Idioma comanche

El comanche (autoglotónimo: nʉmʉ tekwapʉ̲) és una llengua yutoazteca actualment parlada en la part occidental d'Oklahoma. Durant el XIX, va ser utilisat com llengua franca en el sur de les Grans Planures, en la regió històricament anomenada Comanchería. En l'actualitat, l'idioma comanche es troba en procés de revitalisació.

L'orige de la llengua es remonta a el XVIII, quan els comanches es varen separar dels shoshones poc en acabant de que els primers adquiriren cavalls al voltant de l'any 1705. La llengua comanche i la llengua shoshoni són prou similars, pero certs canvis de consonant en el comanche han inhibit l'inteligibilitat mútua.

A finals del XIX, els chiquets comanches varen ser internats en escoles residencials per a indígenes americans a on se'ls dissuadia de parlar la seua llengua materna, i inclús se'ls castigava severament per fer-ho. La major part de la segona generació va créixer parlant anglés, reduint dràsticament el número de parlants.

La llengua comanche va ser breument prominent durant la Segona Guerra Mundial. Un grup de dèsset jóvens coneguts com Comanche Code Talkers varen ser entrenats i utilisats per l'eixèrcit dels EE. UU. per a enviar mensages que transmeteren informació confidencial en idioma comanche per a que l'enemic no poguera dessifrar-els.

Nom

La paraula "comanche" prové del ute kɨmantsi "enemic" o "estrany" (pronunciat [kɨ.ˈman. tsi] o [kɨ.ˈma. tsi]). És possible que el terme poguera aludir originalment a una rivalitat no violenta en un poble llingüística i culturalment pròxim, ya que comanches i utes compartixen orige geogràfic i les seues llengües pertanyen abdós al grup númico. El seu propi nom per a l'idioma és nʉmʉ tekwapʉ̲, que significa "llengua de la gent".

Classificació llingüística

Arbre genealògic de les llengües númicas.

El comanche pertany a la família yutonahua (yutoazteca) el qual té una divisió prehistòrica en “yutonahua del nort” i “yutonahua del sur”. De la primera branca es varen desenrollar quatre grups, dels quals, el grup “númico” va donar orige al comanche.

Alguns llingüistes consideren que els pobles númicos es varen expandir recentment des d'un chicotet núcleu, potser prop del vall Owens, fins a la seua àrea de distribució actual. Esta opinió està respalada per estudis léxicoestadísticos. La reconstrucció de Fowler de la etnobiología proto-númica també senyala a la regió del sur de Serra Nevada com la terra original del proto-númico fa aproximadament dos milenis.

Grups de shoshones orientals es varen separar del núcleu principal shoshón a finals del XVII o principis del XVIII i es varen traslladar al surest cap a les Grans Planures. Els canvis en la seua variant dialectal finalment varen desenrollar l'idioma comanche en décades posteriors.

Història

Els antepassats dels comanches, en un inici integrants de les comunitats de shoshones de l'est, es varen separar al voltant de l'any 1700. En l'adquisició dels cavalls, es varen adinsar en les Grans Planures, deixant arrere el seu territori original. El procés de separació dels comanches dels shoshones va marcar el començ d'una identitat cultural pròpia i una llengua distinta. Des de la década de 1750, varen anar el poble indígena dominant del nort del Virreinato de Nova Espanya, difonent la seua llengua i la seua cultura en la regió.

Entre els primers registres escrits de vocabulari comanche es troba la Notícia dels capitans comanches de l'any 1786, a on es documenten els noms de varis capitans comanches presents en els pobles de Santa Fe i Pecos, en la seua traducció al idioma espanyol. Este text mostra una clara evidència de que el comanche d'eixa época conservava els grups de consonant nassals que posteriorment es varen simplificar per mig de la pèrdua de les nassals.

Portada del Vocabulari de l'idioma comanche.

En la segona mitat del XIX, Manuel García Rejón, llavors secretari general de govern de Nou León, va escriure el Vocabulari de l'idioma comanche, un chicotet diccionari que va contribuir a l'estudi de la llengua, que en aquell temps era parlada en la regió fronteriça de Nou León, Nou Mèxic i Texas. La seua font d'informació va ser un jove captiu que li havia segut confiat en 1861 per a la creació de la seua obra, la qual seria publicada de manera pòstuma en 1865 per la Societat Mexicana de Geografia i Estadística.

A finals del sigle, en Estats Units, numerosos chiquets comanches varen ser separats de les seues famílies i enviats a escoles residencials a on l'anglés era la llengua principal d'instrucció. Se'ls castigava per parlar en comanche, lo que va resultar en una ràpida pèrdua de la seua llengua materna i va generar un desplaçament llingüístic.

