés». Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ Wikisource (ed.): «Artícul 30-3 del Codigo Civil francés». Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ Wikisource (ed.): «Artícul 31-2 del Codigo Civil francés». Consultat el 28 d'abril de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nacionalidad francesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.