Anar al contingut

Llengües dels Estats Units

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
anglés 80%
espanyol 12.4%
atres llengües indoeuropeas 3.7%
asiàtiques i indo-pacífiques 3%
Erro al crear miniatura:
Un pot de fem en Seattle marcat en quatre idiomes: anglés, chinenc, vietnamita i espanyol.

L'idioma nacional de facto d'Estats Units és l'anglés (especialment l'anglés nortamericà). En l'orde eixecutiva del president Donald Trump, publicada l'1 de març de 2025, és també l'idioma oficial de l'eixecutiu del govern federal.[1] L'anglés és predominant en l'espai públic i és l'idioma matern de la majoria de la població. La Constitució i les lleis es redacten en anglés i és la llengua en la que es desenrollen les funcions del govern. Algunes lleis federals exigixen el coneiximent de l'anglés de manera implícita.[2] Es parlen, no obstant, centenars d'atres idiomes i dialectes, sent l'espanyol el més comú entre ells, idioma que ademés té cert reconeiximent oficial en algunes jurisdiccions del Suroest.

Tradicionalment, en les ciutats grans han existit barris en els que s'agrupa la primera generació d'immigrants d'un país determinat, mantenint el seu idioma, i despuix successives generacions van deixant el lloc i l'idioma es va perdent. Una notable excepció són els barris chinencs, chinatowns, sent els més importants d'estos els que es troben en les ciutats de Sant Francisco (Califòrnia) i de Nova York.cita requerida Despuix de décades de repressió, les llengües dels americans natius, o llengües amerindies autòctones, estan sent conservades i ensenyades dins de les reserves. Un cas singular dins dels Estats Units és l'Estat Lliure Associat de Puerto Rico, que té com a primer idioma oficial l'espanyol (l'anglés és l'idioma oficial secundari). Les escoles i universitats portorriquenyes funcionen casi exclusivament en espanyol. En els atres territoris i estats del país, l'idioma d'instrucció és l'anglés.

Llengua oficial i estadístiques

L'anglés és oficial en les agències administratives de l'eixecutiu d'Estats Units.

L'espanyol és parlat i té cert reconeiximent, junt a atres llengües indígenes o d'immigrants, en Califòrnia, Texas, Florida, Nova York, Arizona, Illinois, Nova Jersey, Colorat, Geòrgia, Nou Mèxic i la base naval de la Baïa de Guantánamo. cita requerida En alguns d'estos territoris, l'espanyol, per l'immigració procedent d'Hispanoamèrica i la seua descendència, és parlat casi tant com l'anglés. És llengua oficial en Puerto Rico.

El 28 de febrer de 2025, el Wall Street Journal va informar de que el president Donald Trump, per primera volta en l'història del país, planejava firmar una orde eixecutiva per a convertir l'anglés en l'idioma oficial del govern federal d'Estats Units.[3] L'oficialitat es va completar per orde eixecutiva del president l'1 de març de 2025.[1]

Estatus d'idioma oficial

Molts estats i territoris individualment tenen l'anglés com la seua llengua oficial:[4]

Idioma oficial d'estats i territoris.
  •  L'anglés és l'idioma oficial.
  •  Dos o més idiomes oficials, figuren l'anglés (Alaska, Hawái, Dakota del Sur), o idiomes en un estatus especial (Nou Mèxic).
  •  Sense idioma oficial.
  • Alguns estats i territoris tenen cert grau d'estatus oficial o de reconeiximent llegal per a atres llengües ademés de l'anglés:

    L'estat de Nova York tenia documents del govern estatal (per eixemple, registres demogràfics) coescritos en idioma neerlandés fins als anys 1920, a fi de conservar l'herència dels Nous Països Baixos, encara que Anglaterra anexionara la colónia en 1664.[15]

    Les llengües indígenes són oficials o cooficials en moltes de les reserves índies nortamericanes i indis poble. En Oklahoma abans de convertir-se en estat en 1907, els dirigents del territori varen debatre si tindre el cheroqui, choctaw i muscogee com a cooficial, pero l'idea mai va prendre forma.