Encara que el comanche havia segut utilisat en batalla durant la Primera Guerra Mundial, no va ser fins a la Segona Guerra Mundial que es va establir un sistema de codificació organisat. Mentres que una màquina militar podia tardar fins a quatre hores en transmetre i decodificar un mensage, un codificador comanche podia decodificar el mateix mensage en menys de tres minuts. Els seus còdics mai varen ser interceptats ni dessifrats per l'enemic.

A partir de 1948, el llingüiste Elliott D. Canonge va treballar en estreta colaboració en els grups comanches per a documentar la seua llengua i cultura. En particular, Canonge va instruir als estudiants indígenes per a que també realisaren el seu propi treball de camp, inclós documentar i parlar l'idioma, mentres que molts dels seus contemporàneus solament traduïen el text a l'anglés.

Cap a la mitat del XX, els vells comanches que dominaven l'idioma varen començar a morir a una velocitat preocupant. Al mateix temps, la persistent influència de les escoles residencials significava que els chiquets no estaven rebent educació en la seua llengua materna ni l'escoltaven en les seues llars. No va ser sino fins a 1978, en la promulgació de la Indian Child Welfare Act (Llei per al Benestar de Chiquets Indígenes), que els pares indígenes varen conseguir el dret d'impedir que els seus fills anaren enviats a eixes escoles.

En 1994, es va establir un sistema d'escritura i ortografia estandardisat per a l'idioma comanche creat per la doctora Alice Anderton, una antropòloga llingüística de l'Universitat d'Oklahoma. A partir de llavors, s'han llançat al públic numerosos llibres, diccionaris i recursos educatius que aborden l'idioma comanche.

En juliol de 2013, hi havia aproximadament entre 25 i 30 parlants natius de l'idioma, segons The Boston Globe. El Comité de Preservació Cultural i de la Llengua Comanche oferix diccionaris i materials d'aprenentage d'idiomes. L'ara tancat Comanche Nation College va portar a terme anteriorment un proyecte de gravació de l'idioma, ya que l'idioma és "principalment oral" i emfatisa l'instrucció per als membres tribals.

Tan sol nou anys despuix, ya hi havia menys de nou parlants natius de comanche que ho parlaven en fluïdea, i molts dels antics parlants havien sucumbit a la vellea, problemes de salut o la pandèmia de COVID-19. En l'any 2022, es va estrenar Depredador: L'assut, una película de ciència ficció ambientada en els primers anys del XVIII la qual va anar el primer llarcmetrage en tindre un doblage complet en comanche.

Descripció llingüística

Fonologia

El comanche té un inventari de consonant típic de les llengües númicas. Els símbols bàsics que apareixen en esta taula estan en l'AFI, mentres que les grafies equivalents en l'ortografia de l'idioma es troben a la dreta d'estos.

	Labial	Dental	Palatal	Velar	Glotal
Oclusivas	p	t		k  kʷ	ʔ
Africades		ts
Fricatives		s			h
Líquida
Nassals	m	n
Semivocals			j ⟨i⟩	w

També té un inventari vocal numèric típic de sis vocals. Aixina mateix, existix el diptongo comú /ai/. El comanche distinguix les vocals per la seua llongitut. Les vocals poden ser llargues o curtes. Les vocals llargues mai són sordes i en l'ortografia es representen com (aa, ee, ii, oo, uu, ʉʉ). Un eixemple de vocal llarga és la (ee) en [wakaréʔiː] 'tortuga'. Les vocals curtes es poden allargar quan s'accentuen.

Les vocals curtes poden ser sonores o sordes. Les vocals curtes átonas generalment es ensordecen quan seguixen /s/ o /h/ i, opcionalmente, quan estan al final de la paraula. Les vocals sordes no són fonémicas i, per lo tant, no es consideren vocals diferents. En l'ortografia del comanche, estes vocals estan marcades en un macrón subscrit: ⟨a̱, i̱, i̱, o̱, o̱, ʉ̱⟩.

L'accent en comanche sol recaure en la primera sílaba. Les excepcions a esta regla, com en les paraules waɂsáasiɂ 'poble osage' i aná '¡ai!', estan marcades en un accent agut. A els efectos de la colocació de l'accent, els diptongos /ai/, /oi/ i /ui/ actuen com una vocal en una mora. Ademés, els pronoms possessius, que servixen com proclíticos, no afecten l'accent d'una paraula (de modo que nʉ + námi 'la meua germana' conserva el seu accent en /a/ en námi).

