Llengües dels Estats Units

espanyol 12.4%
atres llengües indoeuropeas 3.7%
asiàtiques i indo-pacífiques 3%
L'idioma nacional de facto d'Estats Units és l'anglés (especialment l'anglés nortamericà). En l'orde eixecutiva del president Donald Trump, publicada l'1 de març de 2025, és també l'idioma oficial de l'eixecutiu del govern federal.[1] L'anglés és predominant en l'espai públic i és l'idioma matern de la majoria de la població. La Constitució i les lleis es redacten en anglés i és la llengua en la que es desenrollen les funcions del govern. Algunes lleis federals exigixen el coneiximent de l'anglés de manera implícita.[2] Es parlen, no obstant, centenars d'atres idiomes i dialectes, sent l'espanyol el més comú entre ells, idioma que ademés té cert reconeiximent oficial en algunes jurisdiccions del Suroest.
Tradicionalment, en les ciutats grans han existit barris en els que s'agrupa la primera generació d'immigrants d'un país determinat, mantenint el seu idioma, i despuix successives generacions van deixant el lloc i l'idioma es va perdent. Una notable excepció són els barris chinencs, chinatowns, sent els més importants d'estos els que es troben en les ciutats de Sant Francisco (Califòrnia) i de Nova York.cita requerida Despuix de décades de repressió, les llengües dels americans natius, o llengües amerindies autòctones, estan sent conservades i ensenyades dins de les reserves. Un cas singular dins dels Estats Units és l'Estat Lliure Associat de Puerto Rico, que té com a primer idioma oficial l'espanyol (l'anglés és l'idioma oficial secundari). Les escoles i universitats portorriquenyes funcionen casi exclusivament en espanyol. En els atres territoris i estats del país, l'idioma d'instrucció és l'anglés.
Llengua oficial i estadístiques
L'anglés és oficial en les agències administratives de l'eixecutiu d'Estats Units.
L'espanyol és parlat i té cert reconeiximent, junt a atres llengües indígenes o d'immigrants, en Califòrnia, Texas, Florida, Nova York, Arizona, Illinois, Nova Jersey, Colorat, Geòrgia, Nou Mèxic i la base naval de la Baïa de Guantánamo. cita requerida En alguns d'estos territoris, l'espanyol, per l'immigració procedent d'Hispanoamèrica i la seua descendència, és parlat casi tant com l'anglés. És llengua oficial en Puerto Rico.
El 28 de febrer de 2025, el Wall Street Journal va informar de que el president Donald Trump, per primera volta en l'història del país, planejava firmar una orde eixecutiva per a convertir l'anglés en l'idioma oficial del govern federal d'Estats Units.[3] L'oficialitat es va completar per orde eixecutiva del president l'1 de març de 2025.[1]
Estatus d'idioma oficial
Molts estats i territoris individualment tenen l'anglés com la seua llengua oficial:[4]

- Alabama (1990)
- Arizona (2006)
- Arkansas (1987)
- Califòrnia (1986)[5]
- Carolina del Nort (1987)
- Carolina del Sur (1987)
- Colorat (1988)
- Dakota del Nort (1987)
- Dakota del Sur (1987)
- Florida (1988)
- Geòrgia (1986, 1996)
- Idaho (2007)[6]
- Illinois (1969)[7]
- Indiana (1984)
- Iowa (2002)[8]
- Kansas (2007)[9]
- Kentucky (1984)
- Luisiana (1807)
- Massachusetts (1975)[10]
- Mississipi (1987)
- Misuri (1998)
- Montana (1995)
- Nebraska (1920)
- Nou Hampshire (1995)
- Tennessee (1984)
- Utah (2000)
- Virginia (1981, 1996)
- Virginia Occidental (2016)[11]
- Wyoming (1996)
Alguns estats i territoris tenen cert grau d'estatus oficial o de reconeiximent llegal per a atres llengües ademés de l'anglés:
- Hawái, l'hawaiano és oficial (1978).[12]
- Alaska, els vint idiomes natius de l'estat són oficials (2014).
- Dakota del Sur, els tres dialectes de l'idioma natiu siux són oficials (2019).
- Luisiana, el francés, en la seua variant cajún o acadiano, està llegalment reconegut pero no és oficial.[13] El francés també és significatiu en Maine, Nou Hampshire i Vermont.
