Ananas

Ananas

El gènero Ananas comprén 9 espècies acceptades, de les casi 60 descrites, de plantes de flor de la família de les bromeliàcees, de les quals la més coneguda i aprofitada és la pinya, Ananas comosus.

Distribució

Són plantes herbácees, d'orige americà i hàbitat tropical. Es varen difondre a partir del XV en els conquistadors espanyols, que les varen introduir en Hawái, Filipines i Àfrica. Hui A. comosus és un dels cultius tropicals més importants del món, conformant el 20% de la producció mundial de fruts tropicals.

Descripció

Les espècies de Ananas són aparentment acaules, en fulles rígides que creixen formant grans rosetes basals en forma de corona. Són llargues, lanceoladas, en el marge serrat o espinós. Les flors naixen d'un brot brotat del cor de la roseta; cada una posseïx el seu propi sàpia-ho, i formen una inflorescència compacta en forma de mechó sobre un brot axial curt i robust. Els sépals es tornen carnosos i sucosos i es desenrollen fins a formar el frut compost, un sincarpo que incorpora els fruts verdaders, bayes de reduït tamany, coronat per una roseta de bràctees.

Vore també

• Terminologia descriptiva de les plantes
• Història de la Botànica
• Característiques de les rubiàcees

Bibliografia

1. Bailey, L.H. & E.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
2. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
4. Huft, M. J. 1994. 18. Ananás Miller. 6: 156. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
5. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
6. Luther, H. E. 1995. An annotated checklist of the Bromeliaceae of Costa Rica. Selbyana 16(2): 230–234.
7. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes de Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
8. Smith, L. B. 1958. Bromeliaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala , Part I. Fieldiana, Bot. 24(1): 380–476.
9. Smith, L.B. & R. J. Downs. 1979. Bromelioideae (Bromeliaceae), Part III. Fl. Neotrop. 14(3): 1493–2142.
10. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,