Anar al contingut

Akebia quinata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Akebia quinata (Akebia quinata)

Akebia quinata: akebi (通草, 'akebi'?). Coneguda popularment com "chocolate vaig vindre", és un arbust natiu de Japó, China i Coreja.[1][2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Les inflorescèncias estan agrupades en arracadas, en tres o quatre sàpia-hos. Els fruts són baïnas presenten forma ovalada allargada que contenen polpa comestible.[1]

En China, es coneix com "mu tong" (Pinyin) o "mu tung" (Wade-Giles), que significa "perforamadera". També és a voltes conegut com "mu Tsao" (Wade-Giles), que significa "herba perforadora". Ademés és cultivada pels jardiners com planta ornamental trepadora.

Propietats i usos

[editar | editar còdic]

Fruts comestibles. La fruta conté una polpa suau i dolça que s'assembla a una pitahaya blanca, que es menja principalment en Japó com un manjar de temporada. La corfa, en un llauger sabor amarc, s'utilisa com a verdura, per eixemple, reblix en carn picada i fregida. Les vinyes s'utilisen tradicionalment per a la cestería.

En la farmacopea chinenca se li atribuïx propietats terapèutica com diurético, galactogoga, antiflogístico, i analgésico. L'us principal de l'herba en China és com un remei tradicional per a l'alletament insuficient en les mares lactants. La part medicinal d'esta planta és el talle leñoso, que es talla en seccions travesseres i és preparat com una decocció.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Akebia quinata va ser descrita per (Houtt.) Decne. i publicat en Archives du Muséum d'Histoire Naturelle 1: 195, pl. 13a. 1839.[4]

Sinonímia

Vore també

[editar | editar còdic]
flor femella i 5 flors masculines
en Mont Ibuki
frut ilustració fulls

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Levy-Yamamori, Ran (2004). [1], Timber Press.
  2. «Akebia quinata». Flora of China. Consultat el 5 d'abril de 2009.
  3. Reid, Daniel (2001), "A Handbook of Chinese Healing Herbs", Tuttle Publishing, ISBN 962-593-988-1. Retrieved on 2009-05-20.
  4. 4,0 4,1 «Akebia quinata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 de novembre de 2012.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
  2. Bailey, L. H. & I. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  3. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Flora of China Editorial Committee. 2001. Fl. China 6: 1–512. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  5. Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  6. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  7. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  8. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  1. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]