    Els hispanohablante en els Estats Units
    Any Número de parlants en espanyol Percentage de
    població dels EE. UU.
    1980 11 Millons 5%
    1990 17.3 Millons 7%
    2000 28.1 Millons 10%
    2010 37 Millons 13%
    2012 38.3 Millons 13%
    2023 42 Millons 13,3%
    Fonts:[16][17][18][19]

    [20]

    En Nou Mèxic, encara que la constitució estatal no especifique un idioma oficial, les lleis es publiquen en anglés i espanyol, i el material del govern i els servicis es requerix llegalment que siguen accessibles a parlants d'abdós llengües. S'ha afirmat que la situació de Nou Mèxic és part de les estipulacions del Tractat de Guadalupe Hidalgo de 1848; no obstant, cap menció de "drets llingüístics" apareix en el Tractat o en el Protocol de Querétaro, més allà de que els "habitants mexicans" no tinguen (1) cap reducció de drets per baix dels dels ciutadans dels Estats Units i (2) exactament els mateixos drets que es mencionen en l'artícul III del Tractat de la Compra de Luisiana i en el Tractat de la Compra de Florida. Açò implicaria que l'estat llegal de la llengua espanyola en Nou Mèxic i en àrees no incloses, en la Venda de la Mesilla d'Arizona, és el mateix que el del francés en Luisiana, i segurament no menor que el de l'alemà en Pennsilvània.

    Idioma parlat
    en la llar
    [21]
    Any 2000 Any 2005
    Sol anglés 82,10% 80,60%
    Espanyol 10,71% 12,03%
    Chinenc 0,61% 0,57%
    Francés 0,61% 0,49%
    Alemà 0,52% 0,41%
    Tagalo 0,46% 0,51%
    Vietnamita 0,38% 0,42%
    Italià 0,38% 0,29%
    Coreà 0,34% 0,37%
    Rus 0,26% 0,31%
    Polac 0,25% 0,22%
    Àrap 0,23% 0,25%
    Portugués 0,21% 0,24%
    Japonés 0,18% 0,17%
    Francés criollo 0,17% 0,20%
    Grec 0,13% 0,12%
    Hindi 0,12% 0,17%
    Persa 0,11% 0,12%
    Urdu 0,10% 0,11%
    Cantonés 0,09% 0,13%
    Guyaratí 0,08% 0,09%
    Armeni 0,07% 0,07%

    La qüestió de bilingüisme també és significativa en els estats d'Arizona i Texas. La constitució de Texas no té cap política d'idioma oficial. Arizona va aprovar una proposició en les eleccions generals del 7 de novembre de 2006 declarant l'anglés com a idioma oficial.[22]

    El 19 de maig de 2006, el Senat dels Estats Units va votar per a fer de l'anglés la llengua nacional dels Estats Units. Segons el proyecte de llei, redactat pel senador James M. Inhofe (republicà, Oklahoma), el govern federal ya no proporcionaria servicis i comunicacions multilingües, llevat aquells ya garantisats per llei. Poc despuix de l'aprovació de l'esmena Inhofe, el Senat va votar per un atre proyecte de llei del senador Ken Salazar (demòcrata, Colorat), en el que l'anglés era "la llengua d'unificació comuna dels Estats Units", pero especificava que res en aquella declaració "deu disminuir o ampliar qualsevol dret existent" sobre servicis multilingües. Cap dels proyectes va acabar convertint-se en Llei.

    Estadístiques i censos

    Segons senyes del cens oficial dels Estats Units per a 2020,[23] els principals idiomes per número de parlants majors de 5 anys d'edat eren:

    Idioma Parlants 2020
    (millons)
    Inglés solament 245,8
    (distint a anglés) 66,0
    Espanyol 41,3
    Chinenc 3,4
    Tagalo 1,7
    Vietnamita 1,5
    Àrap 1,4
    Francés, criollo francés i francés cajún 1,2
    Coreà 1,1
    Rus 1,0

    Llengües indígenes nortamericanes

    Reserves índies en Estats Units, a on es parlen encara més d'un centenar de llengües indígenes.