- Nou Mèxic, una resolució no obligatòria ("English Plus") llegalment recolza el multillingüisme (anglés, espanyol, idiomes natius), sense estatus oficial. Ademés, des de 1848 els hispanohablante de l'estat tenen drets llingüístics llegalment reconeguts.[14]
- Samoa Nortamericà, samoano.
- Islas Marianas del Norte, chamorro i carolinio.
- Puerto Rico, l'espanyol va ser proclamat primer idioma oficial en 1978, per davant de l'anglés.
- Base Naval de la Baïa de Guantánamo, espanyol.
- Illa Baker, gilbertés.
- Illa Howland, gilbertés.
- Illa Jarvis, gilbertés.
- Sec Kingman, gilbertés.
- Illes Midway, hawaiano.
- Illa de Navaza, francés i Criollo haitiano.
L'estat de Nova York tenia documents del govern estatal (per eixemple, registres demogràfics) coescritos en idioma neerlandés fins als anys 1920, a fi de conservar l'herència dels Nous Països Baixos, encara que Anglaterra anexionara la colónia en 1664.[15]
Les llengües indígenes són oficials o cooficials en moltes de les reserves índies nortamericanes i indis poble. En Oklahoma abans de convertir-se en estat en 1907, els dirigents del territori varen debatre si tindre el cheroqui, choctaw i muscogee com a cooficial, pero l'idea mai va prendre forma.
| Any | Número de parlants en espanyol | Percentage de població dels EE. UU. |
|---|---|---|
| 1980 | 11 Millons | 5% |
| 1990 | 17.3 Millons | 7% |
| 2000 | 28.1 Millons | 10% |
| 2010 | 37 Millons | 13% |
| 2012 | 38.3 Millons | 13% |
| 2023 | 42 Millons | 13,3% |
| Fonts:[16][17][18][19] | ||
En Nou Mèxic, encara que la constitució estatal no especifique un idioma oficial, les lleis es publiquen en anglés i espanyol, i el material del govern i els servicis es requerix llegalment que siguen accessibles a parlants d'abdós llengües. S'ha afirmat que la situació de Nou Mèxic és part de les estipulacions del Tractat de Guadalupe Hidalgo de 1848; no obstant, cap menció de "drets llingüístics" apareix en el Tractat o en el Protocol de Querétaro, més allà de que els "habitants mexicans" no tinguen (1) cap reducció de drets per baix dels dels ciutadans dels Estats Units i (2) exactament els mateixos drets que es mencionen en l'artícul III del Tractat de la Compra de Luisiana i en el Tractat de la Compra de Florida. Açò implicaria que l'estat llegal de la llengua espanyola en Nou Mèxic i en àrees no incloses, en la Venda de la Mesilla d'Arizona, és el mateix que el del francés en Luisiana, i segurament no menor que el de l'alemà en Pennsilvània.
| Idioma parlat en la llar[21] |
Any 2000 | Any 2005 |
|---|---|---|
| Sol anglés | 82,10% | 80,60% |
| Espanyol | 10,71% | 12,03% |
| Chinenc | 0,61% | 0,57% |
| Francés | 0,61% | 0,49% |
| Alemà | 0,52% | 0,41% |
| Tagalo | 0,46% | 0,51% |
| Vietnamita | 0,38% | 0,42% |
| Italià | 0,38% | 0,29% |
| Coreà | 0,34% | 0,37% |
| Rus | 0,26% | 0,31% |
| Polac | 0,25% | 0,22% |
| Àrap | 0,23% | 0,25% |
| Portugués | 0,21% | 0,24% |
| Japonés | 0,18% | 0,17% |
| Francés criollo | 0,17% | 0,20% |
| Grec | 0,13% | 0,12% |
| Hindi | 0,12% | 0,17% |
| Persa | 0,11% | 0,12% |
| Urdu | 0,10% | 0,11% |
| Cantonés | 0,09% | 0,13% |
| Guyaratí | 0,08% | 0,09% |
| Armeni | 0,07% | 0,07% |
La qüestió de bilingüisme també és significativa en els estats d'Arizona i Texas. La constitució de Texas no té cap política d'idioma oficial. Arizona va aprovar una proposició en les eleccions generals del 7 de novembre de 2006 declarant l'anglés com a idioma oficial.[22]
El 19 de maig de 2006, el Senat dels Estats Units va votar per a fer de l'anglés la llengua nacional dels Estats Units. Segons el proyecte de llei, redactat pel senador James M. Inhofe (republicà, Oklahoma), el govern federal ya no proporcionaria servicis i comunicacions multilingües, llevat aquells ya garantisats per llei. Poc despuix de l'aprovació de l'esmena Inhofe, el Senat va votar per un atre proyecte de llei del senador Ken Salazar (demòcrata, Colorat), en el que l'anglés era "la llengua d'unificació comuna dels Estats Units", pero especificava que res en aquella declaració "deu disminuir o ampliar qualsevol dret existent" sobre servicis multilingües. Cap dels proyectes va acabar convertint-se en Llei.
