Idioma shoshoni
El shoshoni és una llengua utoazteca septentrional del grup númico parlada per casi 3000 persones (principis del XXI) d'ètnia shoshón en Gran Conca en l'oest d'Amèrica del Nort. Els parlants de shoshoni ocupen actualment àrees de Wyoming, Utah, Nevada, Idaho i Montana. El número de parlants ha anat disminuint progressivament en les últimes décades, per lo que encara que estan censats casi tres mil parlants només uns pocs centenars parlen la llengua en fluïdea.
Classificació
El shoshoni constituïx el membre més septentrional de la família utoazteca. Esta família inclou una trentena de llengües que originalment varen poblar una extensa regió des del riu Salmó en centre d'Idaho fins a El Salvador com a llímit sur. Les variants de shoshoni pertanyen al grup númico. Este terme deriva de la forma conganada, present en totes les llengües númicas, per a referir-se a 'persona'. Aixina els shoshoni es denominen neme, els timbisha nümü i els paiutes meridionals nuwuvi.
Variants
Els principals dialectes del shoshoni són el shosoni occidental (Nevada, Gosiute en Utah occidental, el shoshoni septentrional en el sur d'Idaho i nort d'Utah i el shoshoni oriental en Wyoming.
Descripció gramatical
Fonologia
L'inventari consonàntic del shoshoni és molt similar al trobat en atres llengües númicas:
Bilabial Coronal Palatal Velar Llavi-
velarGlotal Oclusiva p t k kʷ ʔ Africada ts Fricativa s h Nassal m n Semivocal j w
Sobre les vocals, el shoshoni té un inventorio típicament númico format per cinc vocals. Ademés posseïx diptongos, sent el més comú d'ells /ai/, l'articulació del qual oscila entre [aj] i [i], encara que en certes morfemes s'articula regularment com [ai] i en uns atres s'articula sempre com [i]. Les vocals breus estan comunament ensordecidas en posició final átona si precedixen a /h/.
Gramàtica
El shoshoni és una llengua aglutinant, en la que les paraules, particularment els verps tendixen a tindre una estructura complexa formada per una llarga série de morfemes concatenades.
Escritura
Actualment existixen dos convencions ortogràfiques per a escriure la llengua. La convenció més antiga és el sistema de Crum-Miller usat en Miller (1972), Crum & Dayley (1993, 1997) i Crum, Crum, & Dayley (2001)[1][2][3][4] L'atre sistema és el de l'Universitat de l'Estat d'Idaho que és usat en Gould & Loether (2002).[5] Este últim té una base més fonètica mentres que el de Crum-Miller té una base més fonològica. Abdós sistemes usen la «i» per a representar la vocal ɨ.
Vore també
- Sacagawea, informante shoshoni de Lewis i Clark
- Warm Springs Indian Reservation
- idioma timbisha
- idioma comanche
Referències
- ↑ Miller (1972). org/details/newenatekwinappe0000mill Newe Natekwinappeh: Shoshoni Stories and Dictionary, University of Utah Press.
- ↑ (1993) Western Shoshoni Grammar, Department of Anthropology, Boise State University. ISBN 9780963974907.
- ↑ (1997) Shoshoni Texts, Department of Anthropology, Boise State University.
- ↑ (2001) Newe Hupia: Shoshoni Poetry Songs, Logan, Utah: Utah State University Press.
- ↑ Drusilla Gould & Christopher Loether. 2002. An Introduction to the Shoshoni Language: Dammen Daigwape. Salt Lake City, Utah: The University of Utah Press.
Enllaços externs
- Shoshoni Swadesh vocabulary list (Wiktionary)
- ethnologue. com/show_language. asp? code=shh Ethnologue report for Shoshoni
- org/bcp/shoshoni/ Portions of the Book of Common Prayer in Shoshoni Translated by Charles Lajoe and the Reverend John Roberts (Wind River Reservation, Wyoming: no publisher, 1899) digitized by Richard Mammana
- archive. org/web/20111008230123/http://llmap. org/languages/shh/static_map. html Linguist List map of Shoshoni
- archive. org/web/20111016162120/http://www. isu. edu/~loetchri/ Shoshoni Language Project at Idaho State University
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma shoshoni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.