    Abans de l'assentament dels europeus en Norteamérica es parlaven gran cantitat de llengües en els territoris que més vesprada formarien part dels Estats Units. Estes llengües es varen seguir parlant profusamente durant a lo manco dos sigles més, la majoria de llengües han anat perdent parlants i moltes s'han extinguit (solament unes poques tenen més parlants en l'actualitat que a principis del XIX). En algunes parts d'Estats Units, principalment en certes reserves índies, es continuen parlant i tenen un número suficient de parlants fluentes. La major part de les llengües indígenes que se seguixen parlant estan severament amenaçades, ya que en molts casos tenen pocs parlants, les major part d'ells vells o de mijana edat, mentres que les noves generacions d'indígenes usen majoritàriament l'anglés i tenen un maneig deficient de la seua llengua ancestral.

    Cap a 2008, el número de parlants de llengües indígenes autòctones d'Estats Units era de 373.949, pertanyents a 135 llengües natives que encara es parlen en el territori.[24]

    Principals llengües indígenes

    D'acort en el census. gov/mp/www/spectab/languagespokenSTP224. xls cens de 2000 i atres enquestes llingüístiques, la llengua indígena en major número de parlants actualment en Estats Units és el navajo (navaho). Les atres llengües en orde d'importància numèrica són el cheroqui i el choctaw.


    Les huit famílies de llengües indígenes d'Estats Units

    1. Esquimo-aleutiana
    2. Na-dené
    3. Hokana
    4. Penutia
    5. Azteco-tanoana
    6. Macro-algonquina
    7. Macro-siux
    8. Llengües malayo-polinesias (Idioma hawaiano)

    Llengües indígenes parlades per estats

    Llevat Alaska que té oficialment vàries llengües indígenes, en el restant d'estats es va posar la llengua indígena majoritària de l'estat com a llengua oficial a nivell de tot l'estat i les demés sense oficialitat en un intent de que a lo manco una llengua indígena sobrevixquera per estat.

    • Llista d'estats
    Els 50 estats dels Estats Units
    Alabama State of Alabama Idioma alabama
    Alaska State of Alaska Llengües esquimo-aleutianas
    Arizona State of Arizona Llengües apacheanas, Idioma hopi, Idioma navajo, Idioma ute, Idioma zuñi
    Arkansas State of Arkansas
    Califòrnia State of Califòrnia Llengües hokanas, Llengües penutíes
    Carolina del Nort State of North Carolina Idioma cheroqui
    Carolina del Sur State of South Carolina Llengües siux (o siux-catawba), Idioma cheroqui
    Colorat State of Colorat Idioma navajo, Idioma ute
    Connecticut State of Connecticut Llengües algonquinas
    Dakota del Nort State of North Dakota Idioma siux (també cridat a voltes lakhota o dakhota), Idioma ojibwa
    Dakota del Sur State of South Dakota Idioma siux (també cridat a voltes lakhota o dakhota)
    Delaware State of Delaware Llengües algonquinas
    Florida State of Florida
    Geòrgia State of Geòrgia
    Hawái State of Hawaii,
    Moku'āina o Hawai'i
    Idioma hawaiano
    Idaho State of Idaho Idioma shoshoni
    Illinois State of Illinois Llengües iroquesas
    Indiana State of Indiana Llengües iroquesas
    Iowa State of Iowa Idioma siux (també cridat a voltes lakhota o dakhota)
    Kansas State of Kansas Idioma siux (també cridat a voltes lakhota o dakhota)
    Kentucky Commonwealth of Kentucky Llengües algonquinas, Idioma cheroqui, Llengües algonquinas
    Luisiana State of Louisiana,
    État de Louisiane
    Idioma choctaw, Idioma chitimacha, Llengües muskogueanas
    Maine State of Maine Llengües algonquinas
    Maryland State of Maryland
    Massachusetts Commonwealth of Massachusetts Llengües algonquinas
    Míchigan[25] State of Michigan Idioma ojibwa, Llengües iroquesas
    Minesota State of Minnesota Llengües iroquesas
    Mississipi[26] State of Mississippi Idioma choctaw
    Misuri[27] State of Missouri Idioma siux (també cridat a voltes lakhota o dakhota)
    Montana State of Montana Idioma cheyene, Idioma crow, Idioma shoshoni
    Nebraska State of Nebraska Idioma omaha (Idioma siux (també cridat a voltes lakhota o dakhota)
    Nevada State of Nevada Llengües uto-azteca, Idioma shoshoni
    Nova Jersey[28] State of New Jersey Llengües algonquinas
    Nova York[29] State of New York Idioma mohawk, Llengües iroquesas, Llengües algonquinas
    Nou Hampshire[30] State of New Hampshire
    Nou Mèxic[31] State of New Mexico,
    Estat de Nou Mèxic
    Idioma lipán, Llengües apacheanas, Idioma navajo, Idioma zuñi
    Ohio State of Ohio Llengües iroquesas
    Oklahoma State of Oklahoma Idioma choctaw, Llengües apacheanas, Idioma cheyene, Idioma comanche, Idioma apache kiowa, Idioma alabama
    Oregó[32] State of Oregon
    Pennsilvània[33] Commonwealth of Pennsylvania Llengües iroquesas, Llengües algonquinas
    Rhode Island State of Rhode Island and Providence Plantations Llengües algonquinas
    Tennessee State of Tennessee Idioma choctaw
    Texas[34] State of Texas Idioma alabama
    Utah State of Utah Idioma shoshoni, Idioma navajo
    Vermont State of Vermont Idioma navajo, Llengües algonquinas
    Virginia Commonwealth of Virginia
    Virginia Occidental State of West Virginia
    Washington State of Washington
    Wisconsin State of Wisconsin Llengües iroquesas
    Wyoming State of Wyoming Idioma shoshoni