Estadístiques i censos
Segons senyes del cens oficial dels Estats Units per a 2020,[23] els principals idiomes per número de parlants majors de 5 anys d'edat eren:
| Idioma | Parlants 2020 (millons) |
|---|---|
| Inglés solament | 245,8 |
| (distint a anglés) | 66,0 |
| Espanyol | 41,3 |
| Chinenc | 3,4 |
| Tagalo | 1,7 |
| Vietnamita | 1,5 |
| Àrap | 1,4 |
| Francés, criollo francés i francés cajún | 1,2 |
| Coreà | 1,1 |
| Rus | 1,0 |
Llengües indígenes nortamericanes

Abans de l'assentament dels europeus en Norteamérica es parlaven gran cantitat de llengües en els territoris que més vesprada formarien part dels Estats Units. Estes llengües es varen seguir parlant profusamente durant a lo manco dos sigles més, la majoria de llengües han anat perdent parlants i moltes s'han extinguit (solament unes poques tenen més parlants en l'actualitat que a principis del XIX). En algunes parts d'Estats Units, principalment en certes reserves índies, es continuen parlant i tenen un número suficient de parlants fluentes. La major part de les llengües indígenes que se seguixen parlant estan severament amenaçades, ya que en molts casos tenen pocs parlants, les major part d'ells vells o de mijana edat, mentres que les noves generacions d'indígenes usen majoritàriament l'anglés i tenen un maneig deficient de la seua llengua ancestral.
Cap a 2008, el número de parlants de llengües indígenes autòctones d'Estats Units era de 373.949, pertanyents a 135 llengües natives que encara es parlen en el territori.[24]
Principals llengües indígenes
D'acort en el census. gov/mp/www/spectab/languagespokenSTP224. xls cens de 2000 i atres enquestes llingüístiques, la llengua indígena en major número de parlants actualment en Estats Units és el navajo (navaho). Les atres llengües en orde d'importància numèrica són el cheroqui i el choctaw.
Les huit famílies de llengües indígenes d'Estats Units
- Esquimo-aleutiana
- Na-dené
- Hokana
- Penutia
- Azteco-tanoana
- Macro-algonquina
- Macro-siux
- Llengües malayo-polinesias (Idioma hawaiano)
Llengües indígenes parlades per estats
Llevat Alaska que té oficialment vàries llengües indígenes, en el restant d'estats es va posar la llengua indígena majoritària de l'estat com a llengua oficial a nivell de tot l'estat i les demés sense oficialitat en un intent de que a lo manco una llengua indígena sobrevixquera per estat.
- Llista d'estats
Diversitat llingüística
AP Ademés de les llengües mencionades moltes atres llengües indígenes es parlen encara dins del territori nortamericà. Ademés la seua diversitat interna és enorme ya que les llengües que encara es parlen pertanyen a 28 famílies llingüístiques diferents:
Llengües d'orige europeu
L'anglés d'Estats Units
- Artícul principal → Inglés nortamericà.

Segons el cens de l'any 1990, el 97% de la població nortamericana parlen be l'anglés, i més del 99% coneixen l'idioma en alguna mida. Tots els assunts federals són en anglés, i és necessari saber anglés per a ser un immigrant llegal. És l'idioma majoritari en tots els estats. És important resenyar que l'anglés dels EE. UU. és prou diferent que el dels atres països en els que es parla. La diferència més coneguda és l'ortografia, que és més simple. Ademés, existix lo que molts acadèmics han donat en cridar el Inglés Vernacular Negre (IVN), que arreplega els aspectes propis d'esta diglosía dins de les comunitats afroamericanes, entre que les seues característiques destaquen el rebuig de conjugació verbal, ej: (I is, you is, he is...) i l'absència fonètica de la "r" final de paraula ("mo'" en lloc de "more")
L'espanyol
- Artícul principal → Idioma espanyol en Estats Units.

