Anar al contingut

Quercus garryana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Quercus garryana

Quercus garryana, el roure oregón blanc, és una espècie arbòrea de la família de les Fagàcees. Està classificada en la Secció Quercus, que són els roures blancs d'Europa, Àsia i Amèrica del Nort. Tenen els estils curts; les bellotes maduren en 6 mesos i tenen un sabor dolç i llaugerament amarc, l'interior de la bellota té pèl. Les fulles carixen d'una majoria de cerdes en els seus lòbuls, que solen ser redonejats.

Distribució

La seua zona de distribució va des del sur de Califòrnia fins a l'extrem suroest de la Colúmbia Britànica, particularment el surest de l'illa de Vancouver i les veïnes illes del Golf. Creix des del nivell de la mar fins als 210 metros en la part septentrional de la seua àrea de distribució, i a 300-1800 m en la part meridional, en Califòrnia. L'arbre, en anglés, és conegut en el nom comú de Gerry Oak, açò és, "Roure de Gerry"; això es deu a Nicholas Garry, subgobernador de la Companyia de la Baïa de Hudson entre 1822 i 1835.[1][2]

Varietats

Hi ha tres varietats:

Característiques de creiximent

És un arbre resistent a la sequia, típicament de tamany mig, que creix espai fins a al voltant de 20 metros, ocasionalment pot aplegar als 30, o be com un arbust d'entre 3 i 5 metros d'alt. Té la característica silueta oval dels demés roures quan està en solitari, pero també se sap que creix en bosquecillos suficientment junts de manera que les corones poden formar una coberta. Les fulles són caducifolias, 5-15 cm de llarc i 2-8 cm d'ample, en 3-7 profunts lòbuls a cada costat. Les flors són aments, el fruit una chicoteta bellota 2-3 cm (rarament 4 cm) de llarc i 1,5-2 cm d'ample, en copes escamoses poc profundes.

Taxonomia

Quercus garryana va ser descrita per Douglas ex Hook. i publicat en Flora Boreali-Americana 2: 159. 1840.[3]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

garryana: epítet otorgat en honor de Nicholas Garry, subgobernador de la Companyia de la Baïa de Hudson entre 1822 i 1835.[4]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Burke Herbarium». University of Washington. Consultat el 3 de febrer de 2011.
  2. ↑ Franklin and Dyrness (1988). Natural Vegetation of Oregon and Washington, Corvallis, Oregon: Oregon State University Press. ISBN 0-87071-356-6.
  3. ↑ «Quercus garryana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de decembre de 2013.
  4. ↑ «GOERT». Garry Oak Ecosystems Recovery Team. Archivat des de l'original, el 3 de febrer de 2011. Consultat el 3 de febrer de 2011.

Bibliografia

  1. Abrams, L. 1923. Ferns to Birthworts. 1: 1–557. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590.
  3. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  1. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Salicaceae to Saxifragaceae. Part II: 1–597. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  • Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaços externs

Commons