Tsuga
Tsuga (del japonés ツガ, 栂) és un gènero de coníferas pertanyent a la família Pinaceae que engloba a les espècies arbòrees conegudes com a falsos avets. Totes les espècies són arbreés perennes alcançant els 20 - 60 metros d'altura i trobant-se exclusivament en regions humides.
Hi ha de 8 a 10 espècies dins del gènero, depenent de l'autoritat que ho classifique, en quatre espècies en Norteamérica i de quatre a sis en l'est d'Àsia.[1][2][3][4][5]
La fusta que s'obté és important en l'indústria, s'usa especialment com a polpa per a fer paper.
Característiques
[editar | editar còdic]Tsuga és un arbre perenne de tamany mig que alcança els 20 a 65 m d'altura en una corona cònica a irregular. La corfa és de color gris a marró.[6]
Les fulls són estretes en forma d'agulla de 8 a 40 mm de llongitut i 1.5 a 3 mm d'ample.
Els cons de polen creixen en solitari a partir d'ulls laterals. Tenen 3–5(–10) mm de llarc, ovoides, globosas, o elipsoide, i de color blanc groguenc a púrpura clar, i naixen sobre un curt pedúncul. Els estróbilos naixen en branques d'un any d'edat i tenen són menuts, globoso-ovoide o cilíndric-oblongo, que anava de 15–40 mm de llarc, llevat en T. mertensiana, a on són cilíndrics i més llarcs, 35–80 mm de llongitut; són solitaris, terminals o rarament laterals, colgantes, i són sésilés o sobre un curt pedúncul fins a 4 mm de llarc. La madurea ocorre en 5–8 mesos, i les llavors es derramen poc despuix; els cons cauen poc despuix de lliberar la llavor o fins a un any o dos despuix. Les escamas de llavors són primes, coriáceas i persistents. Varien en la forma i carixen d'una apófisis i un umbo. Les bràcteas són incloses i menudes. Les llavors són menudes, de 2 a 4 mm de llarc, i en ales, en les ales de 8 a 12 mm de llarc. També contenen chicotetes vesícules de resina adaxiales. La germinació de llavors és epigeal; les plántulas tenen de quatre a sis cotiledones.[1][2][3][4][5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]T. mertensiana és inusual en este gènero en varis aspectes. Les fulls estan menys aplanadas i dispostes totes al voltant del brot, i tenen estoma per dalt i per avall, donant al fullage un color glauco; i els cons són els més llarcs del gènero, 35-80 mm de llarc i cilíndric més que ovoide. Alguns botànics la tracten en un gènero distint com Hesperopeuce mertensiana (Bong.) Rydb.,[7] encara que és més generalment considerada només distinta en el ranc d'un subgénero.[1]
Una atra espècie, descrita primer com Tsuga longibracteata, ara es tracta com un gènero distint Nothotsuga; diferix de Tsuga en els cons erectos (no colgantes), i cons masculins arracimados en umbeles, en estes traces més estretament relacionades en el gènero Keteleeria.[1][3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Farjon, A. (1990). Pinaceae. Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific Books ISBN 3-87429-298-3.
- ↑ 2,0 2,1 Rushforth, K. (1987). Conifers. Helm ISBN 0-7470-2801-X.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Tsuga». Gymnosperm Database. Consultat el 16 de maig de 2007.
- ↑ 4,0 4,1 «Tsuga». Flora of Chinenca. Science Press. Consultat el 16 de maig de 2007.
- ↑ 5,0 5,1 «Tsuga». Flora of North America North of Mexico, Vol. 2.. Oxford University Press. Consultat el 16 de maig de 2007.
- ↑ «Tsuga». The Gymnosperm Database. Consultat el 16 de maig de 2007.
- ↑ Page, C. N. (1990). Pinaceae. Pp. 319-331 en: Kubitzki, K., ed. The Families and Genera of Vascular Plants. Springer-Verlag, Berlin.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tsuga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.