L'espanyol és l'idioma principal de Puerto Rico i llengua semioficial, de facto, de l'estat de Nou Mèxic. En tot el país, més o menys, el 12% de la població ho parla, sobretot en els estats del suroest. És ademés la llengua més popular per a deprendre com a segon idioma, i finalment la Llengua romanç més parlada. Molts assunts oficials dels estats federats s'exponen també en espanyol. L'espanyol que es parla majoritàriament i el que se sol ensenyar en els EE. UU. és més semblat al mexicà que al d'atres països, llevat en Puerto Rico. La majoria dels mensages públics que tenen subtítuls els tenen en espanyol.
En Califòrnia, la secció 1632 del Còdic Civil reconeix l'idioma espanyol, d'ahí que la llei Dymally-Alatorre sobre servicis bilingües, instituïxca un bilingüisme anglés-espanyol, sense excloure necessàriament atres llengües.
En Texas, el govern per mig de la secció 2054.116 del Còdic Governamental, ordena que les agències estatals proporcionen l'informació en les seues pàgines web en espanyol.
El cas de Nou Mèxic
La gent sol tindre la creència de que l'espanyol és un dels idiomes oficials de Nou Mèxic junt en l'anglés, per l'extens us del primer en tot l'estat, inclús en una variant dialectal pròpia, l'espanyol neomexicano (actualment minoritari front a l'espanyol dels immigrants mexicans i uns atres). No obstant no és oficial. La constitució estatal va prevore l'existència d'un govern temporalment bilingüe. La Comissió de Drets Civils dels EE. UU. reconeix que en 1912 "els neomexicanos varen tindre èxit a l'hora de protegir la seua herència, insertant recaptes en la seua Constitució que fan de l'espanyol una llengua oficial igual que l'anglés". El govern de l'estat publica paperetes de vot i un manual per a conductors de vehículs en abdós idiomes i, a partir de 1995, Nou Mèxic va adoptar una "Cançó Bilingüe de l'Estat" cridada New Mexico - El meu Lindo Nou Mèxic.[36]
El francés
Segons senyes censals,[37] en l'actualitat aproximadament més de 2 millons de nortamericans parlen francés (incloent el francés acadiano i el criollo haitiano).
En la regió nort de l'Estat de Maine, ubicat en l'extrem noreste dels Estats Units, es parla el francés acadiano, producte del seu veïnat geogràfic i històrica en l'antiga colónia francesa d'Acadia. L'anglés és majoritari en tot l'estat, i el francés acadiano és una minoria llingüística focalizada en la zona septentrional limítrofa en Canadà, país oficialment bilingüe (anglés i francés).
En l'estat meridional del Luisiana, ubicat en la desembocadura del riu Mississipi-Misuri en el Golf de Mèxic (que va ser la part més meridional de l'antiga colónia francesa de Luisiana), l'idioma anglés és majoritari pero també hi ha una minoria de parlants de francés cajún, per a els qui hi ha una llegislació que parcialment protegix la conservació d'este idioma que és part principal de la tradició i l'història multicultural de l'Estat.
En un ampli "sector interior-centre-sur" dels Estats Units, descendents d'anglesos i francesos (junt en descendents de galeses, escocesos i irlandesos) actualment parlen anglés, agrupant-se ètnicament com "americans" (nortamericans), quedant el francés present únicament en part important de la toponímia.
Dispersos per tots els Estats Units, també parlen francés els immigrants de diversos països francòfons procedents de tots els continents pero principalment d'Europa, d'Àfrica i també del restant d'Amèrica (especialment haitianos i franc-canadencs). Ademés, en els Estats Units, l'idioma francés és la segona llengua estrangera més estudiada (despuix de l'espanyol).
L'alemà de Pennsilvània
- Artícul principal → Alemà de Pennsilvània.
L'alemà de Pennsilvània (Pennsilfaanisch-Deitsch, Pennsilfaani-Deitsch) és una varietat llingüística pertanyent a les llengües altogermánicas (Westmitteldeutsch, en alemà) i que és parlat por entre 150 mil i 250 mil persones en Norteamérica.
