Anar al contingut

Glauberg

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Glauberg

Glauberg és un oppidum celta en Hesse, Alemània que consta d'un poblat fortificado i varis montículs funeraris, "un assentament principesco de finals de l'época Hallstatt i principis de La Tène."[1][2] Els descobriments arqueològics en els anys 1990 situen el lloc entre els més importants centres celtes primerencs en Europa. Va proporcionar evidències sense precedents sobre el sepeli celta, l'escultura i l'arquitectura monumental.

Ubicació i topografia

[editar | editar còdic]

Geològicament, Glauberg, en la vora este de la planura de Wetterau, és un espolón a 271 m d'altitut de basalt procedent del Vogelsberg. Elevant-se aproximadament 150 m per damunt de les àrees circumdants, està localisat entre els rius Nidder i Seeme i pertany a la comunitat de Glauburgo. El replanell forma un altiplà casi horisontal de 800 per 80–200 m. El seu promontori suroest és conegut com Enzheimer Köpfchen. Al noroest, la pendent del Glauberg baixa cap a la vall del Nidder, mentres al sur, està conectat en planicies ondulades. L'altiplà va contindre un chicotet estany perenne, el qual no era alimentat per les pluges primaverales sino senzillament per l'escorrentía superficial.[3] El cerro està rodejat per manantiales i terres fèrtils.[4]

Història de l'investigació arqueològica

[editar | editar còdic]
El torque celta d'or trobat en el túmulo major de Glauberg, 400 a. C.

La presència de ruïnes antigues en el replanell de Glauberg era coneguda des de feya molt temps, encara que eren atribuïdes als romans. El descobriment del fragment d'un torque tipo La Tène en 1906 va confirmar la naturalea prerromana del lloc. L'investigació arqueològica sistemàtica va escomençar en 1933–1934 en una excavació dirigida per Heinrich Richter (1895–1970) qui es va centrar en la fortificació.[5] Atres estudis dirigits per F.-R. Hermann varen començar en 1985 i varen continuar fins a 1998. Va ser durant esta fase que el montícul funerari va ser examinat.[6] El història del poblament de Glauberg i la seua àrea en temps celtes (periodos d'Hallstatt i inicis de La Tène) va ser el foc d'un proyecte d'investigació (2004–2006) pel 'Deutsche Forschungsgemeinschaft'.[7] Les excavacions continuen actualment en un equip multinacional.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Prestige goods diagnostic of an elite habitation have not been found; the common designation of the Glauberg as a "princely seat" is based on the contents of the tombs located in a walled sanctuary at the foot of the southern slope.
  2. ↑ R.K., in John T. Koch, ed., Celtic Culture: A Historical Encyclopedia, 2006, s.v.
  3. ↑ The watertight strata of clay that contained the pool were broken by demolition after World War II, and the pool drained.
  4. ↑ [1] [2] archivat en Wayback Machine.; [3]
  5. ↑ The findings and documentation were accidentally destroyed in the closing days of World War II (Koch 2006).
  6. ↑ www.fuerstensitze.de :: Landschaftsarchäologie Glauberg :: Projektbeschreibung
  7. ↑ www.fuerstensitze.de :: Fürstensitz Glauberg

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • H. Baitinger, Der frühkeltische Fürstensitz auf dem Glauberg — Posició der Erforschung, DFG publicació on-line 2006. Pdf
  • H. Baitinger/F.-R. Herrmann, Estàtues de príncips Celtes Primerencs de Glauburg-Glauberg, Wetterau districte, Hesse (D). En: B. Fagan (ed.), Arqueologia ara: descobriments grans del nostre temps (pròxim).
  • H. Baitinger/F.-R. Herrmann, Der Glauberg soc Ostrand der Wetterau. Arc. Denkmäler Hessen 51 (3. ed. Wiesbaden 2007).
  • F.-M. Bosinski/F.-R. Herrmann, Zu donen frühkeltischen Statuen vom Glauberg. Ber. Komm. Arc. Landesforsch. Hessen 5, 1998/99 (2000) p. 41—48.
  • O.-H. Frey/F.-R. Herrmann, Ein frühkeltischer Fürstengrabhügel soc Glauberg im Wetteraukreis, Hessen. Bericht über Donat Forschungen 1994—1996. Germania 75, 1997, 459—550; també publicat per separat (Wiesbaden 1998).
  • F.-R. Herrmann, Der Glauberg soc Ostrand der Wetterau. Arc. Denkmäler Hessen 51 (Wiesbaden 1985; 2.º ed. Wiesbaden 2000).
  • F.-R. Herrmann, Keltisches Heiligtum soc Glauberg en Hessen. Ein Neufund frühkeltischer Großplastik. Antike Welt 29, 1998, p. 345—348.
  • F.-R. Herrmann, Der Glauberg: Fürstensitz, Fürstengräber und Heiligtum. En: H. Baitinger/B. Pinsker (Rojo.), Dones Rätsel der Kelten vom Glauberg (Gat d'Exposició. Fráncfort un. Principal 2002) 90—107.
  • F.-R. Herrmann, Glauberg — Olympia dones Nordens oder unvollendete Stadtgründung? En: J. Biel/D. Krausse (Hrsg.), Frühkeltische Fürstensitze. Älteste Städte und Herrschaftszentren nördlich der Alpen? Internat. Taller Eberdingen-Hochdorf 12./13. Setembre 2003. Arc. Inf. Baden-Württemberg 51. Schr. Keltenmus. Hochdorf/Enz 6 (Esslingen 2005) p. 18—27.
  • F.-R. Herrmann, Fürstengrabhügel 2 soc Glauberg. Denkmalpfl. o. Kulturgesch. H. 3, 2006, p. 27 f.
  • F.-R. Herrmann/O.-H. Frey, Dau Keltenfürsten vom Glauberg. Ein frühkeltischer Fürstengrabhügel bei Glauburg-Glauberg, Wetteraukreis. Arc. Denkmäler Hessen 128/129 (Wiesbaden 1996) p. 8 ss.
  • F.-R. Herrmann En: F.-R. Hermann/Un. Jockenhövel (Hrsg.), Dau Vorgeschichte Hessens (Stuttgart 1990) p. 385 ss.
  • H. Richter, Der Glauberg (Bericht über donat Ausgrabungen 1933—1934). Volk o. Scholle 12, 1934, p. 289—316.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Glauberg&oldid=850910»