    Diversitat llingüística

    AP Ademés de les llengües mencionades moltes atres llengües indígenes es parlen encara dins del territori nortamericà. Ademés la seua diversitat interna és enorme ya que les llengües que encara es parlen pertanyen a 28 famílies llingüístiques diferents:


    Llengües d'orige europeu

    L'anglés d'Estats Units

    Artícul principal → Inglés nortamericà.

    Segons el cens de l'any 1990, el 97% de la població nortamericana parlen be l'anglés, i més del 99% coneixen l'idioma en alguna mida. Tots els assunts federals són en anglés, i és necessari saber anglés per a ser un immigrant llegal. És l'idioma majoritari en tots els estats. És important resenyar que l'anglés dels EE. UU. és prou diferent que el dels atres països en els que es parla. La diferència més coneguda és l'ortografia, que és més simple. Ademés, existix lo que molts acadèmics han donat en cridar el Inglés Vernacular Negre (IVN), que arreplega els aspectes propis d'esta diglosía dins de les comunitats afroamericanes, entre que les seues característiques destaquen el rebuig de conjugació verbal, ej: (I is, you is, he is...) i l'absència fonètica de la "r" final de paraula ("mo'" en lloc de "more")

    L'espanyol

    Artícul principal → Idioma espanyol en Estats Units.
    Distribució dels hispanohablante en els EE. UU. en el Cens de 2010.

    L'espanyol és l'idioma principal de Puerto Rico i llengua semioficial, de facto, de l'estat de Nou Mèxic. En tot el país, més o menys, el 12% de la població ho parla, sobretot en els estats del suroest. És ademés la llengua més popular per a deprendre com a segon idioma, i finalment la Llengua romanç més parlada. Molts assunts oficials dels estats federats s'exponen també en espanyol. L'espanyol que es parla majoritàriament i el que se sol ensenyar en els EE. UU. és més semblat al mexicà que al d'atres països, llevat en Puerto Rico. La majoria dels mensages públics que tenen subtítuls els tenen en espanyol.

    En Califòrnia, la secció 1632 del Còdic Civil reconeix l'idioma espanyol, d'ahí que la llei Dymally-Alatorre sobre servicis bilingües, instituïxca un bilingüisme anglés-espanyol, sense excloure necessàriament atres llengües.