L'accent secundari es coloca en la segona sílaba d'una paraula de dos sílabes, la tercera sílaba d'una paraula de tres, quatre o cinc sílabes i la quarta sílaba d'una paraula de sis sílabes.

Gramàtica

El comanche es pot classificar com una llengua polisintética. L'orde estàndar de les paraules és subjecte-objecte-verp, pero pot canviar en dos circumstàncies específiques. El tema d'una oració, encara que està marcat en una de dos partícules, a sovint es coloca al principi de l'oració, desafiant l'orde estàndar de les paraules. Ademés, el subjecte d'una oració sol colocar-se en segon lloc. Quan el subjecte és també el tema, com sol ser el cas, termina en la primera posició, preservant l'orde de les paraules SOV; de lo contrari, el subjecte quedarà en segon lloc.

Els sustantius en comanche es declinen segons el cas i el número, i l'idioma posseïx un número dual. Com a moltes llengües yutoaztecas, els sustantius poden dur un sufix absolutiu. Molts casos també es marquen per mig de posposiciones. El paradigma comanche per als sufixos de números nominals s'ilustra a continuació:

	Subjecte	Objecte	Possessiu
Dual I	-nʉkwʉh	-nʉkwʉh-ha	-nʉkwʉh-ha
Dual II	-nʉhʉ	-nihi	-nʉhʉ
Plural	-nʉʉ	-nii	-nʉʉ

Els pronoms personals existixen per a tres números (singular, dual i plural) i tres persones. Tenen diferents formes depenent de si són o no subjecte o objecte d'un verp, possessiu (incloses les formes possessives reflexives) o objecte d'una posposición. Els pronoms plurals en primera persona del comanche tenen formes inclusivas i exclusives.

Moltes de les raïls verbals solen ser suplementàries: els verps intransitius són suplementaris per al subjecte singular versus plural i els verps transitius són suplementaris per a l'objecte singular versus plural. Els verps poden dur varis afijos, inclosos els sustantius incorporats abans de la raïl. La majoria dels afijos verbals són sufixos, llevat els prefixos que canvien de veu i els prefixos instrumentals.

Ademés dels afijos verbals, els verps també poden complementar-se en uns atres. Encara que en principi els verps en comanche poden combinar-se lliurement, en realitat només un grapat de verps, denominats verps auxiliars, es combinen freqüentment en uns atres. Estes formes prenen tota la gama de sufixos d'aspecte. Els verps auxiliars comuns en comanche inclouen hani 'fer, fer', naha 'ser, convertir-se', el meuɂa 'anar' i katʉ / iʉkwi 'assentar-se'.

Escritura

L'alfabet comanche va ser desenrollat per la doctora Alice Anderton, antropòloga llingüística, i va ser adoptat com a alfabet comanche oficial per la Nació Comanche en 1994. L'alfabet és el següent:

Fonema

/a/

[β] /p/

/i/

/h/

/i/

/k/

/kʷ/

/m/

/n/

/o/

[p] /p/

[ɾ] /t/

/s/

[t] /t/

/t͡s/

/o/

/ə/

/w/

/j/

/ʔ/

Alfabet

B b

I i

H h

I i

K k

kW

M m

N n

O o

P p

R r

S s

T t

Ts

O o

Ʉ ʉ

W w

I i

Ɂ

Les vocals llargues s'indiquen duplicant la vocal: aa, ee, ii, oo, uu, ʉʉ. Les vocals sordes s'indiquen en un subrallat: a̱, i̱, i̱, o̱, o̱, ʉ̱. Quan l'accent no recau en la primera sílaba de la paraula, es marca en accent agut: kʉtséena 'coyot'.

Frases d'eixemple

Noo nʉ pʉetsʉ̱ku ʉ punine.

'Nos veem matí'.

Ʉnha nʉ naki̱supanaɂinʉ̱?

'¿Tu m'entens?'

Ke nʉ ʉ naki̱supanaɂitʉ.

'Yo no t'entenc'.

Ʉnha nʉmʉ tekwaɂeyu?

'¿Tu parles comanche?'

Vore també

• Comanches
• Llengües yutoaztecas
• Llengües númicas
• Comanchería
• Idioma shoshoni
• Idioma timbisha

Enllaços externs

{{{1}}}

• webonary. org/comanche/ Diccionari comanche , 2020, Departament de Llengua de la Nació Comanche, Nació Comanche d'Oklahoma.
• comanchelanguage. org/ Comité de Preservació Cultural i de la Llengua Comanche (Nʉmʉ Tekwapʉha Nomneekatʉ)