Hàbit semitrepador o apoyante

Hemitrepador, Semitrepador, apoyante, arbust trepador, arbust semitrepador, arbust apoyante, arbust rampante, planta apoyante, planta leñosa apoyante redirigixen ací. Potser estiga buscant: planta escandente. Potser estiga buscant liana.

Artícul introductori: Introducció als òrguens de les plantes.

Erro al crear miniatura:

Rosa, una planta leñosa semitrepadora o apoyante.

En botànica, l'hàbit de planta leñosa semitrepadora^[1]^[2] (per hemi-) o apoyante^[2], és el de les plantes que naixen en el sotobosque i parasitan mecánicament els arbres que les rodegen solament despuix de haver aplegat al dosel, les seues branques inicien la seua vida de forma empinada i leñosa i a mida que es elongan guanyen pes fins que finalment es recolzen en les branques que les rodegen, entre les que queden entrellaçades en ajuda dels seus fulls, inflorescència, ramificacions o aguijones. Posseïxen este hàbit els arbusts cridats "arbusts trepadores" com algunes varietats de roses^[1] expansives (no compactes) cridades "rosers trepadores", que entrellacen les seues branques i es fixen en el dosel en ajuda de les seues aguijones.^[1] Atres eixemples són les "palmeres trepadoras" de brot prim, com les cridades ratán, que entrellacen els seus fulls i inflorescència en les copes dels arbres.

Algunes espècies poden ser denominades "semiapoyantes".

Eixemples

Erro al crear miniatura:

Monstera potser dega classificar-se com apoyante.

Erro al crear miniatura:

?Bambusa bambos (Indian thorny bamboo, "Bambú d'espines llargues de l'Índia"), una espècie apoyante, criada en un bambusetum.

Posseïxen varietats apoyantes:

Les roses (gènero Rosa)

Les "palmeres trepadoras" (família Arecaceae):^[3], com el ratán.
Monstera potser dega classificar-se com apoyante, com totes les aràcees es fixa per raïls adventicias que penetren en els recovecos del hospedador i es cementan a ell, no té creiximent secundari pero este gènero torna el seu brot semillenyós en finalisar el creiximent primari.

Els "bambú trepadores" (Bambusoideae: Poaceae).

Griselinia i unes atres Cornaceae (Marticorena et al. 2010).

Philesia magellanica (coicopihue, copihue chilote, copihuelo o coicopiu)

Akebia quinata

Mitraria coccinea,

Beloperone guttata

Vore també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 González, A.M. i Arbo, M.M.. «Plantes trepadoras» (en espanyol). Morfologia de Plantes Vasculars. Universitat Nacional del Nordest. Consultat el 16 de setembre de 2012.
↑ ^2,0 ^2,1 Mitraria coccinea, el Voqui, és una semitrepadora (arbust apoyante). Enrique L. Ratero i Miguel O. Ratero. 1980. Plantes de la Flora Argentina empleades en medicina popular. Editorial Hemisferi Sur S.A., Buenos Aires, Argentina.
↑ Terry C.H. Sunderland and John Dransfield. Species Profiles. Ratans. http://www.fao.org/docrep/003/y2783e/y2783e05.htm

Este artícul conté una traducció derivada de «Hábito semitrepador o apoyante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[UNNE_trepadoras-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 González, A.M. i Arbo, M.M.. «Plantes trepadoras» (en espanyol). Morfologia de Plantes Vasculars. Universitat Nacional del Nordest. Consultat el 16 de setembre de 2012.

[Ratero_i_Ratero_1980-2] 2,0 ^2,1 Mitraria coccinea, el Voqui, és una semitrepadora (arbust apoyante). Enrique L. Ratero i Miguel O. Ratero. 1980. Plantes de la Flora Argentina empleades en medicina popular. Editorial Hemisferi Sur S.A., Buenos Aires, Argentina.

[species-3] Terry C.H. Sunderland and John Dransfield. Species Profiles. Ratans. http://www.fao.org/docrep/003/y2783e/y2783e05.htm

[1]

[2]

[3]