    En Texas, el govern per mig de la secció 2054.116 del Còdic Governamental, ordena que les agències estatals proporcionen l'informació en les seues pàgines web en espanyol.

    El cas de Nou Mèxic

    La gent sol tindre la creència de que l'espanyol és un dels idiomes oficials de Nou Mèxic junt en l'anglés, per l'extens us del primer en tot l'estat, inclús en una variant dialectal pròpia, l'espanyol neomexicano (actualment minoritari front a l'espanyol dels immigrants mexicans i uns atres). No obstant no és oficial. La constitució estatal va prevore l'existència d'un govern temporalment bilingüe. La Comissió de Drets Civils dels EE. UU. reconeix que en 1912 "els neomexicanos varen tindre èxit a l'hora de protegir la seua herència, insertant recaptes en la seua Constitució que fan de l'espanyol una llengua oficial igual que l'anglés". El govern de l'estat publica paperetes de vot i un manual per a conductors de vehículs en abdós idiomes i, a partir de 1995, Nou Mèxic va adoptar una "Cançó Bilingüe de l'Estat" cridada New Mexico - El meu Lindo Nou Mèxic.[36]

    El francés

    Segons senyes censals,[37] en l'actualitat aproximadament més de 2 millons de nortamericans parlen francés (incloent el francés acadiano i el criollo haitiano).

    En la regió nort de l'Estat de Maine, ubicat en l'extrem noreste dels Estats Units, es parla el francés acadiano, producte del seu veïnat geogràfic i històrica en l'antiga colónia francesa d'Acadia. L'anglés és majoritari en tot l'estat, i el francés acadiano és una minoria llingüística focalizada en la zona septentrional limítrofa en Canadà, país oficialment bilingüe (anglés i francés).

    En l'estat meridional del Luisiana, ubicat en la desembocadura del riu Mississipi-Misuri en el Golf de Mèxic (que va ser la part més meridional de l'antiga colónia francesa de Luisiana), l'idioma anglés és majoritari pero també hi ha una minoria de parlants de francés cajún, per a els qui hi ha una llegislació que parcialment protegix la conservació d'este idioma que és part principal de la tradició i l'història multicultural de l'Estat.

    En un ampli "sector interior-centre-sur" dels Estats Units, descendents d'anglesos i francesos (junt en descendents de galeses, escocesos i irlandesos) actualment parlen anglés, agrupant-se ètnicament com "americans" (nortamericans), quedant el francés present únicament en part important de la toponímia.

    Dispersos per tots els Estats Units, també parlen francés els immigrants de diversos països francòfons procedents de tots els continents pero principalment d'Europa, d'Àfrica i també del restant d'Amèrica (especialment haitianos i franc-canadencs). Ademés, en els Estats Units, l'idioma francés és la segona llengua estrangera més estudiada (despuix de l'espanyol).

    L'alemà de Pennsilvània

    Artícul principal → Alemà de Pennsilvània.

    L'alemà de Pennsilvània (Pennsilfaanisch-Deitsch, Pennsilfaani-Deitsch) és una varietat llingüística pertanyent a les llengües altogermánicas (Westmitteldeutsch, en alemà) i que és parlat por entre 150 mil i 250 mil persones en Norteamérica.

    Este idioma ho parla principalment la comunitat Amish i menonitas de l'antiga orde que no han adoptat l'estil de vida modern. Estan establits sobretot en els estats de Pennsilvània, Ohio i Indiana, en els Estats Units, i en la província d'Ontario, en Canadà.