Este idioma ho parla principalment la comunitat Amish i menonitas de l'antiga orde que no han adoptat l'estil de vida modern. Estan establits sobretot en els estats de Pennsilvània, Ohio i Indiana, en els Estats Units, i en la província d'Ontario, en Canadà.
Solament és llengua cooficial en el comtat de Lancaster (Pennsilvània), reconeguda oficialment per l'Estat de Pennsilvània.cita requerida
Referències
- ↑ 1,0 1,1 usa. gov/es/idioma-oficial-estados-unidos USA Gov en espanyol: Idioma oficial d'Estats Units
- ↑ Per eixemple, la secció 1432 (2) de la Llei nortamericana 107-110 "Cap chiquet abandonat" del 2001, que definix el terme "EN RISC":
"EN RISC.—El terme ‘en risc’, quan s'utilisa sobre un chiquet, jove, o estudiant, significa un individu en edat escolar que corre perill de fracàs acadèmic, té un problema de drogues o alcohol, està embarassat o és pare, ha entrat en contacte en el passat en el sistema judicial jovenil, està a lo manco 1 any per baix del nivell d'estudis corresponent a l'edat de l'individu, té llimitada la seua competència en l'anglés, és membre d'una banda, ha abandonat l'escola en el passat, o té una alta taxa d'absentisme en l'escola." (s'ha afegit el émfasis) (vore ed. gov/policy/elsec/leg/esea02/107-110. pdf el text de la llei) - ↑ El Nou Dia, José A. Prim (28 de febrer de 2025). «elnuevodia. com/corresponsalias/washington-dc/notas/donald-trump-se-propone-firmar-una-orden-per a-declarar-el-ingles-idioma-oficial-de-estados-unidos/ Donald Trump es propon firmar una orde per a declarar l'anglés idioma oficial d'Estats Units» (en espanyol). Consultat el 28 de febrer de 2025.
- ↑ «archive. org/web/20150317152950/https://proenglish. org/official-english/state-profiles. html Official English Map». proenglish. org. Archivat des de l'proenglish. org/official-english/state-profiles. html original, el 17 de març de 2015. Consultat el 27 de giner de 2015.
- ↑ Califòrnia permet la publicació de documents estatals en atres llengües que representen grups minoritaris i comunitats immigrants. Estos idiomes, com l'espanyol, chinenc, coreà, tagalo, persa, rus, vietnamita o tailandés apareixen en documents estatals oficials, i el Departament de Vehículs de Motor publica en 47 idiomes.
- ↑ «archive. org/web/20080513151721/http://www. proenglish. org/states/idaho. htm Idaho Code 73-121. "Certain Documents to be in English the Official State Language."». proenglish. org (2007). Archivat des de l'proenglish. org/states/idaho. htm original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 21 d'agost de 2008.
- ↑ «ilga. gov/legislation/ilcs/ilcs4. asp? DocName=010500050HArt.+14C&ActID=1005&ChapAct=105%26nbsp%3BILCS%26nbsp%3B5%2F&ChapterID=17&ChapterName=SCHOOLS&SectionID=49138&SeqStart=108300000&SeqEnd=109800000&ActName=School%2BCode. 105 ILCS 5/14C‑1 (implícit)». Illinois General Assembly. Consultat el 21 d'agost de 2008.
- ↑ «archive. org/web/20080420070348/http://www. legis. state. ia. us/IACODE/2003SUPPLEMENT/1/18. html Iowa Code Sec. 1.18, "Iowa English language reaffirmation."». Iowa General Assembly Web Site (2002). Archivat des de l'legis. state. ia. us/IACODE/2003SUPPLEMENT/1/18. html original, el 20 d'abril de 2008. Consultat el 21 d'agost de 2008.
- ↑ «today/20120628215137/http://findarticles. com/p/articles/mi_m0EIN/is_2007_May_11/ai_n19095444/ Governor's Signature Makes English the Official Language of Kansas». Business Wire (11 de maig de 2007). Archivat des de l'com/p/articles/mi_m0EIN/is_2007_May_11/ai_n19095444 original, el 28 de juny de 2012. Consultat el 22 d'agost de 2008.
- ↑ «archive. org/web/20080723185732/http://proenglish. org/states/massachusetts. htm Official Language Law of Massachusetts». proenglish. org. Archivat des de l'proenglish. org/states/massachusetts. htm original, el 23 de juliol de 2008. Consultat el 21 d'agost de 2008.