    Solament és llengua cooficial en el comtat de Lancaster (Pennsilvània), reconeguda oficialment per l'Estat de Pennsilvània.cita requerida

    Referències

    1. ↑ 1,0 1,1 usa. gov/es/idioma-oficial-estados-unidos USA Gov en espanyol: Idioma oficial d'Estats Units
    2. ↑ Per eixemple, la secció 1432 (2) de la Llei nortamericana 107-110 "Cap chiquet abandonat" del 2001, que definix el terme "EN RISC":
      "EN RISC.—El terme ‘en risc’, quan s'utilisa sobre un chiquet, jove, o estudiant, significa un individu en edat escolar que corre perill de fracàs acadèmic, té un problema de drogues o alcohol, està embarassat o és pare, ha entrat en contacte en el passat en el sistema judicial jovenil, està a lo manco 1 any per baix del nivell d'estudis corresponent a l'edat de l'individu, té llimitada la seua competència en l'anglés, és membre d'una banda, ha abandonat l'escola en el passat, o té una alta taxa d'absentisme en l'escola." (s'ha afegit el émfasis) (vore ed. gov/policy/elsec/leg/esea02/107-110. pdf el text de la llei)
    3. ↑ El Nou Dia, José A. Prim (28 de febrer de 2025). «elnuevodia. com/corresponsalias/washington-dc/notas/donald-trump-se-propone-firmar-una-orden-per a-declarar-el-ingles-idioma-oficial-de-estados-unidos/ Donald Trump es propon firmar una orde per a declarar l'anglés idioma oficial d'Estats Units» (en espanyol). Consultat el 28 de febrer de 2025.
    4. ↑ «archive. org/web/20150317152950/https://proenglish. org/official-english/state-profiles. html Official English Map». proenglish. org. Archivat des de l'proenglish. org/official-english/state-profiles. html original, el 17 de març de 2015. Consultat el 27 de giner de 2015.
    5. ↑ Califòrnia permet la publicació de documents estatals en atres llengües que representen grups minoritaris i comunitats immigrants. Estos idiomes, com l'espanyol, chinenc, coreà, tagalo, persa, rus, vietnamita o tailandés apareixen en documents estatals oficials, i el Departament de Vehículs de Motor publica en 47 idiomes.
    6. ↑ «archive. org/web/20080513151721/http://www. proenglish. org/states/idaho. htm Idaho Code 73-121. "Certain Documents to be in English the Official State Language."». proenglish. org (2007). Archivat des de l'proenglish. org/states/idaho. htm original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 21 d'agost de 2008.
    7. ↑ «ilga. gov/legislation/ilcs/ilcs4. asp? DocName=010500050HArt.+14C&ActID=1005&ChapAct=105%26nbsp%3BILCS%26nbsp%3B5%2F&ChapterID=17&ChapterName=SCHOOLS&SectionID=49138&SeqStart=108300000&SeqEnd=109800000&ActName=School%2BCode. 105 ILCS 5/14C‑1 (implícit)». Illinois General Assembly. Consultat el 21 d'agost de 2008.
    8. ↑ «archive. org/web/20080420070348/http://www. legis. state. ia. us/IACODE/2003SUPPLEMENT/1/18. html Iowa Code Sec. 1.18, "Iowa English language reaffirmation."». Iowa General Assembly Web Site (2002). Archivat des de l'legis. state. ia. us/IACODE/2003SUPPLEMENT/1/18. html original, el 20 d'abril de 2008. Consultat el 21 d'agost de 2008.
    9. ↑ «today/20120628215137/http://findarticles. com/p/articles/mi_m0EIN/is_2007_May_11/ai_n19095444/ Governor's Signature Makes English the Official Language of Kansas». Business Wire (11 de maig de 2007). Archivat des de l'com/p/articles/mi_m0EIN/is_2007_May_11/ai_n19095444 original, el 28 de juny de 2012. Consultat el 22 d'agost de 2008.
    10. ↑ «archive. org/web/20080723185732/http://proenglish. org/states/massachusetts. htm Official Language Law of Massachusetts». proenglish. org. Archivat des de l'proenglish. org/states/massachusetts. htm original, el 23 de juliol de 2008. Consultat el 21 d'agost de 2008.
    11. ↑ O. S. English (5 de març de 2016). «usenglish. org/u-s-english-efforts-lead-west-virginia-to-become-32nd-state-to-recognize-english-as-official-language/ O. S. English efforts lead West Virginia to become 32nd state to recognize English as official language» (en anglés). Consultat el 20 d'abril de 2017.
    12. ↑ «archive. org/web/20080723184459/http://proenglish. org/states/hawaii. htm Llegal Status of official English in Hawaii». proenglish. org. Archivat des de l'proenglish. org/states/hawaii. htm original, el 23 de juliol de 2008. Consultat el 22 d'agost de 2008.
    13. ↑ Mantingut per «archive. org/web/20080723184557/http://proenglish. org/states/louisiana. htm Llegal Status of official English in Louisiana». proenglish. org. Archivat des de l'proenglish. org/states/louisiana. htm original, el 23 de juliol de 2008. Consultat el 22 d'agost de 2008.   Refutado per «archive. org/web/20081018203541/http://ourworld. compuserve. com/homepages/JWcrawford/can-la. htm Language Legislation in Louisiana». Archivat des de l'compuserve. com/homepages/JWCRAWFORD/can-la. htm original, el 18 d'octubre de 2008. Consultat el 22 d'agost de 2008., citant estipulacions de la constitució estatal de Louisiana de 1974.
    14. ↑ «archive. org/web/20080513030355/http://www. proenglish. org/states/newmexico. htm Language Laws of New Mexico». proenglish. org. Archivat des de l'proenglish. org/states/newmexico. htm original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 22/8/08.
    15. ↑ «archive. org/web/20190714193530/https://www. cr. nps. gov/nr/travel/kingston/colonization. htm Dutch Colonies». National Park Service. Archivat des de l'cr. nps. gov/nr/travel/kingston/colonization. htm original, el 14 de juliol de 2019. Consultat el 21 d'agost de 2008.
    16. ↑ http://www. pewresearch. org/fact-tank/2013/09/05/what-is-the-future-of-spanish-in-the-united-states/
    17. ↑ http://www. census. gov/prod/2003pubs/c2kbr-29. pdf
    18. ↑ http://www. languagepolicy. net/archives/Castro1. htm
    19. ↑ http://factfinder2. census. gov/faces/tableservices/jsf/pages/productview. xhtml? pid=ACS_10_1YR_S1601&prodType=table
    20. ↑ https://data. census. gov/table/ACSST1Y2022. S1601? text=Language&t=Language%20Spoken%20at%20Home
    21. ↑ «mla. org/map_data MLA Language Map Data Center». Modern Language Association. Consultat el 21 d'agost de 2008.
    22. ↑ «cnn. com/ELECTION/2006/pages/results/ballot. measures/ America Votes 2006: Key Ballot Issues». CNN. Consultat el 22 d'agost de 2008.
    23. ↑ «census. gov/table/ACSDT1Y2021. B16001? q=B16001:%20LANGUAGE%20SPOKEN%20AT%20HOME%20BY%20ABILITY%20TO%20SPEAK%20ENGLISH%20FOR%20THE%20POPULATION%205%20YEARS%20AND%20OVER&g=010XX00US&moe=true&tid=ACSDT1Y2021. B16001 Language Use in the United States: 2020». Consultat el 24 de novembre de 2024.
    24. ↑ census. gov/hhes/socdemo/language/data/other/detailed-lang-tables. xls "Table 1. Detailed Languages Spoken at Home and Ability to Speak English for the Population 5 Years and Over for the United States: 2006-2008 : Release Dona't: April, 2010" (XLS). Census. gov. Consultat el 18 de giner de 2015.
    25. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
    26. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
    27. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
    28. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
    29. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
    30. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
    31. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
    32. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
    33. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
    34. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
    35. ↑ 35,0 35,1 Recentment es va comprovar el parentesc entre les famílies uti i yokuts: Catherine A. Callaghan (1997): "Evidence for Yok-Utian", International Journal of American Linguistics, Vol. 63, No. 1 (Jan., 1997), pp. 18-64.
    36. ↑ «netstate. com/states/symb/song/nm_mi_lindo_nm. htm New Mexico State Bilingual Song New Mexico -- El meu Lindo Nou Mexico Pablo Mars». www. netstate. com. Consultat el 13 d'agost de 2021.
    37. ↑ «Language Use in the United States: 2019» (PDF). agost 2022. Consultat el 16 de juny de 2024

    Referències