- ↑ O. S. English (5 de març de 2016). «usenglish. org/u-s-english-efforts-lead-west-virginia-to-become-32nd-state-to-recognize-english-as-official-language/ O. S. English efforts lead West Virginia to become 32nd state to recognize English as official language» (en anglés). Consultat el 20 d'abril de 2017.
- ↑ «archive. org/web/20080723184459/http://proenglish. org/states/hawaii. htm Llegal Status of official English in Hawaii». proenglish. org. Archivat des de l'proenglish. org/states/hawaii. htm original, el 23 de juliol de 2008. Consultat el 22 d'agost de 2008.
- ↑ Mantingut per «archive. org/web/20080723184557/http://proenglish. org/states/louisiana. htm Llegal Status of official English in Louisiana». proenglish. org. Archivat des de l'proenglish. org/states/louisiana. htm original, el 23 de juliol de 2008. Consultat el 22 d'agost de 2008. Refutado per «archive. org/web/20081018203541/http://ourworld. compuserve. com/homepages/JWcrawford/can-la. htm Language Legislation in Louisiana». Archivat des de l'compuserve. com/homepages/JWCRAWFORD/can-la. htm original, el 18 d'octubre de 2008. Consultat el 22 d'agost de 2008., citant estipulacions de la constitució estatal de Louisiana de 1974.
- ↑ «archive. org/web/20080513030355/http://www. proenglish. org/states/newmexico. htm Language Laws of New Mexico». proenglish. org. Archivat des de l'proenglish. org/states/newmexico. htm original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 22/8/08.
- ↑ «archive. org/web/20190714193530/https://www. cr. nps. gov/nr/travel/kingston/colonization. htm Dutch Colonies». National Park Service. Archivat des de l'cr. nps. gov/nr/travel/kingston/colonization. htm original, el 14 de juliol de 2019. Consultat el 21 d'agost de 2008.
- ↑ http://www. pewresearch. org/fact-tank/2013/09/05/what-is-the-future-of-spanish-in-the-united-states/
- ↑ http://www. census. gov/prod/2003pubs/c2kbr-29. pdf
- ↑ http://www. languagepolicy. net/archives/Castro1. htm
- ↑ http://factfinder2. census. gov/faces/tableservices/jsf/pages/productview. xhtml? pid=ACS_10_1YR_S1601&prodType=table
- ↑ https://data. census. gov/table/ACSST1Y2022. S1601? text=Language&t=Language%20Spoken%20at%20Home
- ↑ «mla. org/map_data MLA Language Map Data Center». Modern Language Association. Consultat el 21 d'agost de 2008.
- ↑ «cnn. com/ELECTION/2006/pages/results/ballot. measures/ America Votes 2006: Key Ballot Issues». CNN. Consultat el 22 d'agost de 2008.
- ↑ «census. gov/table/ACSDT1Y2021. B16001? q=B16001:%20LANGUAGE%20SPOKEN%20AT%20HOME%20BY%20ABILITY%20TO%20SPEAK%20ENGLISH%20FOR%20THE%20POPULATION%205%20YEARS%20AND%20OVER&g=010XX00US&moe=true&tid=ACSDT1Y2021. B16001 Language Use in the United States: 2020». Consultat el 24 de novembre de 2024.
- ↑ census. gov/hhes/socdemo/language/data/other/detailed-lang-tables. xls "Table 1. Detailed Languages Spoken at Home and Ability to Speak English for the Population 5 Years and Over for the United States: 2006-2008 : Release Dona't: April, 2010" (XLS). Census. gov. Consultat el 18 de giner de 2015.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 35,0 35,1 Recentment es va comprovar el parentesc entre les famílies uti i yokuts: Catherine A. Callaghan (1997): "Evidence for Yok-Utian", International Journal of American Linguistics, Vol. 63, No. 1 (Jan., 1997), pp. 18-64.
- ↑ «netstate. com/states/symb/song/nm_mi_lindo_nm. htm New Mexico State Bilingual Song New Mexico -- El meu Lindo Nou Mexico Pablo Mars». www. netstate. com. Consultat el 13 d'agost de 2021.
- ↑ «Language Use in the United States: 2019» (PDF). agost 2022. Consultat el 16 de juny de 2024
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lenguas de los Estados Unidos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.